<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanc</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: del germ. comú blank ‘brillant, blanc’ 1a font: s. XII
Body
-
masculí
- Color blanc.
-
- Part blanca d’alguns objectes.
- blanc de l’ou Clara.
- blanc de l’ull Part que envolta la còrnia transparent.
- blanc de l’ungla Àrea blanca semicircular que hom té a la base de cada ungla.
-
- Punt o objecte al qual hom intenta d’adreçar un tir. Tirar al blanc.
- Part central d’un fitó, d’una rodella.
- fer blanc Encertar el blanc.
-
- Espai en blanc. Deixar un blanc per a escriure-hi el resultat més endavant.
- arts gràfiques Cadascun dels marges que volten la pàgina d’un llibre.
- alimentació, indústries alimentàries Embotit típic de la regió meridional del País Valencià, fet amb carn magra i greix de porc i després cuit.
-
colorants
- Matèria colorant blanca. Blanc de zinc. Blanc d’Espanya.
- blanc de calç Beurada de calç apagada amb aigua, emprada per a emblanquinar parets, façanes, habitacions, etc.
- blanc de plom Cerussa.
-
pintura
- En la tècnica de pintura a l’aquarel·la, àrea del suport no pintada intencionadament, que conserva la blancor original del paper.
- En els dibuixos monocroms, pinzellada o traç fets amb un pigment blanc que marca els punts o les zones de màxima lluminositat.
Vegeu també:
blanc2