Gran Diccionari

Es mostren 4 resultats

boca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boca</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. bŭcca ‘galta, boca botida’, que anà suplantant l’ús de os, oris en la significació de ‘boca’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. anatomia animal Orifici del començament del tracte digestiu o de la cavitat digestiva que presenten la immensa majoria dels animals.
    2. anatomia animal Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
    3. fer venir aigua a la boca Pensant en una vianda o parlant-ne, imaginar-se hom que ja l’assaboreix.
    4. menjar més amb els ulls que amb la boca Fruir més per l’aspecte i la pulcritud d’un menjar que pel gust.
    5. obrir primer la boca que els ulls Tenir gana tan bon punt hom es desperta.
    6. provisions de boca Queviures.
    7. tenir el menjar a la boca Estar satisfet, ple.
    8. treure’s el menjar de la boca (per algú) figuradament Privar-se del necessari per algú.
    1. Òrgan de la paraula.
    2. anar (o córrer) de boca en boca Circular (una nova), ésser (quelcom) objecte d’enraonies.
    3. anar en boca de tothom Ésser esmentat per tothom.
    4. anar-se’n de la boca Dir allò que convenia callar.
    5. boca muda mai no és batuda (o retuda) Refrany que aconsella d’anar amb compte a parlar massa.
    6. boca d’or Dit d’un bon orador o de qui diu coses encertades.
    7. deixar (algú) amb la paraula a la boca Anar-se’n sense escoltar-lo, interrompre’l, no deixar-lo parlar.
    8. dir a boca Dir de paraula.
    9. dir una cosa només de boca Dir-la per compliment.
    10. ésser (a algú) la boca mesura Poder demanar el que vulgui.
    11. ésser una boca de trons Ésser un baladrer.
    12. ésser una boca d’infern Ésser malparlat, renegaire.
    13. no badar (o no obrir) boca No dir res.
    14. no tenir boca per a (o amb què) dir (o respondre, etc.) No saber què dir, què respondre, etc.
    15. parlar per boca de (algú) Parlar a través d’una altra persona. Déu parlà per boca del profeta.
    16. qui té boca s’equivoca i qui té nas es moca Refrany amb què hom, disculpant-se d’un error, l’atribueix a la feblesa humana.
    17. no tenir prou boca per a lloar (algú) Elogiar-lo extraordinàriament.
    18. tenir el cor a la boca Ésser sincer, franc, obert.
    19. tenir sempre a la boca (algú, quelcom) Esmentar-lo sovint.
    20. tractar (algú) a boca què vols Donar-li tot el que desitja (sovint usat absolutament). Boca què vols, cor què desitges.
    21. treure (a algú alguna cosa) de la boca Anticipar-se a dir el que ell volia dir.
    22. venir (a algú) a la boca una paraula (o una frase, etc.) Acudir-se-li, voler dir-la.
    1. Gust, sabor, paladar. Deixar bona boca un menjar. Quedar, d’una vianda, molt mala boca.
    2. Gust del vi o d’una altra beguda; bocam. El vi de muntanya té molt bona boca.
    3. tornar (un menjar) a la boca Sentir repetidament després d’una menjada el regust dels aliments ingerits.
    1. Apetit, gana de menjar.
    2. estar en boca Estar amb apetit de menjar.
    3. fer boca Desvetllar l’apetit.
    1. Obertura anterior de la boca, els llavis, com a part de la cara, de la fesomia. Posar-se un cigarret a la boca.
    2. boca a boca terapèutica Mètode de respiració artificial que consisteix bàsicament a induir la respiració del pacient expirant fortament a la seva boca.
    3. boca amunt locució adverbial Boca per amunt.
    4. boca avall locució adverbial Boca per avall, de bocaterrosa.
    5. boca de calaix Boca molt grossa.
    6. boca de pinyó Boca molt petita.
    7. deixar amb la boca oberta figuradament Deixar admirat, sorprès, bocabadat.
