Es mostren 88939 resultats

suposador
| suposadora

suposador
| suposadora

Traducció

suposança

suposança

suposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suposar</title>

Accessory
Etimologia: forma que substituí el ll. suppōnĕre ‘posar dessota; suposar’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb transitiu
    1. Admetre com a cert o real allò que hom imagina com a tal. Suposo que ja deuen haver arribat.
    2. Admetre quelcom com a ver només per als efectes d’una argumentació. Suposem que això sigui cert: no per això és menys veritat el que t’he dit.
    3. Tenir per causa. El fum suposa foc. Viure a palau suposa riquesa.
  1. Comportar, implicar. Les riuades suposen una gran pèrdua. Aquests diners suposen molt per a ella.
  2. Presentar com a real o autèntic allò que hom sap que no ho és. Ell suposa la caiguda del règim, però això és difícil que passi.

suposar

suposició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suposició</title>

Accessory
Partició sil·làbica: su_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. suppositio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
    1. Acció de suposar, hipòtesi. Fer una suposició. Per via de suposició. En suposició.
    2. Proposició que expressa allò que hom suposa.
    1. Accepció d’un terme en lloc d’un altre.
    2. lògica Propietat d’un nom, un terme, etc., en virtut de la qual aquests responen a un o més significats.
  1. dret penal
    1. Prevaricació o falsedat que comet el qui es dona una qualitat que no té, o s’arroga un fet del qual no és autor.
    2. Delicte comès pels qui fingeixen que un infant ha nascut d’una dona que no n’és la mare, amb la qual cosa alteren l’estat civil de l’infant.
  2. de suposició De molta categoria, que suposa o representa molt. Persones, gent, de suposició.

suposició

supòsit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supòsit</title>

Accessory
Etimologia: del ll. supposĭtus, -a, -um, participi de suppōnĕre ‘posar dessota; suposar’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. Allò que hom suposa o admet com a real o cert.
  2. dret civil En les particions d’herència, pressupost on són explicades les operacions de la partició.
    1. filosofia En l’escolàstica, substància perfectament subsistent per si mateixa i incomunicable.
    2. Pressupòsit.
  3. impròpiament lògica Suposició.
  4. de supòsit locució adjectiva De suposició.

supòsit

supositici
| supositícia

supositici
| supositícia

supositiu
| supositiva

supositiu
| supositiva

supositivament

supositivament

supositori

supositori

supra-

supra-