Es mostren 594828 resultats

venir


<title type="display">venir</title>

Pronúncia: vəniʀ
    verb intransitiu
  1. pròpiament i figuradament [qqn] venir, arribar. Elle peut venir d’une seconde à l’autre, pot venir d’un moment a l’altre. Les larmes me vinrent aux yeux, em van venir les llàgrimes als ulls. Viens saluer ta tante, vine a saludar la teva tia.
  2. pròpiament i figuradament [provenir de] venir, procedir, provenir. Elle venait le diable savait d’où, venia no se sabia d’on. L’agilité des sportifs vient de ce qu’ils suivent un régime alimentaire très strict, l’agilitat dels esportistes ve del fet que segueixen un règim alimentari molt estricte.
  3. [à] [atteindre] arribar (a), atènyer (a), assolir. Mon frère me vient à l’épaule, el meu germà m’arriba a l’espatlla.
  4. [survenir] arribar, venir. Si une guerre venait, il faudrait partir, si vingués una guerra hauríem de partir. Le jour venu, il faudra réagir, quan arribi el dia caldrà reaccionar.
  5. [pousser] fer-se pron, créixer [una planta]. La vigne ne vient pas dans ce pays, la vinya no s’hi fa en aquest país.
  6. infreqüent [apparaître] sortir. Un bouton qui me vient sur le visage, un gra que em surt a la cara.
  7. arts gràfiques sortir. Cette épreuve est mal venue, aquesta prova ha sortit malament.
  8. figuradament [se manifester] aparèixer, venir, manifestar-se pron. Les propositions ne venaient pas facilement, les propostes no apareixien pas fàcilment .
    • [à] arribar (a). S’il venait à me convaincre, si m’arribés a convèncer.
  9. aller et venir anar i venir (o anar amunt i avall).
  10. à venir venidor -a (o que ha de venir, o esdevenidor -a lit, o futur -a). J’écris pour les générations à venir, escric per a les generacions venidores.
  11. cela ne vient même pas à l’idée familiarment això no se li acut (o no li ha passat pel cap) a ningú.
  12. de là, d’où vient que... d’on resulta que..., d’aquí que...
  13. en venir à arribar a (o anar a parar, o acabar essent). Où veut-il en venir ?, on vol anar a parar?
  14. en venir aux extrémités familiarment acabar malament (o anar mal dades).
  15. en venir aux mains (ou aux coups) arribar a les mans (o enganxar-se a cops).
  16. faire venir [qqn] fer venir (o demanar).
    • [qqch] fer portar (o demanar).
  17. je ne fais qu’aller et venir familiarment ara torno (o ara vinc, o és un moment, o vaig i torno, o vaig i vinc) [torno de seguida].
  18. laisser venir fer temps (o esperar) [que passi alguna cosa].
  19. se faire bien venir figuradament fer-se estimar.
  20. se’n venir infreqüent venir (o venir-se’n). Il s’en venait doucement vers la ville, se’n venia xino-xano cap a la ciutat.
  21. venir à bien sortir-ne bé (o reeixir).
  22. venir à bout de qqch vèncer (o superar).
    • sortir-se’n (o reeixir). Nous sommes venus à bout du projet, hem acabat el projecte.
  23. venir à la rencontre de qqn anar a l’encontre d’algú.
  24. venir à rien aflaquir-se (o afeblir-se).
    figuradament venir a pobresa (o arruïnar-se).
  25. (en) venir à un sujet, une question abordar un tema, una qüestió. Venons au sujet qui nous intéresse, anem al tema que ens interessa.
  26. venir à l’idée venir al (o passar pel) cap una idea (o tenir una pensada).
  27. venir de [faire qqch] acabar de. Je viens d’arriver, acabo d’arribar. Un livre qui vient de paraître, un llibre que acaba d’aparèixer.
  28. viens-y ! [expressió de provocació] vine! (o vine cap aquí!).
  29. voici venir qqn familiarment aquí ve (o mi-te’l). Voici venir notre ami, mi-te’l, el nostre amic.
  30. voir venir veure venir [alguna cosa, algú].
    • [un événement] fer temps (o esperar a veure com van les coses).
  31. vouloir en venir [à qqch] voler arribar a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

