Es mostren 594851 resultats

què1


<title type="display">què</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    pronom relatiu
  1. [auf Sachen bezüglich; nach prep] el llapis amb què escrius der Bleistift, mit dem du schreibst.
  2. el motiu per què ho vaig fer der Grund, weshalb ich es tat.
  3. [auf einen ganzen Satzinhalt bezogen] em va dir que ..., a què jo vaig respondre ... er sagte mir, dass ..., worauf ich antwortete ...
  4. Vegeu que.qual.



  5. Vegeu també:
    què2



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

què1

que1

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">que</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: com a relatiu, del ll. quem, acus. de qui; com a conjunció, del quid interrogatiu, amb aportacions del quia causal; com a comparatiu, d’una confusió de quem i la conj. quam 1a font: s. XII, Hom.
Body
    pronom
  1. Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per cap preposició (en el qual cas és què), sia que faci de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps. L’home que ha vingut suara. El seu pare, que era mestre a Sabadell. L’home que hem trobat aquest matí. L’any que es va casar ta germana. La darrera vegada que et vaig veure. Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir.
  2. el que Combinació que serveix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referència a cosa, en les quals fa de subjecte o bé de complement directe. Fes el que et plagui. Estava atent al que deien. El que has de fer és anar-te’n.



  3. Vegeu també:
    que2
    que3

que1

que2

<title type="display">que</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    conjunció
  1. Aquesta paraula introdueix frases que complementen una altra frase. La frase introduïda fa la funció d'un nom: És fàcil que arribin tard. M'agrada que siguis tan constant. Suposo que no ens farà mal. Van arribar que el tren ja havia marxat. Obre les finestres, que entri l'aire. Obre les finestres, que no podem respirar. Era tan gran que no hi cabia. Plovia tant que no es podia sortir. És igual que la seva mare. Si volen més diners que treballin. Qui vulgui peix, que es mulli el cul.
  2. Que forma part de moltes locucions que fan de conjunció: ja que, encara que, sols que, només que, per bé que, malgrat que, fins que, per tal que, a fi que, atès que, mentre que, com que, etc.
  3. Introdueix frases interrogatives que es poden respondre amb sí o no i frases exclamatives. Que hi és, en Pere? Que vols més pastís? Que Déu et beneeixi! Que digui el que vulgui!, jo faré la meva .
  4. Davant del verb s'usa per a donar èmfasi en casos com aquests: Llavors, ella que va i li diu... I ell, espera que espera. Tots dos, camina que caminaràs .



Vegeu també:
que1
que3

que2

què2


<title type="display">què</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    pronom interrogatiu
  1. was.
  2. què se n'ha fet, d'ell? was ist aus ihm geworden?
  3. què hi ha (de nou)? was gibt's (Neues)?
  4. què (dius)? was (meinst du)?.
    • [höflich] wie bitte?
  5. què (vols)? was (ist; willst du)?
  6. què mana? ja, bitte?.
    • Sie wünschen?
  7. què, com anem? na, wie geht's?
  8. què, que no ho saps? was (denn), das weißt du nicht?
  9. i què? na und?
  10. què més? was (sonst) noch?
  11. què et sembla, ho comprem? was meinst du, sollen wir es kaufen?
  12. què t'ha semblat el concert? wie hat dir das Konzert gefallen?
  13. no sé què dir ich weiß nicht, was ich sagen soll.
  14. de què vius? wovon lebst du?
  15. en què penses? woran denkst du?
  16. per què? warum?
  17. [in Ausrufen] què diables, ja n'hi ha prou! zum Teufel, jetzt reicht's aber!
  18. masculí
  19. el què i el com das Was und das Wie.
  20. ja em diràs el què du gibst mir dann Bescheid.
  21. tenir salut és un gran què Gesundheit ist sehr wichtig.



