Es mostren 88959 resultats

■ aberrància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aberrància</title>

Partició sil·làbica: a_ber_ràn_ci_a
Etimologia: del ll. aberrantia, íd.
    femení
  1. Qualitat d’aberrant.
  2. estadística Singularitat que es presenta quan els valors obtinguts d’un conjunt d’observacions d’una magnitud disten ostensiblement del valor mitjà obtingut amb totes les observacions.

■ aberrància

femení Qualitat d’aberrant estadística Singularitat que es presenta quan els valors obtinguts d’un conjunt d’observacions d’una magnitud disten ostensiblement del valor mitjà obtingut amb totes les observacions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aberrant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aberrant</title>

Etimologia: del ll. aberrans, -ntis, íd., participi pres. de aberrare ‘errar lluny’
    adjectiu
  1. Que es desvia del tipus ordinari; excepcional, anormal.
  2. gramàtica Dit de les formes que s’aparten d’un paradigma sentit com a normal dins un mateix sistema lingüístic.
  3. patologia Dit d’un òrgan o d’un teixit situat fora del seu lloc habitual.

■ aberrant

adjectiu Que es desvia del tipus ordinari excepcional, anormal gramàtica Dit de les formes que s’aparten d’un paradigma sentit com a normal dins un mateix sistema lingüístic patologia Dit d’un òrgan o d’un teixit situat fora del seu lloc habitual
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aberrugat
| aberrugada

■ aberrugat
| aberrugada

adjectiu Ple de berrugues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

abertzale*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">abertzale</title>

Pronúncia: aßertsále
Etimologia: mot basc, ‘patriota’
    ciències polítiques
  1. adjectiu i masculí i femení Nacionalista basc, especialment quan és partidari de la independència del País Basc. Una advocada ‘abertzale’.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent als abertzales. Diaris ‘abertzales’. L’esquerra ‘abertzale’.

abertzale*

ciències polítiques adjectiu i masculí i femení Nacionalista basc, especialment quan és partidari de la independència del País Basc Una advocada ‘abertzale’ adjectiu Relatiu o pertanyent als abertzales Diaris ‘abertzales’ L’esquerra ‘abertzale’
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abessonar

■ abessonar

verb transitiu indústries forestals Tirar estellicons per la xemeneia d’una carbonera a fi de mantenir el foc a la regió central i evitar que s’escampi a la resta
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abestiat
| abestiada

■ abestiat
| abestiada

adjectiu Semblant a una bèstia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

abetalipoproteïnèmia


<title type="display">abetalipoproteïnèmia</title>

Partició sil·làbica: a_be_ta_li_po_pro_te_ï_nè_mi_a
Etimologia: de a-1, beta-, lipo-1, proteïna i -èmia
femení patologia Malaltia infantil congènita caracteritzada per la manca de la betalipoproteïna del plasma.

abetalipoproteïnèmia

femení patologia Malaltia infantil congènita caracteritzada per la manca de la betalipoproteïna del plasma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abeurada

■ abeurada

femení Acció d’abeurar abeurador 1 3 construcció Pasta clara de ciment, guix, calç, etc, que serveix per a rejuntar carreus, rajoles, etc, d’una paret o d’un enrajolat en construcció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abeurador1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abeurador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: a_beu_ra_dor
Etimologia: de abeurar i -dor2 1a font: 1166
    masculí
  1. Lloc disposat per a abeurar-hi el bestiar.
  2. Abeuradora.
  3. Indret on solen anar a beure els animals, especialment els ocells.
  4. construcció Regató.
  5. servitud d’abeurador dret Servitud que grava un predi a favor d’un altre, el propietari del qual pot fer ús de l’aigua d’aquell per a abeurar el bestiar.



    6. Vegeu també:
    abeurador2

■ abeurador1

masculí Lloc disposat per a abeurar-hi el bestiar Abeuradora Indret on solen anar a beure els animals, especialment els ocells construcció Regató servitud d’abeurador dret Servitud que grava un predi a favor d’un altre, el propietari del qual pot fer ús de l’aigua d’aquell per a abeurar el bestiar Vegeu també abeurador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abeurador2
| abeuradora

■ abeurador2
| abeuradora

masculí i femení Persona que abeura Vegeu també abeurador 1
Traducció