Es mostren 88939 resultats

■ guillar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guillar</title>

Etimologia: mot d’argot murriesc, probable encreuament de l’argot cast. guiñarse ‘anar-se’n, fugir’ i el cat. esquitllar-se ‘escapolir-se’
    verb
  1. intransitiu Fugir.
  2. pronominal figuradament Perdre l’enteniment, les facultats mentals. Pels gestos que fa, diries que s’ha ben guillat.

■ guillar

verb intransitiu Fugir pronominal figuradament Perdre l’enteniment, les facultats mentals Pels gestos que fa, diries que s’ha ben guillat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guillat1

■ guillat1

masculí numismàtica Nom donat als grossos d’argent angevins fets a Provença i a Nàpols a partir del segle XIV Vegeu també guillat 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

guillat2
| guillada

guillat2
| guillada

adjectiu i masculí i femení Curt d’enteniment, ximple, boig Vegeu també guillat 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guilleume

■ guilleume

masculí fusteria Ribot estret emprat per a fer o retocar els galzes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guilloixar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guilloixar</title>

Partició sil·làbica: gui_lloi_xar
Etimologia: del fr. guillocher, íd., der de Guillot, hipocorístic de Guillaume ‘Guillem’; o bé potser alteració de l’it. ghiocciare ‘degotar’, variant de gocciare, del ll. vg. *guttiare, der. de gutta ‘gota’ 1a font: c. 1925
verb transitiu orfebreria Gravar en una làmina una sèrie de ratlles entrecreuades.

■ guilloixar

verb transitiu orfebreria Gravar en una làmina una sèrie de ratlles entrecreuades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guilloixat

■ guilloixat

masculí indústria Acabat d’una superfície, fet a màquina, en forma de dibuix geomètric que es va repetint
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guillot

■ guillot

masculí zoologia Guilla mascle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guillotina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guillotina</title>

Etimologia: del nom del metge francès Joseph-Ignace Guillotin (1738-1814) que en proposà l’ús per a l’aplicació de la pena de mort
    femení
  1. dret penal Instrument per a decapitar els condemnats a mort consistent en una làmina tallant que cau guiada per dos muntants verticals.
  2. oficis manuals i tecnologia
    1. Cisalla constituïda per una bancada proveïda de guies, per les quals es mou una potent ganiveta de tall inclinat. És anomenada també cisalla de guillotina.
    2. per extensió cisalla 1 2.

■ guillotina

femení dret penal Instrument per a decapitar els condemnats a mort consistent en una làmina tallant que cau guiada per dos muntants verticals oficis manuals i tecnologia Cisalla constituïda per una bancada proveïda de guies, per les quals es mou una potent ganiveta de tall inclinat És anomenada també cisalla de guillotina per extensió cisalla 1 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guillotinada

■ guillotinada

femení Acció de guillotinar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guillotinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guillotinar</title>

Etimologia: de guillotina
    verb transitiu
  1. Tallar per mitjà de la guillotina. Guillotinar una raima de paper.
  2. dret penal Aplicar la pena capital mitjançant la guillotina. Guillotinar un reu.
  3. marina, marítim Travar la cadena de l’àncora arran de l’escobenc.

■ guillotinar

verb transitiu Tallar per mitjà de la guillotina Guillotinar una raima de paper dret penal Aplicar la pena capital mitjançant la guillotina Guillotinar un reu marina, marítim Travar la cadena de l’àncora arran de l’escobenc
Informació complementària
Traducció