venir

venir


<title type="display">venir</title>

    verb intransitiu
  1. kommen.
  2. Vegeu anar.vinga!.
  3. ep, tu, vine (aquí)! Ja vinc!, Vinc de seguida! he, du, komm mal (hier)her! Ich komm' ja schon!, Ich komme gleich oder sofort!
  4. vine, que et vull fer un petó! komm zu mir, ich will dich küssen!
  5. què, vens (amb mi) o no vens? na, kommst du mit (mir) oder nicht?
  6. demà vindré tard morgen komme ich später.
  7. han vingut a peu (amb avió) sie sind zu Fuß (mit dem Flugzeug) gekommen.
  8. quan vindràs a Horta (a casa, a veure'ns)? wann wirst du nach Horta (zu uns, uns besuchen oder zu uns zu Besuch) kommen?
  9. venen sovint a la ciutat a comprar sie kommen oft in die Stadt zum Einkaufen.
  10. vinc a buscar els llibres ich komme die Bücher abholen.
  11. venir a costar ungefähr kosten.
  12. venir a (és)ser igual od el mateix auf dasselbe hinauslaufen, -kommen.
  13. venir (od anar) a menys herunterkommen.
  14. venir a pobresa arcaic verarmen.
  15. d'on vens? woher kommst du?
  16. vinc de Berlín (de casa, d'allà, de la feina, del teatre) ich komme aus Berlin (von daheim, von dort, von der Arbeit, aus dem Theater).
  17. el vent ve de ponent (de mar) der Wind kommt von (oder aus) West oder von Westen (von See).
  18. els Schrollers venim de Prússia wir Schrollers kommen (oder stammen) aus Preußen.
  19. ve de la pàgina 7 Fortsetzung von Seite 7.
  20. ja no ve d'aquí! darauf kommt es nun auch nicht mehr an!
  21. fer venir kommen lassen.
  22. veure venir (una cosa) també figuradament etwas kommen sehen.
  23. veure venir (algú) jemanden kommen sehen.
    figuradament jemanden durchschauen.
  24. [in einer Reihe, Folge; im Lauf der Zeit] kommen.
  25. després de Xàbia ve Calp nach Xàbia kommt Calp.
  26. després de les rialles venen les ploralles [Spruch] nach dem Lachen kommt das Weinen.
  27. una desgràcia no ve mai sola [Spruch] ein Unglück kommt selten allein.
  28. ara que ve l'hivern jetzt wo es Winter wird oder der Winter kommt.
  29. aviat vindran les cireres bald kommen die Kirschen oder kommt die Kirschenzeit.
  30. dilluns que ve (od vinent) és festa nächsten (oder kommenden) Montag ist Feiertag.
  31. venir amb mit... kommen.
  32. no em vinguis amb excuses (històries)! komm mir nicht mit Ausflüchten (Geschichten)!
  33. m'ha vingut gana (la regla) ich habe Hunger (meine Regel) bekommen.
  34. ja em ve la son der Schlaf überkommt mich.
    • ich werde schon müde.
  35. m'ha vingut una idea mir ist eine Idee gekommen.
  36. em va venir de nou (molt bé, malament) es kam mir überraschend (sehr gelegen, ungelegen).
  37. la carn (no) em ve bé ich habe (keinen) Appetit auf Fleisch.
  38. aquestes sabates em venen (od van) estretes diese Schuhe sind mir zu eng.
  39. arcaic venir-se'n ( verb reflexiu ) einstürzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

