Es mostren 88940 resultats

■ tanc2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tanc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: tang
Etimologia: de l’angl. tank ‘dipòsit’, tret del gujarati tankh o marathi tanken, i aquests, del port. tanque, íd., o del sànscrit tadaga ‘estany’; el mot fou aplicat, per semblança de forma i per secret militar, als carros de combat en la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
    masculí
  1. armament Vehicle de combat, completament cuirassat, que es desplaça mitjançant erugues i és armat amb un canó i una o dues metralladores, destinat a trencar el front enemic i penetrar-hi en profunditat.
  2. tecnologia Dipòsit metàl·lic de gran capacitat emprat per a emmagatzemar-hi líquids o per a transportar-los.



    3. Vegeu també:
    tanc1

■ tanc2

masculí armament Vehicle de combat, completament cuirassat, que es desplaça mitjançant erugues i és armat amb un canó i una o dues metralladores, destinat a trencar el front enemic i penetrar-hi en profunditat tecnologia Dipòsit metàllic de gran capacitat emprat per a emmagatzemar-hi líquids o per a transportar-los Vegeu també tanc 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tanca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tanca</title>

Homòfon: tanka
Etimologia: de tancar 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
    1. Reixa, estacada, bardissa, etc., amb què hom circumda un espai de terreny, amb què hom tanca una obertura. Una tanca d’atzavares.
    2. Paret de pedra seca que circueix una parcel·la.
    3. per extensió A Mallorca i Menorca, parcel·la, normalment voltada de paret seca.
    4. Element mòbil, generalment metàl·lic, constituït d’un marc amb barrots i uns peus perquè s’aguanti dret, que hom utilitza per a barrar el pas a vehicles i a vianants en cas d’obres o quan es tanca una via al trànsit.
    5. tanca elèctrica Tanca feta amb conductors pels quals passa una tensió elèctrica d’un valor no perillós, destinada a contenir bestiar.
    6. tanca publicitària publicitat Panell publicitari.
    1. Balda, barra, etc., amb què hom tanca una porta, un finestró, etc.
    2. Dispositiu amb què hom tanca una bossa de mà, un collaret, etc.
  3. armament Bloc d’acer que serveix per a obturar l’obertura posterior d’algunes peces d’artilleria.
  4. esports Barrera, de fusta o de metall, que, col·locada a una determinada alçada, segons la prova, hom ha de superar en algunes curses atlètiques.
  5. tanca hidràulica construcció
    1. Altura d’aigua que impedeix el pas dels gasos per un sifó.
    2. Sifó.

■ tanca

femení Reixa, estacada, bardissa, etc, amb què hom circumda un espai de terreny, amb què hom tanca una obertura Una tanca d’atzavares Paret de pedra seca que circueix una parcella per extensió A Mallorca i Menorca, parcella, normalment voltada de paret seca Element mòbil, generalment metàllic, constituït d’un marc amb barrots i uns peus perquè s’aguanti dret, que hom utilitza per a barrar el pas a vehicles i a vianants en cas d’obres o quan es tanca una via al trànsit tanca elèctrica Tanca feta amb conductors pels quals passa una tensió elèctrica d’un valor no perillós, destinada a contenir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tancada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tancada</title>

Etimologia: de tancar
    femení
  1. dialectal Paret de tanca.
  2. dialectal Acció de tancar els bous o altre bestiar.
  3. ciències polítiques Reclusió voluntària d’una persona i, més sovint, d’un grup en un edifici públic o en el lloc de treball en senyal de protesta i com a forma de pressió.

■ tancada

femení dialectal Paret de tanca dialectal Acció de tancar els bous o altre bestiar ciències polítiques Reclusió voluntària d’una persona i, més sovint, d’un grup en un edifici públic o en el lloc de treball en senyal de protesta i com a forma de pressió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tancador
| tancadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tancador</title>

Etimologia: de tancar 1a font: 1366
  1. adjectiu i masculí i femení Que tanca.
  2. masculí
    1. Part del pany constituïda per una peça de planxa metàl·lica fixada o encastada al bastiment d’una porta, a un moble, etc., que conté l’orifici en el qual entra el pestell o els pestells, en ésser tancat el pany.
    2. Forat fet al bastiment d’una porta, etc., amb la mateixa finalitat.
    3. codicologia Baga o sivella amb què es mantenen subjectes les cobertes d’un llibre quan aquest és tancat.
    4. Tanca de bossa o de portamonedes.
    5. Tanca de collaret, de polsera, etc.
    6. tancador de pressió Botó de pressió.