    8. boca per amunt locució adverbial Ajagut de cara al cel.
    9. boca per avall locució adverbial Ajagut de cara a terra.
  1. Persona com a consumidor d’aliments. Mantenir sis boques.
    1. Obertura semblant o comparable a la boca, obertura que serveix d’accés (eventualment, de sortida). La boca d’una gerra, d’una marmita. Posar un atuell boca avall perquè s’escorri. La boca d’una semal. La boca d’un forn, d’una xemeneia. La boca d’una caverna, d’un túnel. La boca d’una coixinera.
    2. Marc d’una alcova.
    3. anatomia animal Obertura terminal de la conquilla dels mol·luscs gastròpodes i d’altres animals que posseeixen conquilla.
    4. armament Part anterior de l’ànima d’una arma de foc.
    5. confecció Extremitat d’una màniga o d’un cuixot, sovint guarnida amb un punt, una gira, etc.
    6. fusteria Forat per on surten els encenalls en algunes eines de treballar la fusta.
    7. hidrografia Embocadura d’un riu o de cadascun dels seus braços.
    8. hidrografia Entrada d’un port, d’un riu, d’un canal, d’un estret, etc.
    9. marina, marítim Extremitat anterior d’algunes botavares o d’alguns pics, de forma semicircular, per la qual eren assegurats al pal per mitjà del collar de raca.
    10. marina, marítim Obertura d’una escotilla.
    11. música Obertura que tenen en la taula harmònica els instruments de cordes pinçades i amb mànec.
    12. música Obertura dels instruments de vent de la família de les flautes per on entra l’aire en el tub.
    13. oficis manuals Obertura entre dues parts fixes o mòbils d’una eina, d’un instrument, etc. La boca d’una clau, d’unes alicates.
    14. boca de metro Accés al metro des del carrer.
    15. tenir (una eina) massa boca Obrir-se més del compte a causa de l’ús continuat.
  2. En un cavall, un mul, etc., la menor o major capacitat d’ésser guiat amb la brida. Un cavall bla de boca, moll de boca. Un cavall dur de boca.
  3. zoologia i gastronomia Pinça del cranc exòtic Uca tangeri (crustaci decàpode del subordre dels braquiürs), de carn molt apreciada.
  4. boca closa música Forma de cantar consistent a emetre el so amb la boca closa, sense articulació de cap text, per mitjà de la qual hom obté de les veus humanes una sonoritat murmuriosa.
  5. boca de conill botànica Conillets.
  6. boca de drac (o de dragó) botànica
    1. Conillets.
    2. Arbret caducifoli de la família de les bignoniàcies (Catalpa bungei), de fulles ovades, flors campanulades de color blanc amb taques purpúries, i fruit en càpsula, originari de la Xina i conreat com a ornamental.
  7. boca de foc armament Qualsevol arma que hom carrega amb pólvora.
  8. boca del cor popularment Epigastri.
  9. boca de reg (o de regatge) enginyeria hidràulica Clau lateral d’una canonada principal de la xarxa de distribució d’aigües d’una població que forneix l’aigua necessària per a regar carrers.
  10. boca d’incendis enginyeria hidràulica Presa d’aigua brancada sobre una canalització de gran cabal, que és situada a la via pública o a l’entrada d’un immoble i on poden ésser connectades les mànegues d’aigua per a l’extinció d’incendis.
  11. jocs de boca música Sèrie de tubs de l’orgue en què el so és produït d’una manera semblant a la flauta dolça, distints dels tubs de llengüeta.

boca

boca-rugat
| boca-rugada

boca-rugat
| boca-rugada

boca-sec
| boca-seca

boca-sec
| boca-seca

boca-orella


<title type="display">boca-orella</title>

Body
masculí Transmissió o difusió oral d’una notícia, una informació, etc., directament d’una persona a una altra. Algunes novel·les triomfen gràcies al boca-orella.

boca-orella