Es mostren 88954 resultats

■ nostàlgia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nostàlgia</title>

Partició sil·làbica: nos_tàl_gi_a
Etimologia: del ll. científic nostalgia, i aquest, del gr. nóstos ‘retorn’ i álgos ‘dolor’, inspirat en l’al. Heimweh ‘dolor de casa, de la llar, del propi país’; mot creat, segons sembla, el 1678, pel metge suís Jean-Jacques Harder (1656-1711) 1a font: 1888, DLab.
    femení
  1. Enyorança.
  2. psicologia Desig obsessiu de retorn a la pàtria, al poble o a la llar familiar.

■ nostàlgia

femení Enyorança psicologia Desig obsessiu de retorn a la pàtria, al poble o a la llar familiar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nostàlgic
| nostàlgica

■ nostàlgic
| nostàlgica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la nostàlgia adjectiu i masculí i femení Que pateix de nostàlgia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nòstoc

■ nòstoc

masculí botànica Merda de bruixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nostocals

■ nostocals

femení botànica plural Ordre d’esquizofícies filamentoses, de cèllules arrodonides i formadores de cadenes amb heterocists, lliures o englobades en mucílag singular Esquizofícia de l’ordre de les nostocals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nostramo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nostramo</title>

Etimologia: de nostre i amo 1a font: s. XV, Curial
    masculí
  1. Tractament que els treballadors donen al propietari de les terres on treballen.
  2. catolicisme Jesucrist sagramentat.
  3. marina, marítim
    1. Mariner revestit d’una certa autoritat, que no arriba a la categoria d’oficial.
    2. Nom que donen els tripulants d’una embarcació al patró.
    3. En els vaixells mercants, contramestre.

■ nostramo

masculí Tractament que els treballadors donen al propietari de les terres on treballen catolicisme Jesucrist sagramentat marina, marítim Mariner revestit d’una certa autoritat, que no arriba a la categoria d’oficial Nom que donen els tripulants d’una embarcació al patró En els vaixells mercants, contramestre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nostrat
| nostrada

■ nostrat
| nostrada

adjectiu De la nostra terra o pàtria Tot era gent nostrada Vi estranger, que no cal mesclar amb vi nostrat a la nostrada locució adverbial A la manera nostra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nostre
| nostra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nostre</title>

Etimologia: del ll. nŏster, -tra, -trum, íd., der. de nos ‘nosaltres’ 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu i pronom
    1. Possessiu de primera persona del plural: de nosaltres o de nos.
    2. Precedit d’una preposició espacial o temporal, de nosaltres o de nos. Davant nostre. Vora nostre.
  2. la nostra La nostra voluntat, opinió, el nostre interès, etc. Hem de dir-hi la nostra, si no, no sabran el que pensem. Fem la nostra i segur que ens ho passarem bé.
  3. una (o alguna) de les nostres Una malifeta, una entremaliadura. Tenen por que en fem una de les nostres.

■ nostre
| nostra

adjectiu i pronom Possessiu de primera persona del plural de nosaltres o de nos Precedit d’una preposició espacial o temporal, de nosaltres o de nos Davant nostre Vora nostre la nostra La nostra voluntat, opinió, el nostre interès, etc Hem de dir-hi la nostra, si no, no sabran el que pensem Fem la nostra i segur que ens ho passarem bé una o alguna de les nostres Una malifeta, una entremaliadura Tenen por que en fem una de les nostres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nota</title>

Etimologia: del ll. nota ‘taca; signe; senyal’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. música
    1. Signe gràfic que serveix per a representar cadascun dels sons d’una composició musical.
    2. per extensió Cadascun dels sons d’una composició musical.
  2. Senyal amb què es distingeix alguna cosa.
  3. Qualitat característica.
  4. Crida de citació (lletra, número o signe) que hom posa en un document (text o manuscrit) a manera d’advertiment (aclariment, explicació o comentari) per advertir al lector que consulti l’anotació corresponent que, encapçalada per un signe idèntic, trobarà al marge, al peu de la pàgina, a la fi de l’obra o de cadascuna de les seves divisions.
  5. Notícia breu, comunicació concisa.
  6. plural especialment Indicació recollida escoltant un curs, una conferència o una conversa, estudiant una qüestió, llegint una obra, preparant un treball, etc.
  7. Compte, factura global o detallada de despeses.
  8. Indicació donada per un mestre sobre l’aplicació o el comportament d’un alumne, o per un cap sobre el zel o la capacitat dels subordinats.
  9. Qualificació feta per un tribunal d’examen.
  10. Factura que conté la indicació dels treballs efectuats, dels objectes fornits, etc., amb llurs preus.
  11. Escrit en què figura una comanda feta a un viatjant de comerç.
  12. dret processal Breu apuntament format damunt els recursos de cassació civil per infracció de la llei.
  13. història del dret Del segle XIII al XVIII, assentament, més o menys abreujat, dels actes i contractes autoritzats pels notaris, que aquests inserien o enregistraven en els llibres notarials; nòtula.
  14. de nota locució adjectiva Famós, important. És un escriptor de nota.
  15. nota diplomàtica dret internacional Comunicació diplomàtica signada que els agents acreditats trameten als governs.
  16. nota verbal dret internacional Comunicació diplomàtica, sense signatura ni els requisits formals, que a manera d’observació o de record s’adrecen entre ells els ministres d’afers estrangers i els agents acreditats.
  17. notes de l’Església catolicisme Segons la doctrina de l’Església, característiques que permeten de discernir la veritable Església fundada per Jesucrist. Són, tradicionalment, l’apostolicitat, la unitat, la santedat i la catolicitat.

■ nota

femení música Signe gràfic que serveix per a representar cadascun dels sons d’una composició musical per extensió Cadascun dels sons d’una composició musical Senyal amb què es distingeix alguna cosa Qualitat característica Crida de citació lletra, número o signe que hom posa en un document text o manuscrit a manera d’advertiment aclariment, explicació o comentari per advertir al lector que consulti l’anotació corresponent que, encapçalada per un signe idèntic, trobarà al marge, al peu de la pàgina, a la fi de l’obra o de cadascuna de les seves divisions Notícia breu, comunicació concisa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

nota bene*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">nota bene</title>

Pronúncia: nɔ̀taßɛ́ne
Etimologia: [locució llatina]
locució verbal i masculí invariable [abreviatura n. b.] [sigla NB] Fórmula, que significa ‘observa bé’, emprada per a encapçalar observacions o explicacions que hom afegeix a un escrit.

nota bene*

locució verbal i masculí invariable abreviatura n b sigla NB Fórmula, que significa ‘observa bé’, emprada per a encapçalar observacions o explicacions que hom afegeix a un escrit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notabilitat

■ notabilitat

femení Qualitat de notable Persona o cosa notable
Informació complementària
Traducció