Es mostren 88953 resultats

triangularment

triangularment

triangulat
| triangulada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triangulat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tri_an_gu_lat
Etimologia: de triangular2
Body
adjectiu heràldica Dit d’un escut o d’una peça completament plena de triangles i sense cap espai buit entre ells, alternant metall i color, formats pel traç de línies horitzontals i diagonals en ambdós sentits.

triangulat
| triangulada

Traducció

triapedrar

triapedrar

triapedres

triapedres

triàquids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triàquids</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tri_à_quids
Body
    masculí ictiologia
  1. plural Família de selacis pleurotremats de l’ordre dels lamniformes o esqualiformes, de musell no gaire llarg i amb la primera aleta dorsal més curta que la segona. Inclou, entre altres, els gèneres Galeorhinus (amb G. galeus, el caçó), Mustelus (amb M. mustelus, la mussola, i M. asterias, la mussola gavatxa) i Prionace (amb P. glauca, la tintorera).
  2. singular Selaci de la família dels triàquids.

triàquids

triar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tri_ar
Etimologia: d’origen incert, probablement extret de destriar, d’un ll. vg. *destriare ‘separar amb un solc’, der. del ll. striare ‘fer estries o solcs’, i aquest, de stria ‘solc, esquerda’ 1a font: 1274
Body
    verb
    1. transitiu D’un conjunt de coses de la mateixa mena, separar-ne una o algunes atenent a la seva qualitat o un altre motiu. Triar draps per a fer paper. D’aquests tres, trieu el que vulgueu.
    2. transitiu Separar d’una cosa les impureses que conté, sia garbellant-la, sia netejant-la amb les mans, etc. Triar mongetes, llenties, arròs.
    3. pronominal Tallar-se. La llet s’ha triat. Que no se’t triï l’allioli.
  1. transitiu Escollir. Donar a triar a algú. Us en podeu fiar: són gent triada.

triar

triarca


<title type="display">triarca</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tri_ar_ca
Body
    masculí història
  1. Governador o senyor de la tercera part d’un territori.
  2. especialment Cadascun dels tres senyors del Negrepont.

triarca

Traducció

triarquia

triarquia

triàsic
| triàsica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triàsic</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tri_à_sic
Etimologia: del gr. triás, -ádos ‘grup de tres entitats’
Body
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al triàsic.
  2. masculí Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del juràssic.

triàsic
| triàsica

triat
| triada

triat
| triada