Es mostren 594845 resultats

tenir


<title type="display">tenir</title>

Pronúncia: təní
    verb transitiu
  1. [imper: tingues, tingueu] avoir. Té tres fills, il a trois enfants. Tenir memòria, talent, bon gust, avoir de la mémoire, du talent, bon goût. Tenir motius per a fer una cosa, avoir des raisons pour faire une chose.
  2. [imper: ten, teniu; o tingues, tingueu] [tenir agafat] tenir. Tenir les regnes, tenir les rênes. Tenir la paella pel mànec, tenir la poêle par le manche. Tenir un infant al braç, tenir un enfant dans ses bras.
  3. [ten, teniu; o tingues, tingueu] [considerar] tenir pour, considérer comme, juger. Tothom el tenia per boig, tout le monde le tenait pour un fou.
  4. [imper: tingues, tingueu] [reunió, sessió, junta, consell] tenir.
  5. [imper: ten, teniu] figuradament [guardar] tenir. Tenir la seva paraula, tenir sa parole. Tenir una promesa, tenir une promesse.
  6. [imper: ten, teniu; o tingues tingueu] tenir. Tenir vigilat, tenir éveillé.
  7. aquí tens voici. Aquí tens les claus, voici les clefs.
  8. com més en tenen més en volen plus on en a plus on en veut.
  9. digues-me el que tens i et diré el que vals dis-moi qui tu fréquentes et je te dirai qui tu es.
  10. en tinc prou i de sobres (més del que em cal, més que suficient) j'en ai suffisamment.
  11. ésser tingut de être tenu de.
  12. no tenir-hi res a perdre n'avoir rien à perdre.
  13. no tenir-hi res a veure n'avoir rien à voir.
  14. no tenir-les (no tenir-les pastotes ne pas en mener large (ne pas être très rassuré -e).
  15. no tenir-ne ni per a començar ne pas aller bien loin. Amb aquests diners no en tens ni per a començar, avec cet argent tu n'iras pas bien loin.
  16. no tenir ni cinc figuradament i familiarment n'avoir pas un radis (être fauché -e, être sans le sou).
  17. no tenir res per a ne rien avoir à. No tinc res per a posar-me, je n'ai rien à mettre.
  18. tenir a [considerar com a] considérer comme.
  19. tenir alguna cosa de avoir quelque chose de (tenir de).
  20. tenir com a avoir pour (comme).
  21. tenir el que es mereix avoir ce qu'on mérite.
  22. tenir en menys mépriser (dédaigner).
  23. tenir-hi a veure alguna cosa avoir quelque chose à voir.
  24. tenir-la votada a algú familiarment en vouloir à quelqu'un.
  25. tenir lloc avoir lieu (se dérouler).
  26. tenir-ne prou i massa en avoir assez.
  27. tenir per tenir pour (considérer comme).
  28. tenir present se rappeler (ne pas oublier).
  29. val més un té que dos te'n daré un tiens vaut mieux que deux tu l'auras.
  30. verb pronominal
  31. [imper: ten-te, teniu-vos] [mantenir-se dret] se tenir debout, rester debout. Estic, de cansat, que no em puc tenir, je suis si fatigué que je ne puis pas rester debout.
  32. no tenir-se ne pas pouvoir tenir debout.
  33. tenir-se-les amb algú [heure-se-les] avoir affaire à (avoir maille à partir avec) quelqu'un.