  22. Vegeu també:
    què1



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

què2

que2

que2

que2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">que</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: v. que1
Body
    conjunció
  1. Conjunció de subordinació que introdueix proposicions subjectives, predicatives i completives. No m’agrada que surtis tan tard. És fàcil que arribin avui. La meva convicció és que això no pot durar gaire. Ens exposàvem que ens fessin mal. Es va entossudir que jo li ho digués. Estic molt content que hagis vingut. Et recordes que ells t’ho van dir?
  2. Conjunció de subordinació que introdueix proposicions circumstancials (temporals, causals, consecutives, finals, condicionals). Van arribar que ell encara era aquí. Cuitem, que si venen ens faran restar. Obre les finestres, que entri l’aire.
  3. Conjunció que introdueix una proposició que constitueix el segon terme d’una comparació d’igualtat o de semblança (el primer terme és introduït per tant, tan, tal o igual). Era tan gran que no cabia a la caixa. Plovia tant que no vam gosar sortir. Picava igual que un escurçó. No hi vull anar; tant més que no m’ha convidat.
  4. Conjunció que introdueix el segon terme d’una comparació de superioritat o d’inferioritat (el primer terme és introduït per més o menys). D’aquests tals, se’n trobarien més que no tinc cabells al cap. És més ric que tu. És menys alt que el seu germà.
  5. Conjunció que introdueix el segon terme d’una indicació de diversitat (el primer terme és introduït per altre o més). No tenia altra companyia que les feres. No tinc més remei que donar-t’ho.
  6. Conjunció que introdueix un verb en forma subjuntiva amb valor imperatiu. Si volen més diners, que se’ls guanyin! Ara, que pensi el que vulgui.
  7. Conjunció que introdueix certes proposicions principals amb què hom fa una interrogació que afecta tota la proposició, o amb què hom expressa un desig o concessió, o bé amb què hom emfatitza una acció. Que Déu et beneeixi! Que vingui i ho veurà! Que vindràs, demà? Llavors, jo que entro i li prenc el llibre.
    1. Conjunció que uneix dues formes verbals (ambdues en imperatiu o l’una en imperatiu i l’altra en futur) que constitueixen una locució de valor intensificador en una narració i que indiquen una acció continuada i reiterada. I la gent, espera que espera. Tots dos, camina que caminaràs.
    2. per extensió L’Eulàlia, prima que prima, sempre malalta.
  8. Conjunció que forma, amb un antecedent (adverbi, preposició, participi passat), nombroses locucions conjuntives. Ja que, encara que, sols que, només que, per bé que, amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des que, d’ençà que, fins que, per tal que, a fi que, vist que, atès que, puix que, mentre que, com que, etc.
  9. que... que Els uns... els altres. Que vells que nous, n’hi havia ben bé un miler.



  10. Vegeu també:
    que1
    que3

que2

que3

que3

que3


<title type="display">que</title><lbl type="homograph">3</lbl>

    pronom relatiu
  1. der, die, das.
    • welche(r, -s).
  2. [Subjekt] el vell, que era cec, va ensopegar der Alte der blind war stolperte.
  3. la noia que ha vingut no et buscava a tu das Mädchen, das gekommen ist, suchte nicht dich.
  4. [Akkusativobjekt] la taula que has comprat m'agrada der Tisch, den du gekauft hast, gefällt mir.
  5. [Umstandsbestimmung der Zeit] l'any que va nevar tant das Jahr, in dem es so viel schneite.
  6. [auf einen ganzen Satzinhalt bezogen] ell ens ha deixat, que és el pitjor que ens podia passar er hat uns verlassen, was das Schlimmste ist, das uns geschehen konnte.
  7. [in substantivischen Relativsätzen] el que, allò que, això que, ço que (das) was.
  8. el (od allò) que m'agrada és llegir was ich gern tue, ist lesen.
  9. el (od això) que dius no és veritat was du sagst, (das) stimmt nicht.
  10. Vegeu qui.



  11. Vegeu també:
    que1
    que2



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

que3

que3

que3

quean

quean