Es mostren 88940 resultats

■ conduita

■ conduita

femení indústria tèxtil En la màquina selfactina, politja que dona el moviment de sortida i de pujada al carro de la màquina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduplicació

■ conduplicació

femení retòrica Figura retòrica que consisteix a repetir el darrer mot d’una clàusula al començament de la clàusula següent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduplicat
| conduplicada

■ conduplicat
| conduplicada

adjectiu botànica Dit de la fulla, el pètal, el cotilèdon, plegats en doble en el sentit de la llargària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conegut
| coneguda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conegut</title>

Etimologia: de conèixer
  1. adjectiu De què hom té coneixença. El món conegut.
  2. adjectiu Que molta gent coneix, notori. Una novel·la coneguda. Un escriptor conegut.
  3. masculí i femení Persona que hom tracta amb poca o molta freqüència sense tenir-hi intimitat. Té molts de coneguts.
  4. masculí i femení Amistançat, persona amb la qual hom té relacions sexuals fora del matrimoni.
  5. femení
    1. Efecte de conèixer.
    2. a coneguda de locució prepositiva A l’arbitri de, segons l’apreciació de. A coneguda dels jurats.
    3. tenir coneguda Tenir coneixença amb algú.
    4. tenir molta (o poca) coneguda Tenir molta coneixença, conèixer molta gent.
  6. femení Reconeixença. Li té molta coneguda pels favors que li ha fet.

■ conegut
| coneguda

adjectiu De què hom té coneixença El món conegut adjectiu Que molta gent coneix, notori Una novella coneguda Un escriptor conegut masculí i femení Persona que hom tracta amb poca o molta freqüència sense tenir-hi intimitat Té molts de coneguts masculí i femení Amistançat, persona amb la qual hom té relacions sexuals fora del matrimoni femení Efecte de conèixer a coneguda de locució prepositiva A l’arbitri de, segons l’apreciació de A coneguda dels jurats tenir coneguda Tenir coneixença amb algú tenir molta o poca coneguda Tenir molta coneixença, conèixer molta gent femení Reconeixença Li té…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coneixedor1
| coneixedora

■ coneixedor1
| coneixedora

adjectiu i masculí i femení Que coneix No soc coneixedor d’aquest fet Que entén en alguna cosa És un bon coneixedor de l’art Vegeu també coneixedor 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coneixedor2
| coneixedora

■ coneixedor2
| coneixedora

adjectiu Que pot ésser conegut No s’està de res és ben coneixedor que és ric Vegeu també coneixedor 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coneixement


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coneixement</title>

Partició sil·làbica: co_nei_xe_ment
Etimologia: de conèixer 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de conèixer;
    2. l’efecte.
    1. filosofia Funció i acte de la vida psíquica la característica dels quals és llur caràcter representatiu i, en el cas del coneixement humà, objectiu.
    2. filosofia Funció i acte intel·lectuals mitjançant els quals el subjecte aprehèn l’objecte o l’estableix.
    3. perdre (o cobrar) el coneixement Desmaiar-se o tornar en si.
    1. Saber, ciència. Les branques del coneixement.
    2. coneixement previ ensenyament Coneixement de què disposa un alumne a l’hora d’iniciar l’aprenentatge d’un altre coneixement relacionat amb aquell que ja té.
  4. dret
    1. Examen judicial de les actuacions.
    2. Declaració que fa una persona o un òrgan administratiu notificant que s’ha assabentat del contingut d’un document o d’un acte administratiu.
  5. dret marítim Document que el capità d’una nau signa i remet a l’armador reconeixent les mercaderies carregades i les condicions del transport.

■ coneixement

masculí Acció de conèixer l’efecte filosofia Funció i acte de la vida psíquica la característica dels quals és llur caràcter representatiu i, en el cas del coneixement humà, objectiu filosofia Funció i acte intellectuals mitjançant els quals el subjecte aprehèn l’objecte o l’estableix perdre o cobrar el coneixement Desmaiar-se o tornar en si Saber, ciència Les branques del coneixement coneixement previ ensenyament Coneixement de què disposa un alumne a l’hora d’iniciar l’aprenentatge d’un altre coneixement relacionat amb aquell que ja té dret Examen judicial de les actuacions Declaració que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coneixença


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coneixença</title>

Partició sil·làbica: co_nei_xen_ça
Etimologia: de conèixer 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Efecte de conèixer.
    2. tenir coneixença de Estar informat d’un fet.
    3. venir (o arribar, o pervenir) a coneixença de Informar-se, tenir notícia, d’un fet.
  2. plural Allò que és conegut, sabut, racionalment. En l’estat actual de les nostres coneixences. Posseeix unes coneixences universals.
    1. Relació, tracte, entre persones. Com que no hi havia gaire coneixença, no es feien gaire.
    2. ésser (algú) de la coneixença de Ésser conegut d’algú altre.
    3. fer coneixença amb (o fer la coneixença de) Esdevenir algú conegut d’algú altre.
    4. posar en coneixença Posar, fer entrar, en relació una persona amb una altra.
    5. tenir coneixença amb Tenir o haver tingut relació, tracte, una persona amb una altra.
  4. Conegut, persona amb la qual hom té o ha tingut tracte. Ampliar el cercle de coneixences. Té molta coneixença entre l’aristocràcia.
  5. a coneixença de locució prepositiva A coneguda de.

