Es mostren 48356 resultats

vodka

vodka

 

vœu


<title type="display">vœu</title>

Pronúncia:
    masculí
  1. figuradament cristianisme [promesse] vot, prometença f. Les moines ont fait vœu de pauvreté, els monjos han fet vot de pobresa.
  2. [résolution de ne jamais sortir de chez lui] (ferma) promesa f, ferm propòsit. Il a fait le vœu de ne jamais sortir de chez lui, ha fet la promesa que mai no sortiria de casa.
  3. [prière] prec, pregària f, oració f, súplica f, clam, imprecació f. Les dieux ont exaucé nos vœux, els déus han escoltat els nostres precs.
  4. [souhait] desig, vot. Vœux de bonheur adressés aux jeunes mariés, vots de felicitats adreçats als nuvis.
  5. [avis, volonté, demande] voluntat f, voler, demanda f, petició f.
  6. [opinions, propositions] opinió f, dictamen, proposta f, vot consultiu. Les comissions consultatives émettent des vœux, les comissions consultives expressen dictàmens.
  7. plural [souhaits adressés à qqn] desigs (expressions f) de felicitat, felicitació f sing, enhorabona f sing. Vœux de prompt rétablissement, desigs d’un restabliment ràpid.
  8. appeler de ses vœux formular (o expressar) un desig.
  9. carte de vœux felicitació.
  10. faire vœu de cristianisme fer vot (o la prometença) de. Elle avait fait vœu de prendre les habits, havia fet vot de prendre els hàbits.
  11. faire vœux de [faire qqch] prometre (o jurar) de.
  12. former (ou faire) des vœux pour fer vots per. Ils formaient des vœux pour la santé du président, feien vots per la salut del president.
  13. les vœux de religion els vots religiosos.
  14. meilleurs vœux moltes felicitats. Meilleurs vœux de nouvel an, moltes felicitats per l’any nou!
  15. mes meilleurs (ou tous mes) vœux ! felicitats (o l’enhorabona)!
  16. présenter ses vœux à qqn felicitar algú.
    • [congratuler, féliciter] felicitar (o donar l’enhorabona a).
  17. prononcer des vœux fer els vots religiosos.
  18. un vœu pieux un desig piadós.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vœu

 

vogue


<title type="display">vogue</title>

Pronúncia: vɔg
    femení
  1. voga, moda. Ce genre d’idées font toujours la vogue, aquesta mena d’idees sempre estan en voga.
  2. [popularité] reputació, popularitat, fama, renom m, anomenada, èxit m. Sa vogue augmentait, la seva fama augmentava.
  3. marina, marítim (bona) navegació.
  4. en vogue en voga (o de moda, o popular, o que s’ha fet popular). Un sport en vogue, un esport de moda.
  5. être en vogue estar en voga (o estar de moda, o estilar-se). Cette tradition n’est plus en vogue, aquesta tradició ja no està en voga.
  6. mettre en vogue posar de moda (o llançar).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vogue

 

voguer


<title type="display">voguer</title>

Pronúncia: vɔge
verb intransitiu antigament i literàriament [ramer] vogar.
  1. navegar.
  2. voguer à pleines voiles figuradament navegar a tota vela (o tenir èxit, o marxar bé).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voguer

 

voici


<title type="display">voici</title>

Pronúncia: vwasi
    preposició
  1. heus aquí, vet aquí, ve’t aquí, veu’s aquí. Voici mon fils, aquest és el meu fill. Le voici, ve-te’l (heus-el) aquí. Les voici qui arrivent ; ce sont eux, ja són aquí: són ells. M’y voici, aquí em tens.
  2. [valeur temporelle] ja tenim aquí..., ja ha arribat.... Voici la pluie, ja tenim aquí la pluja.
  3. [suivi d’une subordonnée] i heus aquí, i vet aquí, així és. Voici que tombe la nuit, i vet aquí que es fa de nit. Voici comment il faut faire, així és com cal actuar. C’est faux, et voici pourquoi, és fals, i ara et dic perquè.
  4. infreqüent [il y a] fa. Voici dix ans, fa deu anys.
  5. [amb infinitiu] aquí ve..., ja ve.... Voici venir la princesse, ja ve la princesa.
  6. me voici [amb loc adv] aquí em teniu.... Me voici tout en larmes, aquí em teniu plorant com una magdalena .
    • [à] ja em teniu [amb gerundi]. Me voici à pleurer comme un enfant, ja em teniu plorant com una criatura.
  7. que voici infreqüent que és aquí (o aquí present). Monsieur que voici, el senyor aquí present.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voici