tenir

tenir


<title type="display">tenir</title>

Pronúncia: təniʀ
    verb transitiu
  1. [avoir et empêcher de tomber, de fuir] tenir, agafar, tenir agafat -ada. Il tenait un verre d’une main et une bouteille de l’autre, tenia un got en una mà i una ampolla a l’altra.
  2. [serrer avec force] aguantar, retenir, mantenir. Tenir les rênes, aguantar les regnes. Tenir sa parole, mantenir la paraula.
  3. [résister] resistir, aguantar bé.
  4. [avoir reçu] tenir de, haver rebut de, venir-li de, deure a. Elle tient cela de sa mère, això li ve de sa mare.
  5. [diriger, gérer] portar, dirigir. Tenir un hôtel, portar un hotel.
  6. [considérer] considerar, tenir, donar per. Je le tiens comme mon fils, el considero fill meu.
  7. [occuper un espace] ocupar, cabre-hi, tenir cabuda per a, encabir. Une carafe qui tient le litre, un gerro on cap un litre. On tient à dix à cette table, hi cabem deu, en aquesta taula.
  8. [posséder] posseir, emparar-se, apoderar-se [d’algú una passió].
  9. il tient une bonne cuite figuradament ha agafat una bona borratxera.
  10. tenez ! mireu (o miri)!
  11. tenir à honneur tenir a honor (o sentir-se honrat -ada amb, o honrar-se amb).
  12. tenir bon aguantar [fort].
  13. tenir la côte marina, marítim terrejar (o costejar, o anar terrús-terrús).
  14. tenir la route [véhicules] agafar-se (o arrapar-se) a la carretera.
    tenir le large mantenir-se mar endins (o en alta mar).
  15. tiens ! [pour présenter qqch] té!, mira!, guaita!.
    • [pour marquer l’étonnement] ostres!, carall!
  16. un tiens vaut mieux que deux tu l’auras (ou mieux vaut tenir que courir) val més un pardal a la mà que una perdiu enlaire (o un té que dos te’n daré).
  17. verb intransitiu
  18. [être attaché, fixé] aguantar(-se). Une échelle qui tient toute seule, una escala que s’aguanta sola.
  19. [ne pas céder] aguantar, resistir, durar. La corde tiendra bon, la corda aguantarà.
  20. [être contenu] cabre, encabir-se pron, ésser inclòs -osa. Tous les livres tiennent dans le sac, tots els llibres caben a la bossa.
  21. [rester valable] valer (encara), continuar valent (o essent vàlid -a). L’invitation tient toujours pour dimanche prochain ?, la invitació es manté per a diumenge?
  22. [à] [avoir un rapport de cause] provenir de, venir de, resultar de, tenir com a causa. Elle tient sa force de sa jeunesse, la seva força ve de la seva joventut.
  23. [avoir un rapport de dépendance] dependre de. Il ne tient qu’à moi, només depèn de mi.
  24. [avoir un vif sentiment favorable] estimar-se pron, tenir (molt d’) interès per, estar molt interessat -ada a. J’ai tenu à les inviter, he tingut molt d’interès a convidar-los.
  25. [pour] [être favorable à une opinion, une personne] sostenir, defensar.
  26. [de] [ressembler à] retirar, assemblar-se pron a. Elle tenait de sa grand-mère, s’assemblava a la seva àvia.
  27. [avoir la nature de] ésser semblant a (o una mena de, o com), tenir cosa de, semblar. Cela tient du miracle, és una mena de miracle.
  28. en tenir pour infreqüent estar-ne molt (o estar enamorat -ada) de.
  29. il a de qui tenir d’algú li ve [un tret].
  30. cela (ou ça ou il) ne tient qu’à moi és cosa meva.
  31. il n’y a pas de raison qui tienne no hi ha cap raó que s’hi pugui oposar.
  32. il n’y a pas de... qui tienne ! ni parlar-ne, d’aquest...
  33. ne plus (pouvoir) tenir no (poder) aguantar més. Je n’tenir tiens plus, no aguanto més.
  34. qu’à cela ne tienne que no sigui dit.
  35. si vous y tenez... si molt voleu (o si hi insistiu)...
  36. tenir bon (ou ferme) aguantar fort (o resistir).
  37. verb pronominal
  38. [être attaché, fixé, résister] aguantar-se. Savoir se tenir à cheval, saber aguantar-se a cavall. Son histoire se tient, la seva història s’aguanta.
  39. [être, rester] estar, estar-se, restar. Ils se tenaient debout, estaven drets (dempeus).
  40. [avoir lieu] tenir lloc, fer-se, realitzar-se. L’endroit où se tiennent les assemblées, el lloc on es fan les assemblees.
  41. [se conduire] comportar-se, portar-se. Il se tenait bien à table, es portava bé a taula.
  42. se tenir bien (ou comme il faut) comportar-se com cal (o fer bondat).
  43. se tenir pour considerar-se (o tenir-se per). Qu’il se tienne pour averti, que es tingui per avisat.
  44. s’en tenir à qqch atenir-se. Je m’en tiens à ce que tu as dit, m’atinc al que has dit.
  45. tenez-vous-en-là ! atureu-vos aquí mateix (o prou, o alto)!
  46. tenez-vous bien ! pareu compte (o esment)!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

