Es mostren 5 resultats

■ blanc1

blanc

Etimologia: del germ. comú blank ‘brillant, blanc’ 1a font: s. XII
    masculí
  1. Color blanc.
    1. Part blanca d’alguns objectes.
    2. blanc de l’ou Clara.
    3. blanc de l’ull Part que envolta la còrnia transparent.
    4. blanc de l’ungla Àrea blanca semicircular que hom té a la base de cada ungla.
    1. Punt o objecte al qual hom intenta d’adreçar un tir. Tirar al blanc.
    2. Part central d’un fitó, d’una rodella.
    3. fer blanc Encertar el blanc.
    1. Espai en blanc. Deixar un blanc per a escriure-hi el resultat més endavant.
    2. arts gràfiques Cadascun dels marges que volten la pàgina d’un llibre.
  5. alimentació, indústries alimentàries Embotit típic de la regió meridional del País Valencià, fet amb carn magra i greix de porc i després cuit.
  6. colorants
    1. Matèria colorant blanca. Blanc de zinc. Blanc d’Espanya.
    2. blanc de calç Beurada de calç apagada amb aigua, emprada per a emblanquinar parets, façanes, habitacions, etc.
    3. blanc de plom Cerussa.
  7. pintura
    1. En la tècnica de pintura a l’aquarel·la, àrea del suport no pintada intencionadament, que conserva la blancor original del paper.
    2. En els dibuixos monocroms, pinzellada o traç fets amb un pigment blanc que marca els punts o les zones de màxima lluminositat.


    8. Vegeu també:
    blanc2

■ blanc1

masculí Color blanc Part blanca d’alguns objectes blanc de l’ou Clara blanc de l’ull Part que envolta la còrnia transparent blanc de l’ungla Àrea blanca semicircular que hom té a la base de cada ungla Punt o objecte al qual hom intenta d’adreçar un tir Tirar al blanc Part central d’un fitó, d’una rodella fer blanc Encertar el blanc Espai en blanc Deixar un blanc per a escriure-hi el resultat més endavant arts gràfiques Cadascun dels marges que volten la pàgina d’un llibre…
Traducció

■ blanc2 | blanca

blanc

Etimologia: v. blanc1
  1. adjectiu
    1. Del color semblant al d’una superfície mat que reflecteix la llum solar sense absorbir cap de les radiacions visibles, del color de la neu recent, de la sal comuna, o molt aproximat a aquests colors.
    2. en blanc i negre Dit de la pel·lícula, fotografia, etc., que no té colors, que presenta unes tonalitats que van del blanc al negre passant pels grisos. S’oposa a en color. Un televisor en blanc i negre. Cinema en blanc i negre.
    3. tant se me’n (o se te’n, etc.) dona blanc com negre figuradament i col·loquialment Tant me fa una cosa com una altra, tant se me’n dona naps com cols.
  2. adjectiu
    1. Clar de color, per contrast amb altres coses de la mateixa mena, de color més fosc. Cabells blancs. Carn blanca. Fusta blanca. Pa blanc. Peix blanc. Roba blanca.
    2. marina, marítim Dit del cap que no és enquitranat.
  3. adjectiu
    1. Mancat de color, empal·lidit. Quedar blanc de l’espant.
    2. blanc com la paret (o com el paper) Molt pàl·lid.
  4. adjectiu
    1. En blanc. Porta’m un paper blanc. Trobar, en un llibre, una pàgina blanca.
    2. carta blanca Naip sense cap figura pintada.
    3. donar carta blanca (a algú) figuradament Donar-li ple poder per a fer alguna cosa.
  5. adjectiu impròpiament Incolor, transparent. Dur vidres blancs a les ulleres.
  6. adjectiu i masculí i femení antropologia física Dit de l’individu del grup leucoderm.
  7. adjectiu arts gràfiques Dit de les peces o dels elements tipogràfics més baixos que els caràcters d’impremta.
  8. masculí informàtica Part d’un suport d’informació on no hi ha cap caràcter enregistrat.
  9. adjectiu i masculí i femení història i ciències polítiques Dit de la persona considerada políticament conservadora o reaccionària.
  10. adjectiu metal·lúrgia Dit del color que adquireixen alguns metalls ja roents.
    1. en blanc locució adverbial Sense escriure, sense imprimir, sense marcar amb res.
    2. passar la nit en blanc figuradament Passar la nit sense dormir.
    3. quedar en blanc figuradament Quedar sense res, sense entendre res.
    4. signar en blanc (un taló, un contracte) Signar-lo sense que al lloc corresponent consti cap dada, cap limitació, etc.
  12. forma de blanc arts gràfiques En la impressió tipogràfica, forma que imprimeix la primera cara del full de paper.
  13. metall blanc metal·lúrgia Aliatge que té estany i plom o antimoni com a components principals.
  14. vers blanc poètica Vers d’una composició poètica mancada de rima.


    15. Vegeu també:
    blanc1

■ blanc2 | blanca

adjectiu Del color semblant al d’una superfície mat que reflecteix la llum solar sense absorbir cap de les radiacions visibles, del color de la neu recent, de la sal comuna, o molt aproximat a aquests colors en blanc i negre Dit de la pellícula, fotografia, etc, que no té colors, que presenta unes tonalitats que van del blanc al negre passant pels grisos S’oposa a en color Un televisor en blanc i negre Cinema en blanc i negre tant se me’n o se te’n , etc dona blanc com negre figuradament i colloquialment Tant me fa una cosa com…
Informació complementària
Traducció

■ pèl-blanc | pèl-blanca

pèl-blanc

Etimologia: de pèl i blanc
adjectiu Que té el pèl blanc.

■ pèl-blanc | pèl-blanca

adjectiu Que té el pèl blanc
Traducció

tarongí blanc

tarongí blanc

masculí botànica Poniol
Traducció

■ blanc-i-blau | blanc-i-blava

blanc-i-blau

Partició sil·làbica: blanc-i-blau
adjectiu Relatiu o pertanyent al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

■ blanc-i-blau | blanc-i-blava

adjectiu Relatiu o pertanyent al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona