Es mostren 88940 resultats

■ endeví
| endevina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endeví</title>

Compareu: endevinador
Etimologia: de endevinar
  1. masculí i femení ocultisme
    1. Persona que practica l’endevinació.
    2. per extensió Persona que imita les pràctiques endevinatòries a les fires, llocs de jocs, etc.
  2. a l’endeví locució adverbial A les palpentes.

■ endeví
| endevina

masculí i femení ocultisme Persona que practica l’endevinació per extensió Persona que imita les pràctiques endevinatòries a les fires, llocs de jocs, etc a l’endeví locució adverbial A les palpentes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endevinable

■ endevinable

adjectiu Que pot ésser endevinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endevinació

■ endevinació

femení Acció d’endevinar l’efecte ocultisme Procés pel qual hom arriba al coneixement de coses ocultes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endevinada

■ endevinada

femení Endevinament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endevinador
| endevinadora

■ endevinador
| endevinadora

masculí i femení Persona que endevina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endevinaire

■ endevinaire

masculí i femení Endevinador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endevinalla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endevinalla</title>

Etimologia: de endevinar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
  1. jocs d’entreteniment Qualsevol enigma per a entretenir-se a endevinar-lo.
  2. literatura Composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.

■ endevinalla

femení jocs d’entreteniment Qualsevol enigma per a entretenir-se a endevinar-lo literatura Composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endevinament

■ endevinament

masculí Acció d’endevinar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endevinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">endevinar</title>

Etimologia: ant. devinar, ll. dīvīnāre ‘presagiar el futur’, der. de divinus, perquè s’aplicava al qui pretenia preveure els designis dels déus
    verb transitiu
  1. ocultisme Conèixer les coses ocultes, sobretot les futures, mitjançant les evidències fragmentàries que hom troba en signes prèviament codificats segons cada cultura.
  2. Descobrir per conjectures o per instint, sense fonament lògic, allò que hom no sabia. Les mares sí, que endevinen coses! Endevinar els pensaments, les intencions d’algú.
  3. Descobrir la solució d’una cosa enigmàtica. No us diré el nom: endevineu-lo!
  4. Elegir una solució, fer una cosa, que resultarà bona. Venent aquests valors i comprant aquelles accions, l’hauràs endevinada.
  5. Descobrir una cosa per l’observació atenta d’un detall o una circumstància. Per la teva mirada, endevino que estàs contenta.

■ endevinar

verb transitiu ocultisme Conèixer les coses ocultes, sobretot les futures, mitjançant les evidències fragmentàries que hom troba en signes prèviament codificats segons cada cultura Descobrir per conjectures o per instint, sense fonament lògic, allò que hom no sabia Les mares sí, que endevinen coses Endevinar els pensaments, les intencions d’algú Descobrir la solució d’una cosa enigmàtica No us diré el nom endevineu-lo Elegir una solució, fer una cosa, que resultarà bona Venent aquests valors i comprant aquelles accions, l’hauràs endevinada Descobrir una cosa per l’observació atenta d’un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ endevinatiu
| endevinativa

■ endevinatiu
| endevinativa

adjectiu Que endevina