tenir

tenir


<title type="display">tenir</title>

Pronúncia: təní
    [imperatiu: singular 2 té o ten (o tingues), plural 2 teniu (o tingueu)] verb transitiu
  1. [sentit general] to have.
  2. to have got.
  3. to possess.
  4. tenir molts amics to have many friends.
  5. tenir els ulls blaus to have blue eyes.
  6. tenir alguna cosa a fer to have something to do.
  7. no tinc res a dir-vos I have nothing to tell you.
  8. [usos idiomàtics amb alguns substantius] tenir 8 anys to be 8 (years old).
  9. tenir gana to be hungry.
  10. tenir set to be thirsty.
  11. tenir fred to be cold.
  12. tenir calor to be hot.
  13. tenir 2 m d’alçada [mesura] to be 2 m high.
  14. [objecte] to hold, hold up, grasp.
  15. to carry, bear.
  16. té! here!, here you are!, catch!
  17. tenir la paella pel mànec figuradament i col·loquial to be the master, rule the roost.
  18. [paraula, promesa] to keep.
  19. [d’uns sentiments, etc.] to have, profess (per for).
  20. tenir una gran admiració per algú to have (a) great admiration for someone.
  21. tenir compte to be careful infinitiu.
  22. tenir reunió to (have \ hold) a meeting.
  23. tenir lloc [esdeveniment, etc.] to take place, happen, occur.
  24. no tinc res a dir-vos I have nothing to tell you.
  25. alguna cosa deu tenir there must be something wrong with him.
  26. [considerar com a] to think, consider, deem.
  27. jo ho tinc per bo I regard it as certain, I consider it definite.
  28. tenir algú per + adjectiu to think someone + adjective, (consider \ deem) someone to be + adjective.
  29. tothom el tenia per boig everyone thought him mad + infinitiu.
  30. ser tingut de + infinitiu to have a duty to + infinitiu, be under an obligation to + infinitiu.
  31. [frases fetes] què tens? what’s the matter with you?
  32. procura tenir-los contents a tots she tries to keep everybody happy.
  33. en tenim per dues hores it will take us two hours.
  34. ja en tinc prou I’ve had enough of it, I’m (tired \ sick) of it.
  35. no en tinc ni per a començar col·loquial I don’t have enough even to start.
  36. verb pronominal
  37. [mantenir-se dret, sense caure, sense cedir] to stand, stand up.
  38. estic, de cansat, que no em puc tenir I’m all in, I’m tired out, I’m dead beat.

tenir

tenir

<title type="display">tenir</title>

[imper: té (o ten, o tingues), tingui, tinguem, teniu (o tingueu), tinguin] verb transitiu avere. Tenir fills, avere figli. Tenir memòria, avere memoria. || [tenir agafat] tenere, avere, stringere. Tenir un nen al braç, tenere un bambino in braccio. | tenere, reggere, avere in mano. Tenir el timó, tenere (o reggere) il timone. || [considerar com a] tenere per, considerare, ritenere. El tenen per boig, lo considerano pazzo. Jo ho tinc per bo, io lo considero buono. || [reunió] avere, esserci. Tenim consell, abbiamo (o c'è) consiglio. || tenere, concedere. Tenir audiència, tenere (o concedere) udienza. || [una esperança, una sospita] avere, nutrire. || fig tenere, mantenere. Tenir la paraula, tenere la parola. Tenir una promesa, tenere una promessa. | avere, avere in mano, tenere, reggere. Tenir la direcció, avere in mano la direzione. | avere. Tenir la paella pel mànec, avere il coltello per il (o dalla parte del) manico. || aquí tens ecco [qui], || com més en tenen més en volen non sono mai contenti. | chi più ne ha più ne vuole. || digues-me el que tens i et diré el que vals tanto hai, tanto vali. || en tinc prou i de sobres (o més del que cal, o més que suficient) ne ho abbastanza (o sufficiente, o a sufficienza). || ésser tingut de essere tenuto (o obbligato) a. || no tenir-hi res a perdre non avere niente da perdere. || no tenir-hi res a veure non avere niente a che vedere con. || no tenir-les (o no tenir-les pas) totes aver sospetto (o timore) di. || no tenir-ne ni per començar non averne neanche per cominciare. || no tenir ni cinc essere al verde. || no tenir res per a non avere niente da. No tinc res per a posar-me, non ho niente da mettermi. || tenir alguna cosa de avere qualcosa da. || tenir com a avere per. || tenir el que es mereix avere quel che si merita. || tenir-hi a veure alguna cosa avere qualcosa a che fare. || tenir-la votada amb algú avercela con qualcuno. || tenir-ne per a triar avere da scegliere. || tenir-ne prou i massa averne anche troppo. || tenir present tener presente. || tenir si fa no fa avere suppergiù (o circa, o pressapoco, o più o meno). || val més un té que dos te'n daré meglio un uovo oggi che una gallina domani, meglio un fringuello in tasca che un tordo in frasca.

