Es mostren 88954 resultats

nou2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nou</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: nou
Etimologia: del ll. nŏvem, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu Vuit més un. Aviat farà nou anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa nou; novè. La pàgina nou del pròleg. El nou d’aquest mes és dijous.
  3. [plural nous] masculí
    1. El nombre nou, 9. Entre els nombres que han sortit, hi ha el nou. Els nous em porten sort.
    2. per extensió Allò designat amb el nombre nou.
  4. masculí i femení Els nou primers.
  5. les nou Novena hora des de les dotze. Si vens a les nou, encara em trobaràs sopant.



  6. Vegeu també:
    nou1
    nou3

nou2

nou3
| nova


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nou</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: nou
Etimologia: del ll. nŏvus, -a, -um, íd. 1a font: orígens de la llengua, Llull
Body
    adjectiu
    1. Que existeix, ha aparegut, ha estat fet o s’ha esdevingut fa poc temps o per primera vegada. Les fulles noves dels arbres. Un producte nou. Vaig experimentar una sensació totalment nova. Què hi ha de nou? No hi ha res de nou.
    2. de nou locució adverbial Recentment. Pintat de nou.
    3. venir de nou (a algú, alguna cosa) Resultar-li inacostumada o sorprenent. Em ve de nou, tornar a treballar. Que no ho sabies? Sembla que et vingui de nou.
    1. Que encara no ha servit o ha servit poc. Me l’he posat poques vegades: és ben nou.
    2. de nou en nou locució adverbial Essent completament nou. Aquest motor, de nou en nou, ja falla.
    1. Posterior a un altre que substitueix o al qual s’afegeix, no el mateix. L’amo nou. El nou règim. Una nova edició. Any nou, vida nova.
    2. de nou (o de bell nou) locució adverbial Una altra vegada. Ha intentat de nou de suïcidar-se.
  1. nou realisme art Nom donat a les tendències realistes de l’art de la segona meitat del segle XX aparegudes després de l’art abstracte.



  2. Vegeu també:
    nou1
    nou2

nou3
| nova

nou-

nou-

nou-centè
| nou-centena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nou-centè</title>

Accessory
Partició sil·làbica: nou-cen_tè
Etimologia: de nou-cents
Body
  1. adjectiu Que, en una sèrie, en té vuit-cents noranta-nou davant seu.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en nou-centes parts iguals.
    2. masculí Un nou-centè, 1/900.

nou-centè
| nou-centena

nou-cents
| nou-centes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nou-cents</title>

Accessory
Partició sil·làbica: nou-cents
Etimologia: de nou2 i cent1 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
  1. adjectiu Nou vegades cent. Han repatriat nou-cents soldats.
  2. adjectiu i masculí i femení [invariable: nou-cents] Que fa nou-cents; nou-centè. La pàgina nou-cents. La nou-cents de la llista.
  3. masculí
    1. El nombre nou-cents, 900.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre nou-cents.
  4. masculí i femení Les nou-centes primeres.
  5. el nou-cents el·lípticament El segle XX.

nou-cents
| nou-centes

nou-ric
| nou-rica

nou-ric
| nou-rica

noucasat
| noucasada

noucasat
| noucasada

noucentisme

noucentisme

noucentista

noucentista

nouenc
| nouenca

nouenc
| nouenca