Gran Diccionari

Es mostren 110 resultats

1

1

2
| -ona

2
| -ona

O

O

o1

o1

o2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">o</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Homòfon: oh
Etimologia: del ll. aut, íd. 1a font: orígens de la llengua
Body
    conjunció
    1. [sovint seguida de l’adverbi , que la reforça] Expressa una alternativa. O tu o jo. Un o altre ho farà. O plourà o bé farà vent. Tu o bé ell. O bé plourà o bé farà vent.
    2. [sovint reforçada amb sia, que li dona un sentit explicatiu] Denota equivalència. El burgmestre o batlle de Zuric. El burgmestre, o sia, el batlle de Zuric, era solter.
  1. lògica Conjunció que constitueix la proposició connectiva de disjunció.



  2. Vegeu també:
    o1
    o3

o2

o3

o3

benhaja [o benhages, o benhagen]

benhaja [o benhages, o benhagen]

s. e. o o.

s. e. o o.

o/p

o/p

pèrit [o perit]
| pèrita [o perita]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pèrit <hi rend="plain">[o </hi>perit<hi rend="plain">]</hi></title>

Body
  1. adjectiu i masculí i femení Expert, que coneix després de molta pràctica els secrets d’un ofici, art o ciència.
  2. masculí i femení assegurances Expert en peritatges.
  3. masculí i femení dret processal Persona que, essent posseïdora de certs coneixements, és cridada en un judici per dictaminar sobre fets que requereixen, en llur apreciació, el seu coneixement.
  4. masculí i femení enginyeria Persona que exerceix el peritatge com a professió.

pèrit [o perit]
| pèrita [o perita]

Informació complementària