■ fondre

Etimologia: del ll. fŭndĕre ‘vessar, fondre’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu física Liquidar un sòlid mitjançant l’acció de la calor.
    2. intransitiu La neu ja comença a fondre.
    3. pronominal Si plou es fondrà la neu. Fer fondre glaç, seu. S’han fos els ploms.
    4. pronominal per extensió Fondre’s una bombeta.
  2. transitiu
    1. per extensió Fabricar amb una substància en fusió. Fondre una estàtua, un canó, una campana.
    2. arts gràfiques Fer el conjunt d’operacions necessàries per a obtenir lletres, filets, material de blanc, planxes estereotipades i també la pasta dels roleus.
    3. màquina de fondre tecnologia i arts gràfiques Fonedora.
    1. transitiu Dissoldre un sòlid en una substància líquida. Fondre sucre en aigua.
    2. pronominal Fondre’s la sal a l’aigua.
    3. fondre’s a (o dins) la boca (un menjar) figuradament Ésser molt bo, molt saborós.
    4. fondre’s en excuses (o justificacions, o compliments, etc.) Desfer-se en excuses.
  4. intransitiu per extensió Absorbir, un paper, una tela, etc., la tinta, la pintura, etc., de manera que els traços o les pinzellades s’hi estenen. Aquest paper fon.
  5. figuradament
    1. transitiu Unir íntimament una cosa amb una altra fins a formar-ne una de sola. Ha fos en el protagonista molts trets del poble.
    2. pronominal Llurs ànimes s’havien fos en un mateix anhel.
  6. figuradament
    1. transitiu Disminuir una cosa fins a restar reduïda a no res; dissipar, consumir. Va fondre la seva fortuna en negocis ruïnosos.
    2. pronominal Com s’han fos, aquests diners?
    3. pronominal Desaparèixer sobtadament d’un indret. Hauria volgut fondre’m. No trobo enlloc la clau, es deu haver fos.
    4. pronominal Consumir-se de desig, d’impaciència, etc. Em fonia per menjar-ne.