Es mostren 88940 resultats

■ tributari
| tributària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tributari</title>

Etimologia: del ll. tributarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XV, Curial
  1. adjectiu Subjecte a tribut. Tots els reis eren tributaris de Roma.
  2. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al tribut.
    2. reforma tributària economia Reforma fiscal.
    3. règim tributari dret fiscal Normativa d’un estat en ordre a la recaptació de tributs.
  3. masculí història Al Baix Imperi i a l’edat mitjana, masover o parcer sotmès a pagar un tribut pel fet de conrear les terres del domini senyorial.
  4. adjectiu figuradament geografia Dit del curs d’aigua que desemboca en un corrent fluvial més important (és sinònim d’afluent). El Segre és tributari de l’Ebre.

■ tributari
| tributària

adjectiu Subjecte a tribut Tots els reis eren tributaris de Roma adjectiu Relatiu o pertanyent al tribut reforma tributària economia Reforma fiscal règim tributari dret fiscal Normativa d’un estat en ordre a la recaptació de tributs masculí història Al Baix Imperi i a l’edat mitjana, masover o parcer sotmès a pagar un tribut pel fet de conrear les terres del domini senyorial adjectiu figuradament geografia Dit del curs d’aigua que desemboca en un corrent fluvial més important és sinònim d’ afluent El Segre és tributari de l’Ebre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tributirina

tributirina

femení química orgànica Tributirat de gliceril, triglicèrid de l’àcid butíric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tric-trac

■ tric-trac

masculí Onomatopeia per a designar el soroll d’una sèrie de xocs ritmats jocs d’entreteniment Joc de daus del qual derivà el jaquet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trical

trical

adjectiu botànica Dit del tallòfit constituït per filaments de cèllules uninucleades i separades per septes
Gran Diccionari de la llengua catalana

tricarboxílic, cicle de l’àcid

tricarboxílic, cicle de l’àcid

bioquímica Cicle de Krebs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tricèfal
| tricèfala

■ tricèfal
| tricèfala

adjectiu Que té tres caps Un monstre tricèfal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tricennal

■ tricennal

adjectiu Que dura trenta anys Que té lloc un cop cada trenta anys Festes tricennals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tricenni

■ tricenni

masculí Període de trenta anys
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tríceps


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tríceps</title>

Etimologia: del ll. trĭceps, íd., comp. de tres i caput ‘cap’
    masculí anatomia animal
  1. Múscul que en un dels seus extrems té tres tendons per a unir-se amb l’os.
  2. tríceps braquial Múscul de la regió posterior de l’avantbraç format per tres porcions.
  3. tríceps sural Conjunt format pels dos bessons, el plantar prim i el soli, que es reuneixen en el tendó d’Aquil·les.

■ tríceps

masculí anatomia animal Múscul que en un dels seus extrems té tres tendons per a unir-se amb l’os tríceps braquial Múscul de la regió posterior de l’avantbraç format per tres porcions tríceps sural Conjunt format pels dos bessons, el plantar prim i el soli, que es reuneixen en el tendó d’Aquilles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triceratop

■ triceratop

masculí paleontologia i zoologia Nom donat als rèptils de l’ordre dels ornitisquis, del subordre dels ceratòpsides, pertanyents al gènere Triceratops , amb el musell acabat en un bec poderós, el tòrax massís i la cua curta i robusta
Traducció