Es mostren 88940 resultats

■ arrencadissa

■ arrencadissa

femení Acció d’arrencar en una gran quantitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrencador
| arrencadora

■ arrencador
| arrencadora

adjectiu Que arrenca o serveix per a arrencar femení agricultura Eina o aparell capaç d’arrencar arbres, mates, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrencament

■ arrencament

masculí Acció d’arrencar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrencapins

■ arrencapins

masculí Home corpulent i forcegut irònicament Home menut i desnerit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrencaqueixals

■ arrencaqueixals

masculí i femení Persona que es dedica a arrencar queixals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrencar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrencar</title>

Etimologia: d’origen incert, però segurament preromà, indoeuropeu, no cèltic, amb un significat bàsic de ‘aferrar, agafar amb violència’ 1a font: s. XI
    verb
  1. transitiu
    1. Treure, desprendre amb esforç (alguna cosa) d’allò a què és plantada o adherida o de què forma part. Arrencar (de terra) un arbre, una mata, l’herba dolenta. Arrencar pastanagues, patates. Arrencar una branca d’un arbre. Arrencar els claus d’una post. Arrencar una dent, un queixal.
    2. patologia Expectorar.
    3. Desembeinar.
  2. transitiu Obtenir o aconseguir (alguna cosa) d’una persona amb esforç, amb treballs, amb astúcia, prendre-la-hi amb violència. No es deixava arrencar els diners ni amenaçant-lo. Arrencar a algú una prometença, una confessió.
    1. transitiu Començar bruscament (una acció que exigeix un esforç considerable, que costa de produir-se). Arrencar el vol. Arrencar el plor, la suor. Arrencar el bull.
    2. intransitiu Començar a caminar, a traslladar-se, etc., un animal, un vehicle, etc. Amb el pes de la càrrega i la pujada l’auto no podia arrencar. El ruc arrencà a córrer. Si no el pegues, no arrenca.
    3. transitiu Posar en marxa (un vehicle de motor, una màquina). Arrencar una moto.
  4. intransitiu Tenir l’origen. Del cementiri arrenca un camí estret. Uns principis que arrenquen de la filosofia grega.
  5. transitiu marina, marítim Augmentar la velocitat del vaixell.
  6. intransitiu marina, marítim Desaferrar l’àncora, o les seves ungles, del fons.

■ arrencar

verb transitiu Treure, desprendre amb esforç alguna cosa d’allò a què és plantada o adherida o de què forma part Arrencar de terra un arbre, una mata, l’herba dolenta Arrencar pastanagues, patates Arrencar una branca d’un arbre Arrencar els claus d’una post Arrencar una dent, un queixal patologia Expectorar Desembeinar transitiu Obtenir o aconseguir alguna cosa d’una persona amb esforç, amb treballs, amb astúcia, prendre-la-hi amb violència No es deixava arrencar els diners ni amenaçant-lo Arrencar a algú una prometença, una confessió transitiu Començar bruscament una acció que exigeix un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrencat
| arrencada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrencat</title>

Etimologia: de arrencar
    adjectiu
  1. Resolt, decidit, obstinat, a fer, a obtenir, una cosa.
  2. Que es troba en bona marxa, en procés d’expansió. Ja tenim el negoci arrencat.
  3. heràldica
    1. Dit de la planta o el tronc amb les arrels penjants.
    2. Dit dels membres o els caps tallats d’una manera irregular o amb fils de sang.

■ arrencat
| arrencada

adjectiu Resolt, decidit, obstinat, a fer, a obtenir, una cosa Que es troba en bona marxa, en procés d’expansió Ja tenim el negoci arrencat heràldica Dit de la planta o el tronc amb les arrels penjants Dit dels membres o els caps tallats d’una manera irregular o amb fils de sang
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrendable

■ arrendable

adjectiu Que pot ésser arrendat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrendador
| arrendadora

■ arrendador
| arrendadora

adjectiu i masculí i femení dret Dit de la persona que dona en arrendament alguna cosa o bé contracta la realització d’una obra d’altri o la prestació de determinats serveis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrendament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrendament</title>

Etimologia: de arrendar
    masculí
    1. dret civil Acció d’arrendar;
    2. dret civil l’efecte.
    3. arrendament a preu comptat Arrendament que es paga amb diners.
    4. arrendament financer economia Tècnica de finançament per a l’ús o l’adquisició de maquinària o de béns d’equip de cost elevat i ràpida obsolescència, que resulta d’una combinació de l’arrendament amb la compravenda mitjançant la qual l’arrendador es compromet a fornir l’arrendatari del bé en qüestió per un temps determinat i a canvi d’un preu en concepte d’utilització. És anomenat també lísing.
  2. dret civil Contracte d’arrendament.
  3. dret civil Preu de l’arrendament.

■ arrendament

masculí dret civil Acció d’arrendar dret civil l’efecte arrendament a preu comptat Arrendament que es paga amb diners arrendament financer economia Tècnica de finançament per a l’ús o l’adquisició de maquinària o de béns d’equip de cost elevat i ràpida obsolescència, que resulta d’una combinació de l’arrendament amb la compravenda mitjançant la qual l’arrendador es compromet a fornir l’arrendatari del bé en qüestió per un temps determinat i a canvi d’un preu en concepte d’utilització És anomenat també lísing dret civil Contracte d’arrendament dret civil Preu de l’arrendament
Informació complementària
Traducció