Es mostren 88939 resultats

notacantiformes


<title type="display">notacantiformes</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis, anguil·liformes i amb la cintura escapular connectada amb les primeres vèrtebres.
  2. singular Peix de l’ordre dels notacantiformes.

notacantiformes

masculí ictiologia plural Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis, anguilliformes i amb la cintura escapular connectada amb les primeres vèrtebres singular Peix de l’ordre dels notacantiformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">notació</title>

Partició sil·làbica: no_ta_ci_ó
Homòfon: nutació
Etimologia: del ll. notatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Manera de notar o representar alguna cosa amb un sistema de senyals, de caràcters, etc.
  2. matemàtiques Conjunt de símbols utilitzat per a representar els ens i les operacions matemàtiques.
  3. música
    1. Sistema d’escriptura musical que mitjançant signes convencionals ajuda a precisar l’altura absoluta o relativa dels sons, llur durada i la durada dels silencis.
    2. notació catalana Notació musical neumàtica que apareix a la regió est dels Pirineus cap al final del segle IX i perdura fins al segle XIII.

■ notació

femení Manera de notar o representar alguna cosa amb un sistema de senyals, de caràcters, etc matemàtiques Conjunt de símbols utilitzat per a representar els ens i les operacions matemàtiques música Sistema d’escriptura musical que mitjançant signes convencionals ajuda a precisar l’altura absoluta o relativa dels sons, llur durada i la durada dels silencis notació catalana Notació musical neumàtica que apareix a la regió est dels Pirineus cap al final del segle IX i perdura fins al segle XIII
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">notar</title>

Etimologia: del ll. notare, íd. 1a font: s. XIII, Cerverí
    verb transitiu
  1. Assenyalar alguna cosa perquè sigui advertida, recordada. Cal notar que el seu ajut ha estat imprescindible.
  2. Advertir alguna cosa, adonar-se’n. He notat que s’emocionava.

■ notar

verb transitiu Assenyalar alguna cosa perquè sigui advertida, recordada Cal notar que el seu ajut ha estat imprescindible Advertir alguna cosa, adonar-se’n He notat que s’emocionava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notari
| notària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">notari</title>

Etimologia: del ll. notarius, -a, -um ‘taquígraf, secretari’ 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. masculí i femení dret Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dona fe de llur contingut.
  2. femení [en desús] Muller del notari.
  3. masculí catolicisme Persona nomenada pel bisbe per a redactar actes i documents de caràcter normatiu, administratiu i judicial l’escriptura dels quals o la seva signatura fa fe pública.

■ notari
| notària

masculí i femení dret Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dona fe de llur contingut femení en desús Muller del notari masculí catolicisme Persona nomenada pel bisbe per a redactar actes i documents de caràcter normatiu, administratiu i judicial l’escriptura dels quals o la seva signatura fa fe pública
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notaria

■ notaria

femení dret Funció del notari Oficina o despatx on un notari exerceix la seva missió i atén el servei del públic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notarial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">notarial</title>

Partició sil·làbica: no_ta_ri_al
Etimologia: de notari
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al càrrec de notari.
    1. Fet per un notari.
    2. escriptura notarial dret Document posat en pública forma per un notari que dona fe del seu contingut; instrument.
    3. llibre notarial Llibre on des del segle XIII els notaris catalans enregistraven cada instrument que autoritzaven.

■ notarial

adjectiu Relatiu o pertanyent al càrrec de notari Fet per un notari escriptura notarial dret Document posat en pública forma per un notari que dona fe del seu contingut instrument llibre notarial Llibre on des del segle XIII els notaris catalans enregistraven cada instrument que autoritzaven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notarialment

■ notarialment

adverbi Per mitjà de notari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notariat
| notariada

■ notariat
| notariada

adjectiu Autoritzat davant notari, abonat amb fe notarial masculí Professió de notari masculí Collectivitat de notaris
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">notícia</title>

Partició sil·làbica: no_tí_ci_a
Etimologia: del ll. notitia, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    femení
  1. Coneixença que hom té d’alguna cosa. Aleshores encara no tenien notícia d’aquest complex arqueològic.
  2. Escrit destinat a donar coneixença d’un punt d’història, de ciència, etc.
  3. Anunci d’alguna cosa esdevinguda de poc fet a qui no en té coneixement. T’he de donar males notícies. Portes notícies fresques? Ha esbombat la notícia per tot el poble.
  4. Informació sobre l’estat, la situació, etc., d’una persona o d’una cosa de la qual fa algun temps que hom no sap res. Fa un mes que no tenim notícies de l’expedició. Espero de rebre notícies teves ben aviat.
  5. periodisme Informació sobre un fet d’actualitat difosa per un mitjà de comunicació. Escoltar les notícies a la ràdio. Llegir una notícia al diari.
  6. notícia dorsal història del dret català Del segle XI al XII, indicació que hom posava al dors d’un pergamí prenent nota de les dades necessàries per a redactar una escriptura.

■ notícia

femení Coneixença que hom té d’alguna cosa Aleshores encara no tenien notícia d’aquest complex arqueològic Escrit destinat a donar coneixença d’un punt d’història, de ciència, etc Anunci d’alguna cosa esdevinguda de poc fet a qui no en té coneixement T’he de donar males notícies Portes notícies fresques Ha esbombat la notícia per tot el poble Informació sobre l’estat, la situació, etc, d’una persona o d’una cosa de la qual fa algun temps que hom no sap res Fa un mes que no tenim notícies de l’expedició Espero de rebre notícies teves ben aviat periodisme Informació sobre un fet d’actualitat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ noticiable

■ noticiable

adjectiu Susceptible d’esdevenir notícia