Es mostren 88954 resultats

■ men-

■ men-

Forma prefixada del mot grec mḗn, mēnós , que significa ‘mes’ Ex menarquia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mena1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mena</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. vg. gal·loromànic *mīna o *mēna, d’un cèlt. *meina, íd.; la segona forma donà lloc al cat. i oc. mena1, la primera, al fr. mine, que més tardanament es difongué a les llengües romàniques i a l’angl., cat. mina1 1a font: 1185
    femení
  1. mineralogia, mineria i metal·lúrgia Mineral que és utilitzat com a primera matèria per a extreure’n algun metall.
    1. Classe a què pertany una persona o una cosa per la seva manera d’ésser en comparació amb les d’una natura anàloga. En els seus viatges ha conegut moltes menes de gent. Aquella família són tots de bona mena. És una mena d’home que mai no sabràs com fer-lo content. Una mena de peres no gens gustoses.
    2. de mena locució adverbial Per natura. No soc de mena menjador. L’ase és pacient de mena. De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena.
    3. una mena de Expressió aplicada a un nom que hom pren com a referència per explicar una cosa desconeguda, però que té molta semblança amb allò que designa aquest nom, o per manifestar, en sentit irònic, despectiu, etc., la semblança que troba entre allò amb què hom ho compara. He vist passar una mena de gat que no sé quin animal era. El flabiol és una mena de flauta...
  3. marina, marítim Gruix d’una corda.



    4. Vegeu també:
    mena2

■ mena1

femení mineralogia , mineria i metallúrgia Mineral que és utilitzat com a primera matèria per a extreure’n algun metall Classe a què pertany una persona o una cosa per la seva manera d’ésser en comparació amb les d’una natura anàloga En els seus viatges ha conegut moltes menes de gent Aquella família són tots de bona mena És una mena d’home que mai no sabràs com fer-lo content Una mena de peres no gens gustoses de mena locució adverbial Per natura No soc de mena menjador L’ase és pacient de mena De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena una mena de Expressió aplicada a un nom que hom pren…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mena2

■ mena2

dialectal femení Mentida masculí i femení Mentider Vegeu també mena 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

menacme

menacme

femení fisiologia Acme de l’activitat menstrual Període de la vida femenina en el qual són a llur ple les activitats menstruals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mènada

■ mènada

femení mitologia En la mitologia grega, dona seguidora de Dionís i partidària del seu culte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

menadiona

menadiona

femení farmàcia, indústria farmacèutica Vitamina K 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menador
| menadora

■ menador
| menadora

masculí i femení Persona que mena Masover o mitger
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menairó

■ menairó

masculí dialectal mineria minaire 1 folklore Cadascun dels gnoms diminuts que, segons la creença popular, treballen per a certs homes, que els tenen tancats dins un canó d’agulles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ menar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">menar</title>

Homòfon: manar
Compareu: emmenar
Etimologia: del ll. vg. minare ‘empaitar, conduir animals’, ll. cl. minari ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits 1a font: s. XII
    verb
    1. transitiu Conduir, guiar, dirigir, portar, especialment bestiar o un vehicle de tracció animal. Mena les vaques a pasturar. Mena un carro tirat per tres cavalls. Menar un teler. Menar un autobús. Menar una empresa. Menar la dansa. Les seves petjades ens han menat al lloc.
    2. usat absolutament Aquest camí mena a can Salat.
    3. transitiu figuradament Portar a tal o tal conseqüència. On menaren les negociacions?
  2. transitiu i pronominal Emportar-se, emmenar-se.
  3. transitiu Treballar terres d’altri.
  4. menar pressa (a algú) Encomanar-li que faci alguna cosa de pressa.

■ menar

verb transitiu Conduir, guiar, dirigir, portar, especialment bestiar o un vehicle de tracció animal Mena les vaques a pasturar Mena un carro tirat per tres cavalls Menar un teler Menar un autobús Menar una empresa Menar la dansa Les seves petjades ens han menat al lloc usat absolutament Aquest camí mena a can Salat transitiu figuradament Portar a tal o tal conseqüència On menaren les negociacions transitiu i pronominal Emportar-se, emmenar-se transitiu Treballar terres d’altri menar pressa a algú Encomanar-li que faci alguna cosa de pressa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

menarguí
| menarguina

menarguí
| menarguina

adjectiu i masculí i femení De Menàrguens Noguera