Es mostren 88940 resultats

■ quantificable

■ quantificable

adjectiu Que pot ésser quantificat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quantificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quantificació</title>

Partició sil·làbica: quan_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de quantificar
    femení
    1. Acció de quantificar;
    2. l’efecte.
  2. física Operació de donar valors discrets a les magnituds físiques d’un sistema atòmic per tal que satisfacin els condicionants imposats per la mecànica quàntica.
  3. quantificació del predicat lògica Reforma introduïda en la lògica del judici consistent a atribuir al predicat de certes proposicions afirmatives, que en lògica clàssica són sempre particulars, una extensió universal.

■ quantificació

femení Acció de quantificar l’efecte física Operació de donar valors discrets a les magnituds físiques d’un sistema atòmic per tal que satisfacin els condicionants imposats per la mecànica quàntica quantificació del predicat lògica Reforma introduïda en la lògica del judici consistent a atribuir al predicat de certes proposicions afirmatives, que en lògica clàssica són sempre particulars, una extensió universal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quantificador

■ quantificador

masculí àlgebra Qualsevol dels símbols que, en l’escriptura formal, precedeixen les funcions proposicionals gramàtica Determinant que expressa quantitat en relació amb l’objecte designat per l’element que acompanya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quantificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quantificar</title>

Etimologia: del b. ll. quantificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Determinar la quantitat d’alguna cosa. Quantifiquem quanta gent ha vingut. Heu de quantificar les pèrdues que heu tingut.
  2. física Aplicar una quantificació.
  3. lògica Determinar la quantitat lògica d’una proposició.

■ quantificar

verb transitiu Determinar la quantitat d’alguna cosa Quantifiquem quanta gent ha vingut Heu de quantificar les pèrdues que heu tingut física Aplicar una quantificació lògica Determinar la quantitat lògica d’una proposició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

quantificat
| quantificada

quantificat
| quantificada

adjectiu física Que ha sofert una quantificació Dit de la magnitud que varia per quanta
Gran Diccionari de la llengua catalana

quantil


<title type="display">quantil</title>

    masculí estadística
  1. Valor x en el qual una funció de distribució de probabilitat F contínua i estrictament creixent pren un valor donat p; és, per tant, la solució de l’equació F(x) = p.
  2. quantil empíric d’ordre p Variable aleatòria Y[np] + 1, on [np] és l’enter més pròxim menor del real np, en una mostra ordenada de grandària n: (Y1, Y2, ..., Yn).

quantil

masculí estadística Valor x en el qual una funció de distribució de probabilitat F contínua i estrictament creixent pren un valor donat p és, per tant, la solució de l’equació F x = p quantil empíric d’ordre p Variable aleatòria Y np  + 1, on np és l’enter més pròxim menor del real np , en una mostra ordenada de grandària n Y 1 , Y 2 , , Y n
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quantitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quantitat</title>

Etimologia: del ll. quantĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
  1. filosofia Propietat de les coses que fa que aquestes siguin mesurables.
    1. Porció major o menor d’una cosa, nombre més o menys considerable de coses. S’ha menjat una quantitat de pa enorme. Hi havia una quantitat de gent que espantava.
    2. usat absolutament Suma més o menys important. Havia de pagar una petita quantitat.
    3. fonètica, fonologia Durada d’un so o d’un conjunt de sons que formen síl·laba.
    4. en quantitat En gran quantitat.
  3. matemàtiques Qualsevol expressió aritmètica, algèbrica o analítica a la qual hom atribueix un valor.
  4. lògica Extensió dels termes d’una proposició i de la proposició en ella mateixa.
  5. quantitat de calor [símbol Q] física i termodinàmica Energia tèrmica que absorbeix o cedeix un cos en elevar-se o disminuir, respectivament, la seva temperatura.
  6. quantitat d’electricitat electricitat Magnitud que expressa el grau d’electrització d’un cos.
  7. quantitat de llum luminotècnia Magnitud fotomètrica igual al producte del flux lluminós pel temps que hom considera.
  8. quantitat d’il·luminació luminotècnia Magnitud fotomètrica igual al producte de la il·luminació pel temps que hom considera.
  9. quantitat de matèria [símbol N] física Magnitud física proporcional al nombre d’entitats elementals que formen la matèria del sistema considerat.
  10. quantitat de moviment mecànica Per a un punt material de massa m, vector p definit per p = mv, essent v la velocitat. És anomenat també moment lineal del punt.

■ quantitat

femení filosofia Propietat de les coses que fa que aquestes siguin mesurables Porció major o menor d’una cosa, nombre més o menys considerable de coses S’ha menjat una quantitat de pa enorme Hi havia una quantitat de gent que espantava usat absolutament Suma més o menys important Havia de pagar una petita quantitat fonètica, fonologia Durada d’un so o d’un conjunt de sons que formen síllaba en quantitat En gran quantitat matemàtiques Qualsevol expressió aritmètica, algèbrica o analítica a la qual hom atribueix un valor lògica Extensió dels termes d’una proposició i de la proposició en ella…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quantitatiu
| quantitativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quantitatiu</title>

Partició sil·làbica: quan_ti_ta_tiu
Etimologia: del b. ll. quantitativus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la quantitat o a la determinació de la quantitat.
  2. Que expressa la quantitat.
  3. gramàtica Dit de l’adjectiu, el pronom o l’adverbi que expressa quantitat sense precisar-la.
  4. anàlisi quantitativa química analítica Anàlisi química de la matèria en funció de la quantitat d’àtoms i molècules.
  5. teoria quantitativa economia Teoria monetària que explica el nivell de preus, fonamentalment en funció de la quantitat de diners en circulació.

■ quantitatiu
| quantitativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la quantitat o a la determinació de la quantitat Que expressa la quantitat gramàtica Dit de l’adjectiu, el pronom o l’adverbi que expressa quantitat sense precisar-la anàlisi quantitativa química analítica Anàlisi química de la matèria en funció de la quantitat d’àtoms i molècules teoria quantitativa economia Teoria monetària que explica el nivell de preus, fonamentalment en funció de la quantitat de diners en circulació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quantitativament

■ quantitativament

adverbi matemàtiques Quant a la quantitat, tenint en compte la quantitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

quantitativisme

quantitativisme

masculí economia En l’anàlisi econòmica, defensa del tractament quantitatiu de les variables per l’elaboració de relacions o postulats teòrics exactes