 

voie


<title type="display">voie</title>

Pronúncia: vwa
    femení
  1. [chemin, passage] camí m, pas m. Se frayer une voie dans la broussaille, obrir-se camí entre les bardisses. Boucher, dégager la voie, tallar, obrir el camí (el pas).
  2. [réseau routier, route, file] via, carril m. Les voies de communication, les vies de comunicació. Route à trois voies, carretera de tres carrils.
  3. [traces d’un véhicule] roderes pl.
  4. automòbil, automobilisme ample m de via.
  5. tecnologia [d’une scie] amplada de tall.
  6. electricitat canal m.
  7. anatomia via. les voies respiratoires, les vies respiratòries.
  8. [conduite] camí m, via. Être dans (sur) la bonne voie, anar pel bon camí.
  9. química via. Voie humide, sèche, via humida, seca.
  10. [intermédiaire] via, canal m. Par la voie diplomatique, per la via diplomàtica.
  11. medicina via. Par voie orale, per via oral.
  12. à voie unique d’un sol carril (o vial).
  13. donner de la voie à une scie tecnologia entrescar una serra.
  14. en voie de en via (o en procés, o en curs, o en camí) de. Le problème est en voie de solution, el problema es en via de solució.
  15. être en voie de estar a punt de.
  16. être par voies et par chemins estar sempre voltant.
  17. être sur une voie de garage figuradament estar a la via morta (o aparcat -ada).
  18. la voie ferrée la via fèrria (o el ferrocaril).
  19. la voie lactée astronomia la via làctia.
  20. les voies de Dieu religió els designis de Déu.
  21. mettre qqn sur la voie figuradament posar en el bon camí (o guiar).
  22. par la voie de per mitjà de. Par la voie de persuasion, per mitjà de la persuasió.
  23. par voie de conséquence com a conseqüència.
  24. perdre la voie figuradament esgarriar-se (o anar pel mal camí).
  25. voie d’accommodement dret via d’arranjament (o de conciliació).
  26. voie d’eau marina, marítim via d’aigua.
  27. voie de droit dret via legal (o procediment m jurídic).
  28. voie de fait dret via de fet (o insult m, o ofensa).
  29. voie de recours dret via f de recurs.
  30. voie d’évitement (ou de garage) figuradament ferrocarrils via morta.
  31. voie du salut cristianisme camí de salvació.
  32. voies et moyens recursos de l’Estat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voie

 

voilà


<title type="display">voilà</title>

Pronúncia: vwala
    preposició
  1. [présentation] heus aquí, vet aquí, ve’t... aquí, veu’s aquí, això és, aquest és, aquí tens (teniu), mi-te’l fam. Voilà ta fille, heus aquí la teva filla (aquesta és la teva filla). Les voilà, són aquests (aquí els tenim). Voilà une bonne décision, això és una bona decisió.
  2. [pour souligner un argument] ve-t’ho aquí. Voilà, c’est ça le problème, ve-t’ho aquí, això és el problema.
  3. [valeur temporelle] ja tenim aquí, ja ha arribat. Voilà la tempête, ja tenim aquí la tempesta.
  4. [suivi d’une subordonnée] i heus aquí, i vet aquí. Un soir de pluie, voilà qu’arrive la police, un vespre de pluja, i vet aquí que arriba la policia.
  5. [il y a] ara fa. Voilà quinze jours que je ne le vois pas, ara fa quinze dies que no el veig.
  6. ah, voilà ! ah, era això (o ve-t’ho aquí)!
  7. en veux-tu en voilà a dojo (o a balquena, o a desdir, o a cor què vols, o a betzef).
  8. en voilà aquí en tens. Tu en veux ? En voilà, en vols? Aquí en tens.
  9. en voilà assez ja en tinc prou (o ja n’estic tip -a).
  10. (et) voilà tout i ja està (o i s’ha acabat, o i ve-t’ho aquí).
  11. nous voilà [avec participe] ja hem.... Nous voilà arrivés, ja hem arribat.
  12. nous voilà bien ! sí que la faríem bona!
  13. nous y voilà ja hi som [ja tenim el problema].
  14. que voilà que és aquí (o aquest -a).
  15. voilà ce qui... això és el que... Voilà ce qui nous a fait changer d’avis, això és el que ens ha fet canviar de parer.
  16. voilà comme(nt)... així és com... Voilà comme on parle, així és com es parla.
  17. voilà où... aquí és on... Voilà où je veux en venir, aquí és on volia arribar.
  18. voilà pourquoi... és per això que...
  19. voilà qui... mira que... Voilà qui est bien, mira que està bé.
  20. voilà-t-il pas que (ou ne voilà pas ant)... familiarment i regionalisme és xocant que (o és sorprenent que, o ves per on, o mira que bé)....
  21. voilà, voilà ! ara, ara (o ara mateix)! Voilà, voilà, j’arrive !, ara mateix vinc!
  22. vous voilà... se us veu... Vous voilà tranquille, se us veu tranquil·la.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voilà

