Gran Diccionari

Sufix, del llatí -atio, -ationis, derivat de verbs, que significa ‘acció de’. Ex.: llauró, regó.


Vegeu també:
-ó²

Sufix, del llatí -o, -onis, amb valor diminutiu, sovint diferencial. Ex.: carreró, finestró, petitó -ona, grassó -ona.


Vegeu també:
-ó¹

símbol
1. oest.
2. química inorgànica oxigen.

femení [plural os] Nom de la lletra o O.


Vegeu també:
o²
o³

conjunció
1. 1. [sovint seguida de l’adverbi bé, que la reforça] Expressa una alternativa. O tu o jo. Un o altre ho farà. O plourà o bé farà vent. Tu o bé ell. O bé plourà o bé farà vent.
   2. [sovint reforçada amb sia, que li dona un sentit explicatiu] Denota equivalència. El burgmestre o batlle de Zuric. El burgmestre, o sia, el batlle de Zuric, era solter.
2. lògica Conjunció que constitueix la proposició connectiva de disjunció.



Vegeu també:
o¹
o³

interjecció oh 2.


Vegeu també:
o¹
o²

[benhages i benhagen són formes relatives a la 2a persona del singular i 3a del plural] interjecció Expressió de benedicció a favor d’una persona o cosa. Benhaja qui et parí! Benhages, dia de festa!

abreviatura salvat error o omissió.

abreviatura economia ordre de pagament.

1. adjectiu i masculí i femení Expert, que coneix després de molta pràctica els secrets d’un ofici, art o ciència.
2. masculí i femení assegurances Expert en peritatges.
3. masculí i femení dret processal Persona que, essent posseïdora de certs coneixements, és cridada en un judici per dictaminar sobre fets que requereixen, en llur apreciació, el seu coneixement.
4. masculí i femení enginyeria Persona que exerceix el peritatge com a professió.