Es mostren 88954 resultats

mate


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mate</title>

Accessory
Etimologia: del cast. mate, i aquest, del quítxua mati ‘carbasseta’
Body
    masculí
  1. botànica i agricultura Petit arbre perennifoli de la família de les aquifoliàcies (Ilex paraguayensis), de fulles el·líptiques, dentades i coriàcies, flors verdoses i fruits bacciformes vermells.
  2. alimentació, indústries alimentàries Infusió feta amb les fulles del mate fetes assecar, torrades i capolades o polvoritzades.

mate

mateix
| mateixa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mateix</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ma_teix
Etimologia: del ll. vg. *metĭpse, -a, -um, de ipse ‘el mateix’ amb el sufix emfàtic -met (egomet, memet, nosmet) interpretat com a inicial: ego metipse, me metipsum, nos metipsos 1a font: 1211
Body
  1. adjectiu
    1. [usat davant el nom] Que és una sola cosa en casos diversos. Tots dos van morir el mateix dia. Aquestes cinc novel·les són del mateix autor. Aquest home és el mateix que vaig trobar ahir.
    2. [usat davant el nom] Idèntic. Dos pals de la mateixa llargària. Tenim els mateixos gustos. La resposta d’en Joan és la mateixa que la d’en Pere. La noia té els mateixos ulls de sa mare.
    3. el mateix La mateixa cosa. Avui et dic el mateix que et vaig dir ahir. Sempre fas el mateix!
    4. mateix que De la mateixa manera que, com si. Feia uns crits mateix que la matessin.
    5. no ésser (algú) el mateix Expressió usada per a manifestar que una persona ha fet un gran canvi, que el seu aspecte, el seu comportament, etc., no és igual que abans. Fa pocs anys hi pujava com aquell qui res, però ja no soc el mateix. Com ha canviat! Diries que no és el mateix.
    1. adjectiu Usat emfàticament per a remarcar que es tracta precisament de la cosa que hom anomena i no d’una altra, o que allò que hom diu és exactament, i no només aproximadament, així (a vegades indicant l’oposició a allò que hom podia esperar). Ho faré aquesta mateixa tarda.
    2. adjectiu [posposat a un pronom o a certs adverbis] Ella mateixa s’ha descobert. Hi aniré avui mateix.
    3. adverbi [posposat a un substantiu] El van agafar a la frontera mateix.
    4. adjectiu Propi, exclusivament d’una persona i no de cap altra. Ell és el culpable: el seu mateix pare ho reconeix!
    5. això mateix! [usat sovint irònicament] Justa la fusta!
    6. ésser (algú) el mateix dimoni (o el mateix desordre, o la mateixa innocència, o la mateixa puntualitat, etc.) Ésser extremament dolent o entremaliat, desordenat, innocent, puntual, etc.
  2. adjectiu Posposat a un pronom o a certs adverbis i substantius (com a forma invariable), expressa que la cosa que designen és aquella, com podria ésser qualsevol altra del mateix gènere, sense raó per a la preferència; equival a per exemple. Hi pot anar qualsevol: tu mateix. Podem fer-ho aquí mateix, no cal que anem més lluny. Pels que serem, podem fer la reunió a casa mateix.
  3. femení dansa Dansa popular mallorquina que imita el moviment de la jota.

mateix
| mateixa

matemàtic
| matemàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">matemàtic</title>

Accessory
Etimologia: del ll. mathematĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mathēmatikós ‘estudiós; matemàtic’, der. de máthēma ‘coneixement’, que ho és de manthánō ‘aprendre’ 1a font: 1399, Metge
Body
  1. adjectiu
    1. matemàtiques Relatiu o pertanyent a la matemàtica.
    2. D’una gran exactitud, d’una gran precisió.
  2. masculí i femení matemàtiques Persona versada en matemàtica.
  3. femení matemàtiques
    1. Ciència que estudia les propietats dels nombres, de les figures, dels conjunts, de les operacions, de les funcions, etc.
    2. plural Matemàtica.

