Es mostren 88959 resultats

■ voluntarisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voluntarisme</title>

Etimologia: de voluntari
    masculí
  1. filosofia, psicologia i ètica Doctrina segons la qual la voluntat té una radical primacia per damunt de l’intel·lecte.
  2. per extensió Actitud i comportament respectiu que responen a la convicció que la voluntat ho pot pràcticament tot.

■ voluntarisme

masculí filosofia , psicologia i ètica Doctrina segons la qual la voluntat té una radical primacia per damunt de l’intellecte per extensió Actitud i comportament respectiu que responen a la convicció que la voluntat ho pot pràcticament tot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voluntarista

■ voluntarista

adjectiu Relatiu o pertanyent al voluntarisme masculí i femení filosofia Partidari del voluntarisme Persona que creu en el voluntarisme i, sobretot, que actua conseqüentment amb aquest
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voluntat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voluntat</title>

Etimologia: del ll. voluntas, -ātis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. filosofia, psicologia i ètica Facultat, específica de l’ésser humà, de voler, de determinar lliurement els seus actes, poder de fer o no fer una cosa.
    2. Capacitat per a fer quelcom que comporta un esforç o que constitueix una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural. Demostra molta voluntat convivint amb aquell poca-solta.
    3. filosofia Lliure albir.
    4. autonomia de la voluntat dret Principi de dret privat segons el qual el subjecte d’un acte té la facultat de determinar-ne lliurement el contingut i els efectes, amb exclusió de qualsevol força o coacció externa.
    5. força de voluntat Capacitat per a endurar o per a imposar-se esforços o privacions.
    6. mancat de voluntat Abúlic.
    1. Acte o exercici d’aquesta facultat de la voluntat. Sempre fa la seva voluntat.
    2. Allò que hom vol; desig. Complien sempre les seves voluntats.
    3. Intenció decidida i determinada de fer quelcom, d’obtenir-ho tant sí com no. No té prou voluntat d’imposar-se.
    4. Consentiment, assentiment. No feia res sense la voluntat del seu marit.
    5. Quantitat de diners no fixada que hom sol·licita o que hom dona per a col·laborar a satisfer unes despeses, generalment d’ordre social o benèfic.
    6. a voluntat locució adverbial Quan hom vulgui, com hom vulgui. Es pot posar o treure a voluntat.
    7. bona voluntat Intenció d’obrar bé, de complaure algú, d’afavorir-lo. No sé com sortirà, però la bona voluntat hi és.
    8. darreres voluntats (d’algú) Allò que vol que es faci després de la seva mort.
    9. declaració de voluntat dret civil Expressió formal de la intenció d’una persona.
    10. guanyar-se (algú) les voluntats Disposar la gent a favor seu.
    11. mala voluntat Intenció d’obrar malament, de fer mal a algú, antipatia.
    12. voluntat de Déu teologia Designi de Déu que es manifesta a través de la seva llei, del pla de salvació, dels signes dels temps o de les circumstàncies de la vida.
    13. voluntat salvífica universal teologia Afirmació teològica segons la qual Déu vol que tots els homes se salvin.
  3. Afecte, inclinació. Agafar, portar, voluntat a algú.
  4. dret
    1. voluntat de l’estat Principi d’unitat i de validesa de tots els preceptes jurídics d’un ordenament positiu.
    2. voluntat general sociologia Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
    3. voluntat popular dret constitucional Titular primari i natural del poder polític, que pot ésser exercit per tot el poble o només delegat en una persona o unes quantes.
    4. voluntat social predominant ciències polítiques Resultat efectiu de les voluntats dels homes que integren la comunitat.

■ voluntat

femení filosofia , psicologia i ètica Facultat, específica de l’ésser humà, de voler, de determinar lliurement els seus actes, poder de fer o no fer una cosa Capacitat per a fer quelcom que comporta un esforç o que constitueix una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural Demostra molta voluntat convivint amb aquell poca-solta filosofia Lliure albir autonomia de la voluntat dret Principi de dret privat segons el qual el subjecte d’un acte té la facultat de determinar-ne lliurement el contingut i els efectes, amb exclusió de qualsevol força o coacció externa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voluntatiu
| voluntativa

■ voluntatiu
| voluntativa

adjectiu gramàtica Dit de la forma o la construcció per a expressar la voluntat volitiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volunter
| voluntera

■ volunter
| voluntera

adjectiu Que no vol que es faci sinó la seva voluntat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voluptat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voluptat</title>

Etimologia: del ll. voluptas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV
    femení
  1. Complaença en els delits sensuals. La voluptat de l’epicuri.
    1. Gran plaer. Beure un got d’aigua fresca amb voluptat.
    2. especialment Plaer intens que hom experimenta en la satisfacció dels impulsos i desigs sexuals. Abandonar-se a la voluptat.

■ voluptat

femení Complaença en els delits sensuals La voluptat de l’epicuri Gran plaer Beure un got d’aigua fresca amb voluptat especialment Plaer intens que hom experimenta en la satisfacció dels impulsos i desigs sexuals Abandonar-se a la voluptat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voluptuós
| voluptuosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voluptuós</title>

Partició sil·làbica: vo_lup_tu_ós
Etimologia: del ll. voluptuosus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Donat a la voluptat, als delits sensuals. Un home voluptuós. Una vida voluptuosa.
  2. Que porta a la voluptat, que la dona o l’expressa. Sensacions voluptuoses. Una pintura voluptuosa.

■ voluptuós
| voluptuosa

adjectiu Donat a la voluptat, als delits sensuals Un home voluptuós Una vida voluptuosa Que porta a la voluptat, que la dona o l’expressa Sensacions voluptuoses Una pintura voluptuosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voluptuosament

■ voluptuosament

adverbi D’una manera voluptuosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voluptuositat

■ voluptuositat

femení Voluptat Qualitat de voluptuós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voluta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voluta</title>

Etimologia: del ll. volūta, íd., fem. substantivat de volūtus, -a, -um, participi de volvĕre ‘girar’ 1a font: 1575, DPou.
    femení
  1. arquitectura
    1. Ornament en figura d’espiral, característic del capitell jònic, però que també és present, en una forma diferent, en el capitell corinti i el compost.
    2. voluta d’angle Voluta de certs capitells jònics, corresponents a una columna cantonera, que, a diferència de les altres volutes, té l’eix del seu gruix en sentit diagonal.
  2. música Ornament esculpit de l’extrem del mànec del violí i del violoncel, que normalment s’enrotlla en espiral al voltant del botó central.
  3. zoologia Nom donat a diversos mol·luscs gastròpodes prosobranquis de la família dels volútids i del subordre dels estenoglossos, que són animals marins amb una conquilla ovoide i fusiforme que presenta una espiral de colors molt vistosos. Cal destacar-ne la voluta imperial (Aulica imperialis).

■ voluta

femení arquitectura Ornament en figura d’espiral, característic del capitell jònic, però que també és present, en una forma diferent, en el capitell corinti i el compost voluta d’angle Voluta de certs capitells jònics, corresponents a una columna cantonera, que, a diferència de les altres volutes, té l’eix del seu gruix en sentit diagonal música Ornament esculpit de l’extrem del mànec del violí i del violoncel, que normalment s’enrotlla en espiral al voltant del botó central zoologia Nom donat a diversos molluscs gastròpodes prosobranquis de la família dels volútids i del subordre dels…
Informació complementària
Traducció