Es mostren 88940 resultats

■ mencionar

■ mencionar

verb transitiu Parlar breument d’una persona o una cosa Ho ha mencionat tres vegades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mendastre

■ mendastre

masculí botànica Menta borda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mendelevi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mendelevi</title>

Etimologia: del ll. cient. mendelevium, creat en honor del químic rus Dmitrij Ivanovič Mendelejev (1834-1907), autor de la taula periòdica dels elements
masculí [símbol Md] química inorgànica Element químic de la família dels actínids, de nombre atòmic 101 i de pes atòmic 256.

■ mendelevi

masculí símbol Md química inorgànica Element químic de la família dels actínids, de nombre atòmic 101 i de pes atòmic 256
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mendelià
| mendeliana

■ mendelià
| mendeliana

adjectiu genètica Dit del caràcter genètic que es transmet i es manifesta amb herència allelomòrfica, d’acord amb les lleis de Mendel Relatiu o pertanyent al mendelisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mendelisme

■ mendelisme

masculí genètica Conjunt de lleis i de teories descobertes per Mendel per extensió Teoria que explica el mecanisme general de l’herència basant-se en les lleis de Mendel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mendicant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mendicant</title>

Etimologia: del ll. mendicans, -ntis, participi pres. de mendicare ‘demanar almoina’ 1a font: s. XV
  1. adjectiu i masculí i femení Persona que mendica, captaire.
  2. catolicisme
    1. masculí i femení Membre d’un orde mendicant.
    2. adjectiu Dit dels ordes religiosos, o de llurs membres, en la regla dels quals la pobresa és imposada, no solament als individus, sinó també als convents.

■ mendicant

adjectiu i masculí i femení Persona que mendica, captaire catolicisme masculí i femení Membre d’un orde mendicant adjectiu Dit dels ordes religiosos, o de llurs membres, en la regla dels quals la pobresa és imposada, no solament als individus, sinó també als convents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mendicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mendicar</title>

Etimologia: del ll. mendicare, íd. 1a font: 1323
    verb transitiu
    1. Demanar, un captaire, almoina. Mendicava un tros de pa.
    2. usat absolutament Un pobre home constret a mendicar.
  2. Demanar alguna cosa a títol d’almoina. No ha venut res en tot el dia i ha hagut de mendicar un tros de pa.
  3. figuradament Sol·licitar humilment. Anava mendicant amor i ningú no li’n donava.

■ mendicar

verb transitiu Demanar, un captaire, almoina Mendicava un tros de pa usat absolutament Un pobre home constret a mendicar Demanar alguna cosa a títol d’almoina No ha venut res en tot el dia i ha hagut de mendicar un tros de pa figuradament Sollicitar humilment Anava mendicant amor i ningú no li’n donava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mendicitat

■ mendicitat

femení Estat d’aquell qui mendica Conjunt dels mendicants, presos collectivament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mendozita

mendozita

femení mineralogia Alum sòdic, NaAlSO 4 2 12H 2 O, mineral molt rar, en forma d’agregats fibrosos, de color blanc i brillantor sedosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menejar

■ menejar

verb transitiu i pronominal dialectal manejar 3 i 4