Es mostren 88953 resultats

■ enderrocador2
| enderrocadora

■ enderrocador2
| enderrocadora

adjectiu i masculí i femení Que enderroca demolidor Vegeu també enderrocador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enderrocament

■ enderrocament

masculí Acció d’enderrocar o d’enderrocar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enderrocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enderrocar</title>

Etimologia: de derrocar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. construcció
    1. transitiu Tirar a terra, desfer una construcció fent caure successivament les parts de què es compon. Fet el pont nou, enderrocaren el vell.
    2. pronominal El castell s’enderrocà tot sol.
  2. transitiu per extensió Tirar a terra una persona o cosa que estava dreta o enlairada.
  3. transitiu figuradament Enderrocar un govern. Enderrocar un sistema filosòfic, una teoria.

■ enderrocar

verb construcció transitiu Tirar a terra, desfer una construcció fent caure successivament les parts de què es compon Fet el pont nou, enderrocaren el vell pronominal El castell s’enderrocà tot sol transitiu per extensió Tirar a terra una persona o cosa que estava dreta o enlairada transitiu figuradament Enderrocar un govern Enderrocar un sistema filosòfic, una teoria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endeutament

■ endeutament

masculí Acció d’endeutar o d’endeutar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endeutar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endeutar</title>

Partició sil·làbica: en_deu_tar
Etimologia: de deute 1a font: 1242
    verb economia
  1. transitiu Fer contreure un deute o deutes a algú. Aquesta compra l’ha endeutat de molts diners.
  2. pronominal Contreure un deute o deutes amb una persona física o jurídica.

■ endeutar

verb economia transitiu Fer contreure un deute o deutes a algú Aquesta compra l’ha endeutat de molts diners pronominal Contreure un deute o deutes amb una persona física o jurídica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

endeutat
| endeutada

endeutat
| endeutada

adjectiu Carregat de deutes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endeví
| endevina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endeví</title>

Compareu: endevinador
Etimologia: de endevinar
  1. masculí i femení ocultisme
    1. Persona que practica l’endevinació.
    2. per extensió Persona que imita les pràctiques endevinatòries a les fires, llocs de jocs, etc.
  2. a l’endeví locució adverbial A les palpentes.

■ endeví
| endevina

masculí i femení ocultisme Persona que practica l’endevinació per extensió Persona que imita les pràctiques endevinatòries a les fires, llocs de jocs, etc a l’endeví locució adverbial A les palpentes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endevinable

■ endevinable

adjectiu Que pot ésser endevinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endevinació

■ endevinació

femení Acció d’endevinar l’efecte ocultisme Procés pel qual hom arriba al coneixement de coses ocultes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endevinada

■ endevinada

femení Endevinament
Traducció