 

voilage


<title type="display">voilage</title>

Pronúncia: vwalaʒ
    masculí
  1. [d’un vêtement] vel.
  2. [d’une baie] cortinatge.
  3. [d’une roue] guerxament.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voilage

 

voilé
-ée


<title type="display">voilé</title>

Pronúncia: vwale
    adjectiu
  1. velat -ada [cobert -a d’un vel]. Une femme voilée, una dona coberta d’un vel.
  2. [moins clair] velat -ada. La lumière du soir voilée par les nuages, la claror velada del vespre ennuvolat.
  3. [trouble] entelat -ada, enterbolit -ida, apagat -ada. Il avait un regard voilé, tenia una mirada enterbolida.
  4. [terne] desdibuixat -ada, difuminat -ada, esfumat -ada. Les contours voilés de son image, els contorns difuminats de la seva imatge.
  5. fotografia velat -ada. Une photo voilée, una fotografia velada.
  6. marina, marítim aparellat -ada.
  7. tecnologia guerxat -ada, bombat -ada.
  8. figuradament [rendu moins visible] velat -ada. Son ironie voilée était frappante, la seva ironia velada era sorprenent .
    • [obscur] fosc -a, obscur -a, enfosquit -ida. Un sens voilé, un sentit obscur.
  9. diamant voilé diamant velat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voilé
-ée

 

voile


<title type="display">voile</title>

Pronúncia: vwal
    masculí
  1. pròpiament i figuradament vel. Le voile blanc de la mariée, el vel blanc de la núvia. Un voile de brume, un vel de boira.
  2. [d’infirmière] còfia f.
  3. indústria tèxtil vel. Voile pour rideaux, vel per a cortines.
  4. aeronàutica i medicina vel. Un voile au poumon, té un vel al pulmó.
  5. fotografia velat [defecte].
  6. botànica tel [membrana].
  7. arracher le voile figuradament [révéler] arrencar el vel.
    1. le voile de la mort el vel de la mort (o les tenebres f pl).
    2. lever le voile aixecar el vel (o desvelar un misteri).
    3. mettre (ou jeter, ou étendre, ou tirer) un voile sur qqch estendre (o tirar) un vel damunt una cosa. Il avait jeté un voile pudique sur ses défauts, havia estès damunt els seus defectes un vel púdic.
  8. prendre le voile cristianisme prendre el vel (o fer-se monja).
  9. soulever un coin du voile figuradament aixecar una part del vel (o revelar una part del misteri).
  10. voile du calice cristianisme cobrecalze.
  11. voile du palais anatomia vel del paladar.
  12. femení
  13. marina, marítim vela. Ils savent naviguer à la voile, saben navegar a la vela .
    • [voilier] vela, veler m. On voyait une voile barbaresque à l’horizon, es veia a l’horitzó una vela barbaresca (un veler barbaresc).
  14. amener (ou caler, ou serrer) les voiles amainar (o calar, o arriar, o abaixar, o plegar, o aferrar) les veles.
  15. à pleines voiles a vela plena (o a veles plenes).
  16. avoir le vent dans les voiles anar a tota vela (o anar vent en popa).
  17. carguer (ou ferler) une voile apagar (o carregar) una vela.
  18. enverguer les voiles envergar les veles.
  19. établir les voiles envelar un vaixell.
  20. être (ou marcher) à voile et à vapeur figuradament i familiarment [être bisexuel] tocar totes les tecles (o menjar carn i peix, o de tot, o ésser un tot terreny).
  21. faire de la voile esports fer vela.
  22. faire force de (ou forcer de, ou être sous) voiles marina, marítim anar a tota vela (o amb totes les veles desplegades, o a tot drap o vent).
  23. faire voile sur fer rumb a (o fer proa a, o posar proa a).
  24. hisser (ou larguer, ou déférler) les voiles hissar (o amollar, o desplegar) les veles.
  25. mettre à la voile prendre vela (o fer vela, o fer-se a la vela).
  26. mettre les voiles posar les veles (o aparellar).
    familiarment figuradament [partir] fer-se a la vela (o toca el dos, o tocar pirandó, o guillar, o pirar).
  27. mettre les voiles en ciseaux (ou en oreilles de lièvre) posar les veles encreuades.
  28. mettre toutes voiles dehors posar totes les veles.
    figuradament fer tots els possibles (o mans i mànigues, o treure el santcristo gros fam).
  29. voile à houari guaira.
  30. voile d’artimon vela d’artimó.
  31. voile d’étai vela d’estai (o vela carbonera).
  32. voile de misaine trinqueta.
  33. voile solaire astronomia vela solar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voile