■ tancador
| tancadora

adjectiu i masculí i femení Que tanca masculí Part del pany constituïda per una peça de planxa metàllica fixada o encastada al bastiment d’una porta, a un moble, etc, que conté l’orifici en el qual entra el pestell o els pestells, en ésser tancat el pany Forat fet al bastiment d’una porta, etc, amb la mateixa finalitat codicologia Baga o sivella amb què es mantenen subjectes les cobertes d’un llibre quan aquest és tancat Tanca de bossa o de portamonedes Tanca de collaret, de polsera, etc tancador de pressió Botó de pressió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tancadura

■ tancadura

femení Tanca, pany, forrellat o qualsevol altre dispositiu que serveix per a tancar una porta, un bagul, un calaix, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tancament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tancament</title>

Etimologia: de tancar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de tancar o de tancar-se;
    2. l’efecte.
  2. construcció
    1. Fase de la construcció d’una obra que consisteix a tancar les obertures amb portes i finestres.
    2. Conjunt dels elements emprats en el tancament d’una obra.
    3. Coberta.
    4. tancaments metàl·lics Elements metàl·lics afegits a una construcció per a tancar obertures o per a dividir espais interiors.
  3. fonètica, fonologia Tret fonològic, oposat a l’obertura, amb el qual es defineix gradualment el mode d’articulació de tota emissió fonemàtica.
  4. periodisme Moment a partir del qual hom no admet més originals perquè el diari o la revista cal que entri en premsa.
  5. banda de tancament citologia Zona densa de la membrana de les cèl·lules d’alguns epitelis, en una regió d’adherències amb la cèl·lula veïna, que té forma de barra. Correspon al denominat complex d’unió.
  6. tancament centralitzat automòbil, automobilisme i tecnologia Mecanisme d’un vehicle que permet al conductor d’activar i desactivar el tancament de totes les portes amb un sol comandament.
  7. tancament de llibres comptabilitat Operació que es fa al final de cada exercici comptable, consistent en l’anotació, en el costat contrari, de l’import del saldo determinat en cada compte, de manera que el deure i l’haver s’igualin.
  8. tancament d’un circuit electricitat Acció de donar continuïtat a un circuit elèctric per tal que hi circuli un corrent elèctric.

■ tancament

masculí Acció de tancar o de tancar-se l’efecte construcció Fase de la construcció d’una obra que consisteix a tancar les obertures amb portes i finestres Conjunt dels elements emprats en el tancament d’una obra Coberta tancaments metàllics Elements metàllics afegits a una construcció per a tancar obertures o per a dividir espais interiors fonètica, fonologia Tret fonològic, oposat a l’obertura, amb el qual es defineix gradualment el mode d’articulació de tota emissió fonemàtica periodisme Moment a partir del qual hom no admet més originals perquè el diari o la revista cal que entri en premsa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tancaporta


<title type="display">tancaporta</title>

Etimologia: de tancar i porta 1a font: c. 1460
masculí construcció Dispositiu que manté una porta tancada, però que permet que pugui ésser oberta fàcilment en vèncer l’acció d’aquest dispositiu.

tancaporta

masculí construcció Dispositiu que manté una porta tancada, però que permet que pugui ésser oberta fàcilment en vèncer l’acció d’aquest dispositiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tancar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tancar</title>