venir

venir


<title type="display">venir</title>

    VERB MODEL
    verb intransitiu
  1. venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva.
  2. [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger.
  3. [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern.
  4. [estar] trobar-se pron, aparèixer. La noticia viene en la primera página, la notícia es troba a la primera pàgina.
  5. [acometer] venir, vindre. Venir una idea, venir una idea.
  6. venir, vindre. Los zapatos me vienen pequeños, les sabates em venen petites.
  7. [traer origen] venir, vindre. Venir de buena familia, venir de bona família.
  8. [seguido de gerundio] [no es tradueix]. Hace tiempo que venimos diciendo, fa temps que diem.
  9. ¿a qué viene...? a què treu cap? ¿A qué viene comprarse otro coche?, a què treu cap comprar-se un altre cotxe?
  10. en lo por venir [en el futuro] en el futur.
  11. hacer venir a alguien fer venir algú.
  12. que viene [próximo] que ve, vinent. El año que viene, l'any que ve.
  13. sin venir a nada (o a qué) sense justificació.
  14. ¡venga! vinga!
  15. venir a [llegar] arribar a. Después de discutir vinieron a un acuerdo, després de discutir arribaren a un acord.
  16. venir a [finalizar] acabar. Vinieron a hacer las paces, acabaren fent les paus.
  17. venir a [equivaliendo a un verbo simple] [no es tradueix]. La desgracia vino a caer sobre nosotros, la desgràcia caigué damunt nostre. La disposición viene a llenar un vacío en la legislación, la disposició omple un buit en la legislació.
  18. venir a menos [descender de posición social] anar (o venir) a menys.
  19. venir a parar [en] anar a raure a.
  20. venir a parar [terminar] arribar, acabar. Este camino viene a parar delante de mi casa, aquest camí arriba fins a davant de casa meva.
  21. venir a parar [llegar a una consecuencia] arribar. Hemos venido a parar a la misma conclusión, hem arribat a la mateixa conclusió.
  22. venir a ser ésser aproximadament.
  23. venir a tener tenir aproximadament (o si fa no fa). Viene a tener veinte años, té, si fa no fa, vint anys.
  24. venir ancha (o grande) una cosa a alguien venir (o anar) ample.
  25. venir bien anar (o venir) bé. Ahora no me viene bien ir, ara no em va (o ve) bé d'anar-hi.
  26. venir bien anar (o venir) bé. Me viene bien tu sombrero, em va bé el teu barret.
  27. venir bien [servir] anar (o venir) bé. Esta madera me vendrá bien para hacer unas estanterías, aquesta fusta m'anirà bé per a fer uns prestatges.
  28. venir con sortir amb. Venir con exigencias, sortir amb exigències.
  29. venir en dret [no es tradueix]. Vengo en ordenar..., ordeno... Venir en deseo, desitjar.
  30. venir mal anar (o venir) malament.
  31. venir de primera (o de perilla, o de perlas) venir de primera (o com l'anell al dit).
  32. venir rodado venir que ni fet d'encàrrec.
  33. verb pronominal
  34. venir intr, vindre intr. Se ha venido de su tierra con toda la familia, ha vingut de la seva terra amb tota la família.
  35. [hundirse] venir-se'n.
  36. figuradament anar-se'n en orris (o a can Pistraus). Se vinieron al suelo nuestros proyectos, se n'han anat en orris els nostres projectes.
  37. venirse una cosa encima de alguien figuradament i familiarment caure al damunt d'algú.

venir

venir

<title type="display">venir</title>

verb intransitiu venire. Aquest matí vindré a casa teva, questa mattina verrò a casa tua (o da te). Vine, que t'he de donar una cosa, vieni, che devo darti una cosa. || [procedir] venire, provenire. La moda ve d'Itàlia, la moda viene dall'Italia. || [en una successió] venire. Després de l'estiu ve la tardor, dopo l'estate viene l'autunno. || [provenir] venire. Ve d'una bona família, viene da un'ottima famiglia. || [acompanyar] venire. En Joan va venir amb nosaltres, Giovanni venne con noi. || venire, arrivare, giungere. Ara ve la tardor amb les seves pluges, adesso viene l'autunno con le sue piogge. || venire. El seny ve amb l'edat, il giudizio viene coll'età. || [resultar] venire, costare. A quant ve el peix?, a quanto viene (o quanto costa) il pesce? || [la collita] esserci, venire. Aviat vindran les pomes, presto ci saranno (o verrà il tempo delle) mele. || [les plantes] venire su. Aquestes flors venen una mica esquifides, questi fiori vengono su un po' striminziti. || venire. Venir son, fam, venire sonno, fame. Venir una idea, un dubte, venire un'idea, un dubbio. || cadere. Venir a pobresa, cadere in miseria. || giungere. Venir a madurament el gra, giungere a maturazione il grano. || venire, stare. Aquestes sabates em venen petites, queste scarpe mi vanno piccole (o strette). || ara ve quan el maten (o ara ve la bona) fig adesso viene il bello. || ara vinc! adesso vengo!, vengo subito! || fer venir algú far venire qualcuno. || no ve d'aquí! non importa!, fa lo stesso! || que ve prossimo -a, che viene. El mes que ve, il prossimo mese. || venir bé potere. No em ve bé d'anar-hi, non posso andarci. | andare benissimo, essere utile. || venir de lluny venire da lontano. || venir malament non potere. || venir molt bé fig giungere a fagiolo. || venir prim (o d'un pèl, o d'un no-res) mancare poco che, per poco, essere lì lì. Ha vingut prim que no perdéssim l'autobús, è mancato poco che perdessimo l'autobus. || venir-se'n [un sostre, una volta] venire giù, crollare. || vinc! arribo!, vengo! || vinc corrents (o de seguida) vengo subito. || vinga! dai!, via!, suvvia! | [indicant repetició de coses] giù! | [repetició] via!