matemàtic
| matemàtica

matemàticament

matemàticament

mater
| matera

mater
| matera

matèria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">matèria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ma_tè_ri_a
Etimologia: del ll. materia ‘matèria, principi de les coses; fusta, llenya’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Substància de què una cosa és feta o constituïda.
    2. física i filosofia Allò que, ensems amb l’energia, constitueix l’univers físic.
    3. filosofia Qualitat essencial del real en virtut de la qual les coses existeixen independentment del fet que siguin conegudes per la consciència.
    1. Allò que és fonament d’un judici, d’un estudi, etc. Matèria de procés, criminal. Matèria d’estudi, d’ensenyament.
    2. Assumpte, tema o contingut d’una exposició parlada, d’una conversa, d’un escrit. Hem fet un catàleg per matèries dels llibres de la biblioteca.
    3. en matèria de locució prepositiva Relativament a. En matèria de vins, no hi ha ningú tan entès com ell.
    4. entrar en matèria Abordar, després d’un preàmbul, la matèria de la qual hom es proposa de tractar.
    5. matèria reservada Conjunt d’informacions sobre les quals les institucions exerceixen una acció de reserva, especialment temes que l’administració considera no divulgables perquè afectarien els interessos de l’estat.
  1. litúrgia Conjunt de gests i objectes exteriors que acompanyen les paraules rituals constitutives de la forma d’un sagrament, com és ara l’aigua i l’ablució en el baptisme.
  2. matèria intergalàctica astronomia Matèria constituïda per gas i partícules de pols, que existeix a l’espai exterior a les galàxies.
  3. matèria interestel·lar astrofísica Matèria de densitat molt baixa distribuïda per l’espai interestel·lar en forma de gas interestel·lar i de pols.
  4. matèria mèdica terapèutica
    1. Conjunt dels cossos que forneixen els medicaments.
    2. Part de la terapèutica que té per objecte la descripció de l’origen, els caràcters i la constitució de tots els agents terapèutics.
  5. matèria orgànica ecologia Matèria constituïda per estructures o teixits procedents d’organismes, vius o morts, que requereixen la intervenció de microorganismes per a la seva descomposició.
  6. matèria purulenta (o simplement matèria) patologia Pus.
  7. matèries primeres (o primeres matèries) economia i tecnologia Recursos que hom extreu directament de la natura per tal d’utilitzar-los en un posterior procés de producció.

matèria

material


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">material</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ma_te_ri_al
Etimologia: del ll. materialis, íd. 1a font: 1399, Metge
Body
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la matèria (s’oposa a formal).
    2. causa material Allò de què és feta una cosa.
  2. adjectiu
    1. Format de matèria (s’oposa a espiritual).
    2. Que concerneix la natura física de l’home, les seves necessitats corporals, etc. Progrés material. Plaers materials.
  3. adjectiu Que dona massa importància a les coses del cos.
  4. adjectiu Real i tangible. No té possibilitats materials de tirar endavant el seu pla. No hi ha temps material per a arribar a un acord.
  5. masculí
    1. tecnologia Conjunt de màquines, instruments, etc., emprats en l’explotació d’un servei, en una indústria, etc.
    2. [usat generalment en pl] tecnologia Conjunt de les diferents matèries que entren en la construcció d’alguna cosa.
    3. figuradament Documents que serveixen per a compondre una obra intel·lectual.
  6. material cel·lular química industrial i tecnologia Substància sòlida l’estructura de la qual forma petites cel·les ocupades per aire.
  7. material sensible fotografia i cinematografia Nom genèric del material fotogràfic que, impressionat o no, encara no ha estat revelat ni fixat i que roman sensible als efectes de la llum.

material

materialisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">materialisme</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ma_te_ri_a_lis_me
Etimologia: de material
Body
    masculí
  1. filosofia
    1. Doctrina filosòfica que estableix la matèria com a constitutiu fonamental i únic de la realitat.
    2. materialisme dialèctic Doctrina de Marx i Engels que constitueix un desenvolupament de la doctrina materialista segons una concepció dialèctica de la realitat.
    3. materialisme històric Teoria de Marx i Engels sobre el desenvolupament de les societats.
    4. materialisme mecanicista Corrent filosòfic que sorgí al segle XVIII, caracteritzat pel fet que redueix tot fenomen psíquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials.
  2. Tendència a donar una importància excessiva als interessos materials.

materialisme

materialista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">materialista</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ma_te_ri_a_lis_ta
Etimologia: de material 1a font: 1839, DLab.
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al materialisme.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Donat al materialisme.
    2. Que dona massa importància a les coses materials.
    3. filosofia Seguidor del materialisme.

materialista

materialitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">materialitat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ma_te_ri_a_li_tat
Etimologia: del b. ll. materialĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. Qualitat de material.
  2. especialment Aspecte purament material d’un acte, independentment dels motius, de la intenció, etc. És que ell nega la materialitat del fet.

materialitat