Es mostren 88954 resultats

segregable

segregable

segregació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segregació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: se_gre_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. segregatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Acció de segregar o de segregar-se;
    2. l’efecte.
  1. construcció Acció per la qual la grava i la sorra se separen, per gravetat, de la lletada de ciment, en un formigó acabat de pastar, especialment si conté un excés d’aigua, durant el seu transport de la formigonera a l’obra.
  2. fisiologia Secreció.
  3. genètica Dissociació del parell de cromosomes homòlegs en gàmetes diferents durant la meiosi.
  4. higiene Mesura higiènica dels països tropicals, que consisteix a aïllar o allunyar els immigrants dels indígenes.
  5. medicina Separació, dissociació.
  6. metal·lúrgia
    1. Falta d’homogeneïtat en les diferents parts d’un aliatge, de composició química diferent, a causa de la diferència en les temperatures de fusió dels metalls que el componen.
    2. Separació de components heterogenis durant la solidificació d’un aliatge.
  7. segregació de predis dret civil Operació que hom practica en el registre de la propietat, ja sigui per separar una part del predi inscrit i inscriure-la per separat, ja sigui per unir-la a una altra d’inscrita.
  8. segregació municipal dret administratiu Modificació del territori d’una jurisdicció municipal separant-ne un tros, per afegir-lo a un altre municipi veí, o ajuntant diferents parts segregades d’una pluralitat de municipis per fer-ne un de nou.
  9. segregació racial sociologia i ciències polítiques Discriminació racial.

segregació

segregacionisme

segregacionisme

segregacionista

segregacionista

segregar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segregar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. segregare ‘separar del ramat; apartar, isolar’, der. de grex, gregis ‘aplec d’animals d’una mateixa espècie; ramat’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb
    1. transitiu Separar alguna cosa, algun element, d’una mescla, d’un tot. El mariscal segregà dos batallons del seu exèrcit per a protegir la ciutat.
    2. pronominal Separar-se determinats elements d’una mescla, d’un tot. Diverses colònies se segregaren de l’imperi.
    3. transitiu sociologia i ciències polítiques Separar de la massa del país grups ètnics, religiosos, etc., diferenciats aplicant-los una legislació especial, sovint desfavorable, respecte a la que és aplicada als altres ciutadans.
  1. transitiu fisiologia Secretar.

segregar

segregatiu
| segregativa

segregatiu
| segregativa

segrest


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segrest</title>

Accessory
Etimologia: de segrestar
Body
    masculí
    1. Acció de segrestar;
    2. l’efecte.
  1. La cosa segrestada.
  2. dret processal Suspensió de la facultat de lliure disposició d’un propietari sobre alguns dels seus béns, que hom reté en dipòsit, com a garantia de la seva solvència en cas d’un procés.
  3. dret penal Delicte comès pel qui deté o reté una o més persones per obtenir una quantitat en canvi del rescat o per atènyer objectius de tipus polític.
  4. patologia Part morta d’un teixit, especialment ossi, que resta enclavada en el teixit sa i més o menys separada d’aquest pel procés d’inflamació eliminatòria.

segrest

segrestador
| segrestadora

segrestador
| segrestadora

segrestant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segrestant</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sequestrans, -ntis, participi pres. de sequestrare ‘segrestar’
Body
    adjectiu i masculí
  1. química Dit de la substància que és emprada com a antiincrustant a causa de la seva capacitat d’impedir la precipitació de les sals càlciques o magnèsiques.
  2. reactiu segrestant química analítica i química orgànica Denominació genèrica de diversos reactius, pertanyents a una gran varietat de tipus funcionals, que tenen la propietat de formar complexos definits i solubles, de gran estabilitat, amb diversos cations metàl·lics, segrestant-los de l’entorn que els contenia.

segrestant

Traducció

segrestar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segrestar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sequestrare ‘confiar en dipòsit; separar, allunyar’, der. de sequester ‘mitjancer, dipositari’, i aquest, de sequi ‘seguir’ 1a font: s. XIII
Body
    verb transitiu
  1. Dipositar el jutge una cosa en poder d’un tercer fins que hom haurà decidit a qui ha de pertànyer. La jutgessa segrestà el béns de l’acusat.
  2. Raptar una o més persones tot exigint diner o altres condicions per a llur rescat. Un grup terrorista ha segrestat la presidenta.
  3. Recollir, l’autoritat judicial o administrativa, una publicació que hom preveu que pot ésser delictiva. La policia està segrestant el butlletí d’aquest grup anarquista.

segrestar