■ coneixença

femení Efecte de conèixer tenir coneixença de Estar informat d’un fet venir o arribar , o pervenir a coneixença de Informar-se, tenir notícia, d’un fet plural Allò que és conegut, sabut, racionalment En l’estat actual de les nostres coneixences Posseeix unes coneixences universals Relació, tracte, entre persones Com que no hi havia gaire coneixença, no es feien gaire ésser algú de la coneixença de Ésser conegut d’algú altre fer coneixença amb o fer la coneixença de Esdevenir algú conegut d’algú altre posar en coneixença Posar, fer entrar, en relació una persona amb una altra tenir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

coneixent


<title type="display">coneixent</title>

Partició sil·làbica: co_nei_xent
Etimologia: de conèixer 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu antigament Que coneix, coneixedor. Serem coneixents que Déu sabrà tots els béns i tots els mals.
  2. adjectiu Que pot ésser conegut; coneixedor. Ja és ben coneixent que han entrat al rebost.
  3. adjectiu antigament Que coneix o entén bé les coses; intel·ligent. L’abat era savi i coneixent.
  4. adjectiu antigament Que reconeix (els favors), que demostra gratitud. Hem d’ésser-li coneixents del bé que fa.
  5. masculí i femení
    1. conegut 3. Volia visitar un coneixent seu.
    2. fer-se coneixents Fer coneixença mútua dues persones o més.

coneixent

adjectiu antigament Que coneix, coneixedor Serem coneixents que Déu sabrà tots els béns i tots els mals adjectiu Que pot ésser conegut coneixedor Ja és ben coneixent que han entrat al rebost adjectiu antigament Que coneix o entén bé les coses intelligent L’abat era savi i coneixent adjectiu antigament Que reconeix els favors, que demostra gratitud Hem d’ésser-li coneixents del bé que fa masculí i femení conegut 3 Volia visitar un coneixent seu fer-se coneixents Fer coneixença mútua dues persones o més
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conèixer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conèixer</title>

Partició sil·làbica: co_nèi_xer
Etimologia: del ll. vg. conōscĕre (cl. cognōscĕre), íd., que donà conòixer, participi conogut, dissimilat després en conegut 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. transitiu Formar-se o tenir una idea més o menys completa d’algú o d’alguna cosa. Els homes poden conèixer intel·lectivament la realitat que els envolta. Coneix tots els carrers de Barcelona.
    2. pronominal Conèixer-se a si mateix.
    3. usat absolutament Els infants encara no són prou capaços de conèixer.
  2. transitiu
    1. Haver vist, haver llegit, haver sentit, etc. (alguna cosa), haver estat en un lloc. Conèixer una simfonia. Conèixer una ciutat.
    2. per extensió Conec aquest autor, n’he llegit moltes obres.
    3. conèixer món Haver viatjat molt.
  3. transitiu
    1. Saber, dominar (una matèria determinada, la pràctica d’alguna cosa). Coneix molt bé el seu ofici. Coneix l’àrab.
    2. usat absolutament Estudiar per afany de conèixer.
  4. transitiu Tenir consciència de. Conec les meves limitacions.
  5. transitiu Estar informat de. Conèixer un fet. Conèixer el nom d’una persona.
  6. transitiu Descobrir, veure una cosa que es manifesta poc o molt. Ja conec que n’has feta alguna.
  7. transitiu Presumir, conjecturar. Conec que hi haurà tempesta.
  8. intransitiu Semblar a algú, considerar convenient. Pega’m, si coneixes. Votaré pels blancs o pels negres, com coneixeré.
  9. transitiu
    1. Tenir algú experiència d’alguna cosa. Ha conegut la fam. A les Canàries no coneixen el fred.
    2. conèixer el món Tenir experiència de la vida.
  10. transitiu antigament Tenir un home relació sexual amb una dona.
  11. transitiu [emprat negativament]
    1. Tenir (un tret personal, una qualitat, etc.), sentir. No coneix l’enveja. No coneixia la pietat.
    2. per extensió La seva generositat no coneix límits.
  12. transitiu [emprat negativament] Tenir en compte, fer cas de. Els cavalls ja no coneixien el fre. No coneix més que el seu deure.
  13. transitiu Discernir, reconèixer, identificar. No em coneixes? Conèixer el gra entre la palla.
  14. transitiu Trobar (una persona o una cosa) tal com la tenim conceptuada, reconèixer. Avui no et conec.
  15. transitiu Acceptar, admetre (algú) com a posseïdor o digne de cert títol, de cert dret, reconèixer-lo. No el volien conèixer per cap. No el vol conèixer més per fill.
  16. transitiu Designar (algú) habitualment per un altre nom que el legal.
  17. transitiu Fer o tenir coneixença (amb algú). Els coneguérem a Tarragona. Només el conec de vista.
  18. intransitiu dret Examinar una causa per tal de jutjar-la. Els tribunals militars no tenen competència per a conèixer de les causes civils.
  19. conèixer-s’hi Notar, experimentar, algú els efectes d’alguna cosa.
  20. donar-se a conèixer
    1. Dir algú el seu nom. Els nouvinguts es donaren a conèixer.
    2. per extensió Mostrar-se algú, involuntàriament, com és. Amb aquell fet s’ha donat a conèixer.
  21. fer-se conèixer Cridar algú l’atenció sobre si mateix, mostrar de què és capaç. Es feu conèixer amb aquells articles tan forts.

■ conèixer

verb transitiu Formar-se o tenir una idea més o menys completa d’algú o d’alguna cosa Els homes poden conèixer intellectivament la realitat que els envolta Coneix tots els carrers de Barcelona pronominal Conèixer-se a si mateix usat absolutament Els infants encara no són prou capaços de conèixer transitiu Haver vist, haver llegit, haver sentit, etc alguna cosa, haver estat en un lloc Conèixer una simfonia Conèixer una ciutat per extensió Conec aquest autor, n’he llegit moltes obres conèixer món Haver viatjat molt transitiu Saber, dominar una matèria determinada, la pràctica d’alguna cosa…
Informació complementària
Traducció