Es mostren 88940 resultats

alstònia


<title type="display">alstònia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: als_tò_ni_a
Etimologia: del nom del botànic escocès Charles Alston (1683-1760)
Body
    femení botànica
  1. Gènere d’arbres afroasiàtics i oceànics (Alstonia sp), l’escorça dels quals conté un seguit de composts químics, actius com a febrífugs, antihelmíntics o succedanis de la quina.
  2. Arbre del gènere alstònia.

alstònia

alt
| alta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alt</title>

Accessory
Etimologia: del ll. altus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
  1. adjectiu
    1. Que és d’una alçària considerable, superior a l’ordinària.
    2. alt de D’una alçària de.
  2. adjectiu
    1. Que és o que arriba a una elevació considerable sobre la superfície de la terra o qualsevol altre terme de comparació. El sol ja és alt.
    2. figuradament El dia ja era ben alt.
    3. passar alt figuradament Dit d’una cosa que no es pot aconseguir.
  3. adjectiu
    1. Que és o que arriba a una elevació superior, situat més amunt, en un nivell superior. Les branques altes d’un arbre.
    2. figuradament Que passa del nivell ordinari o d’un nivell donat, que arriba més amunt, més enllà, superior a les coses de la mateixa espècie. Alta burgesia. Temperatura alta. Alta matemàtica.
    3. alta mar Des d’on no s’albira la riba.
    4. en veu alta (o a alta veu) Amb veu forta.
  4. adjectiu Tardà. Altes hores. Aquest any Corpus ve molt alt.
  5. adjectiu Dit de l’etapa més antiga d’un període històric (oposat a baix). Alta edat mitjana.
  6. masculí
    1. Dimensió d’un cos en direcció vertical.
    2. alts i baixos Desigualtats en alçària (d’un terreny, d’un camí, etc.).
    3. alts i baixos figuradament Els alts i baixos de la qualitat.
  7. masculí plural Part alta d’algunes coses. Els alts d’una casa.
  8. masculí Part alta d’una muntanya, d’un pic.
  9. adverbi A una altura considerable. Volen alt.
  10. adverbi
    1. Amb veu forta.
    2. parlar alt figuradament Palesar l’excel·lència (d’alguna cosa).
  11. música
    1. adjectiu Agut.
    2. adjectiu Que sona més agut que no hauria de sonar.
    3. adverbi Per sobre del to musical degut o establert. Aquesta flauta sona massa alt.
  12. alta escola esports Conjunt d’exercicis d’equitació de caire artificiós que exigeixen un gran domini del cavall i un bon entrenament de l’animal.
  13. alta fidelitat electroacústica Reproducció de so pràcticament idèntica al programa original.
  14. alta freqüència
    1. electricitat En sentit general, dit de la freqüència emprada en les transmissions radiofòniques.
    2. telecomunicacions Radiofreqüència compresa entre 3 000 i 30 000 Hz, segons conveni internacional.
  15. anar alta Desitjar (una femella) l’acostament del mascle.
  16. anar amb el cap alt Anar amb el cap no abaixat o acotat.

alt
| alta

alt.

alt-

alt-

alt-alemany
| alt-alemanya


<title type="display">alt-alemany</title>

Accessory
Partició sil·làbica: alt-a_le_many
Etimologia: de alt i alemany
Body
[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia altalemany -a] adjectiu lingüística Relatiu o pertanyent a l’alt alemany.

alt-alemany
| alt-alemanya

alta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alta</title>

Accessory
Etimologia: de alt 1a font: s. XIX
Body
    femení
    1. En una associació, inclusió en la llista d’associats.
    2. donar d’alta Declarar ingressat en un cos, en una associació.
    3. donar-se d’alta Ingressar en un cos, en una associació.
  1. dret Declaració per mitjà de la qual una persona, una finca, una indústria, un vehicle, etc., són inclosos en un padró, un cens, un registre o una llista a efectes tributaris, estadístics, de represa del treball després d’una malaltia, etc.
  2. organització militar
    1. En l’exèrcit, entrada en servei actiu d’un militar destinat a un cos o que hi torna després d’haver-ne estat donat de baixa.
    2. Document que acredita l’entrada.
  3. terapèutica Permís donat a un convalescent de tornar a les ocupacions ordinàries.

alta

Informació complementària

altafullenc
| altafullenca

altafullenc
| altafullenca

altaic
| altaica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">altaic</title>

Accessory
Partició sil·làbica: al_taic
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’Altai, als altaics o a llurs llengües.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble turc de Sibèria de tipus mongòlic, anomenat també calmuc muntanyenc o calmuc blanc.
  3. masculí lingüística Família de llengües parlades a l’Àsia Menor, l’Àsia central, Mongòlia i Sibèria.

altaic
| altaica

altament

altament

Informació complementària

altar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">altar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ecl. altare, -is, íd., refet sobre el ll. cl. pl. altaria, mena de grada sobre l’ara dels sacrificis on es cremaven les ofrenes 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. religió Monument elevat damunt el sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat al sacrifici cultual, a col·locar-hi imatges, a cremar-hi encens, etc.
    2. litúrgia Taula de pedra o de fusta damunt la qual hom celebra l’eucaristia.
    3. altar portàtil litúrgia ara1 2.
    4. conduir (algú) a l’altar Casar-s’hi.
  1. termotècnia Paret que limita el fogar per a la sortida dels gasos de combustió.

altar