verb pronominal sorreggersi, tenersi dritto, reggersi in piedi. || tenir-se-les amb prendersela.

tenir

tenir

<title type="display">tenir</title>

    [També tindre]
    verb
  1. Verb que indica que una persona o una cosa és d'algú, que està en el seu poder, o que hi està relacionada, que l'afecta, que li passa, que en forma part. Tinc una biblioteca amb tres mil llibres. Tenia quatre filles. No té marit. Té una casa a Planoles. Si tens diners pots comprar moltes coses. Molts animals tenen cua. A l'estiu tenim calor. Té febre, mal humor i tristesa. Els nens petits tenen por. Té una memòria d'elefant. Tinc motius per a anar-me'n d'aquí.
  2. Amb les mans o els braços, impedir que una cosa caigui, s'afluixi o es deixi anar. Si tens la cartera en una mà i el paraigua en l'altra, no pots obrir la porta.
  3. o teniu es diu a una persona o unes persones quan se'ls dona una cosa. Té, menja una mica de rostit. Teniu, tots aquests llibres són per a vosaltres.
  4. frase feta
  5. tenir lloc una cosa és realitzar-se, fer-se. Al segle XX van tenir lloc dues guerres mundials.

tenir

tenir


<title type="display">tenir</title>

    verb transitiu
  1. haben.
  2. (fest)halten.
  3. [Sitzung, Rat, Gericht] (ab)halten.
  4. [Versprechen] (ein)halten.
  5. tenir diners (família, bones relacions, convidats, temps, experiència) Geld (Familie, gute Beziehungen, Gäste, Zeit, Erfahrung) haben.
  6. tenir x anys x Jahre alt sein.
  7. tenir banyes (tres parts, dues portes, molts habitants) Hörner (drei Teile, zwei Türen, viele Einwohner) haben.
  8. tenir una malaltia (un accident, febre, resistència, dubtes, por) eine Krankheit (einen Unfall, Fieber, Ausdauer, Zweifel, Angst) haben.
  9. tenir gana (set) Hunger (Durst) haben, hungrig (durstig) sein.
  10. tinc calor (fred) mir ist warm (kalt).
  11. sempre tens pressa du hast es immer eilig, du bist immer in Eile.
  12. he tingut un atac de nervis (un premi) ich habe einen Nervenanfall (einen Preis) bekommen.
  13. ja tenen dos fills i ara tindran el tercer sie haben schon zwei Kinder und bekommen jetzt das dritte.
  14. aquest vespre tinc reunió heute Abend habe ich Versammlung.
  15. avui no tenen classe heute haben sie keine Schule.
  16. hem tingut bon temps wir haben schönes Wetter gehabt.
  17. tenir el timó (les regnes) das Ruder (die Zügel) halten.
    figuradament die Zügel in der Hand haben.
  18. has de tenir-ho amb una sola mà du musst es mit einer Hand (fest-) halten.
  19. tenia el nen a la falda sie hatte (bzw hielt) das Kind auf dem Schoß.
  20. què tens contra ell? was hast du gegen ihn?
  21. tenen tot el partit darrere seu sie haben die ganze Partei hinter sich.
  22. tenir-ho bé (fàcil, lluny) es gut (leicht, weit) haben.
  23. tenir el vi en fresc den Wein kühl halten.
  24. ja ho tinc llest ich habe es schon fertig.
  25. tinc l'abric penjat a l'armari ich habe meinen Mantel im Schrank hängen.
  26. el tinc per boig ich halte ihn für verrückt.
  27. ho tinc per bo ich halte es für gut.
  28. (és)ser tingut de [+ inf] literàriament verpflichtet sein, zu + inf.
  29. tenir-hi (molt) a veure etwas (viel) damit zu tun haben.
  30. no tenir-hi res a perdre nichts dabei zu verlieren haben.
  31. aquí tens el llibre! hier hast du das Buch!
  32. té! hier!.
    1. da, nimm!
    2. figuradament schau mal an!
  33. ja ho tinc! figuradament ich hab's!
  34. verb reflexiu sich halten.
  35. tenir-se amb un sol peu sich auf einem Bein halten.
  36. tenir-se-les sich haben, sich streiten.
  37. ja tornen a tenir-se-les sie haben sich schon wieder.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