venir

venir

<title type="display">venir</title>

    [També vindre]
    [! Conjugació: vens, ve, venen, vine]
    verb
  1. Traslladar-se al lloc on és, on era o on serà la persona que parla o la persona a qui es parla. Si vens aquesta tarda al cinema et tornaré el teu llibre. Avui vindré a sopar a casa teva, d'acord?
  2. Estar situada una cosa després d'una altra. Després del dimarts ve el dimecres. Si aquest any fas deu anys, l'any que ve en faràs onze.
  3. Provenir. El cafè que ve de Colòmbia és molt bo.
  4. Venir son, venir singlot, venir mal de cap, etc., és començar-ho a notar, aparèixer. Si ens ve una idea al cap és que se'ns acudeix.
  5. frase feta
  6. Diem que una persona ve de l'hort quan no està al corrent del que passa.
  7. Diem que veiem venir algú quan endevinem les seves intencions, sabem el que farà.
adveniment, advenir, sobrevenir, venidor

venir

venir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. venīre, íd. 1a font: 1100
Body
    verb intransitiu
    1. Transportar-se d’un lloc al lloc on és, era o serà en el moment de l’acció la persona que parla o a qui hom parla (amb un moviment contrari al designat per anar) o a un lloc lligat tant amb el qui parla com amb aquell a qui hom parla (amb un moviment que coincideix amb el designat per anar). Vine, que et vull dir una cosa. Vols venir a passejar? Algun dia et vindré a veure. Vindré a sopar a casa teva quan surtis de treballar.
    2. Procedir. Uns costums vinguts d’Amèrica. El vent ve del nord.
    3. venir amb (algú) Acompanyar-lo. Ell també va venir amb nosaltres.
    4. venir de l’hort figuradament No estar al corrent del que passa.
    5. veure venir (algú) figuradament Penetrar les seves intencions.
    1. En una successió de llocs a recórrer, els primers a recórrer, el primer a aparèixer en l’escena d’una acció. Després de Sitges ve Vilanova.
    2. En una successió d’èpoques futures, les primeres a què hom s’acosta, la primera a aparèixer temporalment. Ara ve l’hivern amb els seus freds. La setmana que ve, l’any que ve.
    3. En una successió d’esdeveniments futurs, els primers a què hom s’acosta, el primer a aparèixer. Després de les rialles venen les ploralles.
    4. Treure origen, provenir. Venir de bona família. Això no ve d’ara: ja ve de lluny.
    5. Seguir-se, ésser la conseqüència natural. El seny ve amb els anys.
    6. Resultar. Això ve a meitat de preu.
    7. Acostar-se la collita d’un producte natural, fer aparició en el mercat. Aviat vindran les cireres. Unes patates que venen molt primerenques.
    8. Produir-se en un ésser viu un fenomen fisiològic o anímic. Venir son, el singlot. Venir una idea.
    9. Assolir, aconseguir, de fer un acte, ésser posat en una situació. Venir a pobresa. Venir a madurament un gra.
    10. ara ve quan el maten (o ara ve la bona) figuradament i col·loquialment Frase amb què hom crida l’atenció sobre un esdeveniment important que ha de tenir lloc, o sobre la qüestió important d’allò que explica.
    11. venir bé (o malament) Anar bé (o malament). Ara no em ve bé d’anar-hi.
    1. Ésser d’una manera determinada amb relació a quelcom. Aquestes sabates em venen petites. Ve com l’anell al dit.
    2. venir (a algú) de Dependre d’una quantitat, d’un temps, etc., per a poder fer una cosa. Ens va venir de cinc minuts per a poder agafar el tren. Torna-me’l quan l’hagis llegit, no em ve pas d’una setmana. És generós perquè no li ve d’un duro.
    3. no venir d’aquí (o d’això) Frase que es diu per indicar que allò que s’ha dit abans no té importància, no pot impedir una altra cosa. No t’hi amoïnis, no ve d’aquí. No vindrà d’aquí si no m’ho pots tornar.
    4. venir prim (o venir d’un no res) Estar a punt de succeir una cosa, però no arribar a succeir. Ha vingut d’un no res com no em poso a cridar. Li ha vingut prim que no caigués.
  1. Precedint un infinitiu introduït per la preposició a, indica la realització aproximada de l’acció de l’infinitiu. Tots els candidats venen a dir el mateix.
  2. venir-se’n Un sostre, una volta, etc., enfonsar-se, caure al damunt.
  3. vinga!
    1. Exclamació que hom utilitza per a demanar una cosa que hom desitja tenir tot seguit. Vinga música!
    2. Exclamació utilitzada per a indicar el caràcter apressat, insistent o durador d’una acció o objecte. Ens vam escapar, i vinga córrer per carrers i places! Vinga sales i més sales!

