■ festa

Etimologia: del ll. td. fĕsta, íd., originàriament pl. de festum, i aquest, neutre de festus, -a, -um ‘festiu’, de l’arrel de fēria ‘dia de festa’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. etnografia Solemnitat amb què hom commemora un esdeveniment important del passat o subratlla la transcendència d’una escaiença actual.
    2. Cerimònia, espectacle, ball, etc., que hom celebra en honor o en memòria d’un esdeveniment, per divertiment de la gent, etc. Una festa de família. La festa del meu aniversari.
    3. plural Vacances que hom fa per Nadal, per Pasqua. Us desitgem unes bones festes.
    4. festa major folklore Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró o amb què, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
    5. passat festes locució adverbial Després de passar les festes de Nadal o de Pasqua.
    1. litúrgia Dia de l’any que l’Església celebra un aspecte concret del misteri de Crist, la memòria d’un sant o de la Mare de Déu.
    2. dret del treball Dia no feiner assimilat al diumenge o al descans setmanal obligatori.
    3. fer festa locució verbal No treballar o no anar a la feina o a l’escola. Ahir vaig fer festa perquè estava malalt.
    4. festa de precepte (o de guardar, o colenda, o manada) Festa en la qual l’Església demana dels fidels l’assistència a missa.
    5. tenir festa locució verbal No haver d’anar a la feina o a l’escola. Aquesta tarda tenim festa perquè és dijous.
  3. [sovint en pl] Afalac, carícia amb què hom tracta de guanyar l’afecte d’algú. Tot era fer festes a la criatura perquè rigués.
  4. aigualir (o esguerrar) la festa (a algú) locució verbal figuradament Torbar-li l’alegria, donar-li un disgust enmig d’una satisfacció.
  5. fer festa (d’alguna cosa) locució verbal Estar-ne satisfet. Dona el pastís a la quitxalla, que en faran festa.
  6. pagar la festa locució verbal figuradament Ésser la víctima de la diversió dels altres.