Etimologia: de l’oc. tancar, íd., ‘deturar’, i aquest, probablement d’un preromà *tanko ‘subjectar, fixar’, segurament indoeuropeu 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Fixar davant una obertura, posar en un pas alguna cosa que l’intercepti. Tancar una porta. Tancar un camí amb una barrera.
    2. Fer funcionar el dispositiu mitjançant el qual hom fixa la cosa que intercepta el pas, de manera que aquesta resti fixada i el pas interceptat. Tancar amb clau una porta. Tancar una aixeta. Tancar el pany.
    3. tancar de negre indústria tèxtil Pintar de negre el rengle de quadrats que limita el curs del dibuix d’un teixit.
    4. tancar la via ferrocarrils Advertir amb un senyal que els trens no poden passar.
    5. figuradament Tancar a algú el camí dels honors. Tancar les portes als mals pensaments.
    6. usat absolutament jocs d’entreteniment En el dòmino, posar una fitxa que impedeixi de continuar col·locant les que encara resten en poder dels jugadors.
    7. tancar les portes (a algú) figuradament Refusar de rebre’l. Totes les portes li foren tancades.
    1. transitiu Ajuntar les vores (d’una obertura). Tanca els ulls i obre la boca.
    2. pronominal Els ulls se li tanquen de son.
    3. tancar els ulls (a algú) figuradament Assistir-lo als seus darrers moments.
    4. tancar els ulls (a una cosa) figuradament No voler veure-la o conèixer-la. Tancar els ulls a l’evidència.
    5. tancar la boca (a algú) figuradament Impedir-li de parlar.
    6. tancar l’orella (a una cosa) figuradament No voler sentir-la. Tancar l’orella a la calúmnia.
  3. transitiu
    1. Moure al voltant de llur punt d’articulació dues o més parts del cos o d’un objecte, fent que no formin angle. Tancar les cames. Tancar un llibre. Tancar un ganivet. Tancar un ventall.
    2. figuradament Tancar la mà.
  4. transitiu
    1. Fer inaccessible allò que és obert, cloent-ho o unint les seves parts. Tancar una carta. Tancar el calaix.
    2. Privar l’entrada o l’accés en un lloc. Tancar una cambra. Ara tanquen les botigues a les vuit del vespre.
    3. figuradament Tancar una llista, una subscripció. Tancar un parèntesi.
    4. Suspendre el funcionament (d’un establiment, un negoci, etc.).
    5. tancar la marxa figuradament Anar al darrere de tot.
  5. transitiu Posar fi (a una cosa); cloure. Tancar una sessió, un debat.
    1. transitiu Posar dins un lloc tancat, privar de sortir d’un lloc, algú o alguna cosa. Tancar el bestiar a l’estable, al corral. Tancar un boig al manicomi. Tancar algú a la presó.
    2. pronominal Recloure’s voluntàriament en un lloc per allunyar-se dels altres. Tancar-se en un convent.
    3. pronominal ciències polítiques Fer una tancada.
  7. intransitiu Funcionar una tancadura. Aquest pany no tanca.

■ tancar

verb transitiu Fixar davant una obertura, posar en un pas alguna cosa que l’intercepti Tancar una porta Tancar un camí amb una barrera Fer funcionar el dispositiu mitjançant el qual hom fixa la cosa que intercepta el pas, de manera que aquesta resti fixada i el pas interceptat Tancar amb clau una porta Tancar una aixeta Tancar el pany tancar de negre indústria tèxtil Pintar de negre el rengle de quadrats que limita el curs del dibuix d’un teixit tancar la via ferrocarrils Advertir amb un senyal que els trens no poden passar figuradament Tancar a algú el camí dels honors Tancar les portes als…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tancat
| tancada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tancat</title>

Etimologia: de tancar
  1. adjectiu
    1. Que és tancat. He trobat la porta tancada.
    2. Dit d’una persona inaccessible, impermeable a corrents ideològics nous. Un esperit tancat.
    3. Dit d’una persona introvertida.
    4. electricitat Dit del circuit o de l’element del circuit que presenta continuïtat i, per tant, permet el pas del corrent elèctric.
    5. fonètica, fonologia Dit de l’emissió fonemàtica que ofereix, com a característica distintiva, un grau d’oclusió superior a una altra o a algunes altres emissions fonemàtiques. També s’anomena així la síl·laba travada, que acaba en consonant: cel, per-dut, etc.
    6. geometria Dit de la corba que és imatge contínua d’un cercle, és a dir, que no té punts finals, que divideix el pla en diverses parts.
    7. geometria Dit de la superfície que no té corbes frontera, cada punt de la qual té un entorn topològicament equivalent a un cercle.
    8. heràldica Dit del castell, la torre, el palau, etc., les obertures dels quals són d’un esmalt diferent del llur i del del camper o del de la peça que està carregant.
    9. heràldica Plegat.
    10. topologia Dit del conjunt que conté tots els punts que són límit d’una successió de punts del conjunt.
    11. topologia Dit d’un conjunt quan el seu complementari és obert.
    12. topologia Dit de l’interval que conté els seus punts extrems.
    13. tancat i barrat Completament tancat. He trobat el forn tancat i barrat.
  2. masculí
    1. Tanca. Al jardí hi havia un tancat de ferro.
    2. Terreny tancat destinat al pasturatge; closa.

■ tancat
| tancada

adjectiu Que és tancat He trobat la porta tancada Dit d’una persona inaccessible, impermeable a corrents ideològics nous Un esperit tancat Dit d’una persona introvertida electricitat Dit del circuit o de l’element del circuit que presenta continuïtat i, per tant, permet el pas del corrent elèctric fonètica, fonologia Dit de l’emissió fonemàtica que ofereix, com a característica distintiva, un grau d’oclusió superior a una altra o a algunes altres emissions fonemàtiques També s’anomena així la síllaba travada, que acaba en consonant cel, per-dut , etc geometria Dit de la corba que és imatge…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tancó

■ tancó

masculí dialectal Tancat petit que hi ha vora una casa de camp