Es mostren 88939 resultats

■ esbadocar

■ esbadocar

verb transitiu Arrencar els badocs bords d’una planta pronominal Obrir-se o badar-se una fruita com ho fa la magrana
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbafar-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbafar-se</title>

Etimologia: de baf 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb pronominal
    1. Perdre el baf, l’olor, esbravar-se. Tapa bé el flascó; si no, el perfum s’esbafarà.
    2. figuradament Esbravar-se. Plora i crida: esbafa’t d’una vegada!
  2. figuradament
    1. Perdre el delit o les ganes de fer una cosa a força d’aplicar-s’hi massa intensament.
    2. per extensió A veure si els núvols s’hauran esbafat de llançar pedra.
  3. figuradament Perdre l’ànim, el coratge. Els assetjats, quan veieren el foc, s’esbafaren i digueren que es rendirien.

■ esbafar-se

verb pronominal Perdre el baf, l’olor, esbravar-se Tapa bé el flascó si no, el perfum s’esbafarà figuradament Esbravar-se Plora i crida esbafa’t d’una vegada figuradament Perdre el delit o les ganes de fer una cosa a força d’aplicar-s’hi massa intensament per extensió A veure si els núvols s’hauran esbafat de llançar pedra figuradament Perdre l’ànim, el coratge Els assetjats, quan veieren el foc, s’esbafaren i digueren que es rendirien
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbafegar-se

■ esbafegar-se

verb pronominal Perdre el baf, esbafar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbagotar

■ esbagotar

verb transitiu agricultura Collir els bagots o gotims que resten en una vinya veremada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbajocar

■ esbajocar

verb transitiu Treure la bajoca o tavella a les mongetes, faves, etc, pelar Ja són les dotze i encara no he començat a esbajocar els pèsols
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbalaïdor
| esbalaïdora

■ esbalaïdor
| esbalaïdora

adjectiu Que causa esbalaïment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbalaïment

■ esbalaïment

masculí Acció d’esbalair o esbalair-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbalair


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbalair</title>

Partició sil·làbica: es_ba_la_ir
Etimologia: del germ. probablement fràncic *izblaudjan, corresponent al gòt. blauthjan ‘anul·lar, abolir’, llatinitzat en *esblaudire, cat. ant. esbalausir 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. transitiu Deixar atònit, estupefacte, meravellar.
  2. pronominal Restar atònit, estupefacte, meravellar-se. Va fer un crit que tots els qui el sentiren van esbalair-se.

■ esbalair

verb transitiu Deixar atònit, estupefacte, meravellar pronominal Restar atònit, estupefacte, meravellar-se Va fer un crit que tots els qui el sentiren van esbalair-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbalandrar

■ esbalandrar

verb transitiu Obrir de bat a bat, esbatanar Esgavellar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esbalandrat
| esbalandrada

esbalandrat
| esbalandrada

adjectiu Dit d’una casa, una edificació, etc, oberta pertot arreu i sense defensa contra el pas de l’aire
Traducció