tenir

tenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tenir</title>

Accessory
Homòfon: taní
Etimologia: del ll. tenēre ‘tenir agafat; retenir’, que en els seus derivats pren la forma -tinēre 1a font: s. XII
Body
    verb
  1. transitiu [imper sing 2 tingues, pl tingueu; o ten, pl teniu] Verb que denota que la cosa expressada pel complement directe pertany al seu subjecte o està sota el seu control, n’és una part, n’és una qualitat o l’afecta de tal o tal manera. Ella tenia quatre fills. Tenia dues minyones. El bou té banyes. Barcelona té carrers molt estrets, al costat d’altres de molt amples. Tenir talent, tenir memòria, tenir bon gust. Tingues una mica més de paciència.
  2. [imper sing 2 ten, pl teniu; o tingues, pl tingueu] transitiu
    1. Amb les mans, els braços, etc., impedir que una cosa cedeixi a una força, caigui, s’afluixi, se solti, etc. Ten la corda amb totes dues mans i no l’amollis per res del món. Ell tenia totes quatre pilotes amb una sola mà. Tenia un infant al braç. Tenir el timó, les regnes.
    2. figuradament Tenir la direcció d’un afer. Tenir la paella pel mànec.
    3. Considerar com a. Ten-lo per bona persona. Tingues a honor de rebre’l a casa. Tothom el tenia per boig.
  3. [imper sing 2 ten, pl teniu]
    1. pronominal Mantenir-se dret, sense caure, sense cedir. Ten-te amb un sol peu. Estic, de cansat, que no em puc tenir.
    2. transitiu figuradament Mantenir, guardar. Tenir, algú, la seva paraula. Tenir una promesa.
  4. transitiu [imper sing 2 tingues, pl tingueu] Ocupar-se un temps seguit amb un altre o amb altres en una cosa que exigeix una acció comuna. Tenir reunió, junta, sessió. Tenir consell. Tenir audiència.
  5. transitiu [pl teniu]
    1. Forma d’imperatiu amb què hom indica a l’interlocutor que prengui allò que li ofereix. Té, t’ho regalo.
    2. Forma d’imperatiu amb què hom rep un fet extern que es presenta de sobte. Té, ja són aquí.
  6. ésser tingut de Estar obligat a. Ell era tingut d’obeir les ordres que hom li donava.
  7. no tenir-les totes figuradament Tenir por, recel, no estar tranquil.
  8. tenir lloc (una cosa) Acomplir-se, realitzar-se.
  9. tenir-los ben posats vulgarment Tenir collons.
  10. tenir-se-les Tenir raons, discutir-se, barallar-se, heure-se-les.

tenir

tenir [o tindre]


<title type="display">tenir<hi rend="plain"> [o </hi>tindre<hi rend="plain">]</hi></title>

  1. posseir, tenir en propietat.
    detenir. Detenir il·legalment allò que pertany a altri. Detenir el títol de campió.
    heure o haver. Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes.
    gaudir de, tenir una cosa profitosa, avantatjosa, agradable. Gaudir de salut, d'una fortuna, de crèdit, etc.
    disposar de. Disposa d'una biblioteca magnífica.
    abundar, tenir en abundància.
    comptar, tenir d'existència. Comptava vint anys d'edat quan la mort l'arrabassà.
    atresorar o tresorejar, tenir virtuts, mèrits, etc. El complement cal que sigui una cosa que hom pot adquirir amb l'esforç.
    portar, en certes frases: portar odi a algú, portar pressa, etc.
    patir, en certes expressions: patir fam, son, calor, fred, etc.
    traginar (fam.). Quina fam que tragines!.
    Antònims: No haver-hi més cera que la que crema: no tenir, d'una cosa, més que allò que es veu. Mancar. Freturar.
  2. aguantar, conservar, guardar.
  3. considerar.
  4. Tenir lloc: → esdevenir -se.
    Tenir de: → haver de.



© Manuel Franquesa

tenir [o tindre]

tenis

tenis

tenis

tenis