venir

venir


<title type="display">venir</title>

Pronúncia: bəní
    verb intransitiu
  1. venir. Vols venir a passejar?, veux-tu venir te promener? .
    • [amb algú] accompagner.
  2. [procedir] venir, provenir. El petroli ve d'Aràbia, le pétrole vient d'Arabie. El vent ve del nord, le vent vient du nord.
  3. [en una successió] venir. Després de la primavera ve l'estiu, après le printemps vient l'été. La setmana que ve, l'any que ve, la semaine prochaine, l'année prochaine.
  4. [provenir] venir, procéder. Venir de bona família, procéder d'une bonne famille.
  5. venir, arriver. El seny ve amb els anys, la raison vient avec l'âge.
  6. [resultar] être. El sucre ve a un euro el quilo, le sucre est à un euro le kilo.
  7. venir. Ella ve amb mi, elle vient avec moi.
  8. [la collita d'un producte] arriver. Ve el temps de les maduixes, la saison des fraises arrive.
  9. venir, avoir tr. Venir son, avoir sommeil. Venir el singlot, avoir le hoquet.
  10. aller, convenir. Aquesta fusta em vindrà bé per a adobar la porta, ce bois me conviendra bien pour réparer la porte.
  11. sombrer. Venir a pobresa, sombrer dans la pauvreté.
  12. être. Aquestes sabates em venen petites, ces souliers me sont petits.
  13. [assolir, aconseguir] parvenir. Venir a madurament el blat, le blé, parvenir à maturité.
  14. ara vinc! j'arrive!
  15. fer venir [algú] faire venir quelqu'un.
  16. no ve d'aquí! (no ve d'això!) [tant se val!] c'est égal (cela n'a aucune importance)! No em ve d'aquí, ça m'est bien égal (je m'en fiche, je m'en balance) .
    • [temps] No em ve d'aquí, je ne suis pas pressé -e (j'ai tout mon temps).
  17. que ve [vinent] prochain -e.
  18. venir a menys déchoir (tomber en déchéance).
  19. venir bé [anar bé] aller bien. Ara no em ve bé d'anar-hi, maintenant cela ne me va pas bien d'y aller.
  20. venir de l'hort figuradament [no estar al corrent del que passa] tomber des nues.
  21. venir de lluny venir de loin.
  22. venir malament [anar malament] aller mal.
  23. venir molt bé figuradament [oportunament] tomber à merveille (à pic, à point, bien tomber, venir à point).
  24. venir prim (d'un no res) [estar a punt] faillir (s'en falloir de peu). Ha vingut prim que no perdéssim el tren, il s'en est fallu de peu que nous ne manquions le train (nous avons failli manquer le train).
  25. venir-se'n [enfonsar-se un sostre, una volta] s'effondrer.
  26. veure venir figuradament [algúpenetrar les seves intencions] voir venir quelqu'un.
  27. vinc! je viens (j'arrive)!
  28. vinc corrents (de seguida) je viens tout de suite.
  29. vinga! allons (allez)!.
    • [indicant insistència, repetició] vas-y (vas-y que).

venir

venir [o vindre]


<title type="display">venir<hi rend="plain"> [o </hi>vindre<hi rend="plain">]</hi></title>

  1. arribar.
    revenir, tornar a venir, retornar.
    comparèixer. Quan ens posàvem a taula ha comparegut en Tal a dinar.
    sortir, en frases com d'on surts, ara?
    acudir (→)
    provenir (→)
    resultar.
  2. procedir.
    caure. Caure, la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres.
    ploure (fig.). Ploure calamitats, felicitacions.
  3. Venir de gust: Abellir. Apetir. Venir de grat.
    Venir bé: Escaure.



© Manuel Franquesa

venir [o vindre]

Venise

Venise

venison

venison

    noun
  1. venació.
  2. [especially] carn de cérvol.

venison