Es mostren 88939 resultats

■ falsia1

■ falsia1

femení Qualitat de fals, d’ésser una persona falsa La seva falsia em revolta Acció o paraula pròpia d’una persona falsa Això és una falsia Vegeu també falsia 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsia2

■ falsia2

femení indústria tèxtil Llançadora de bronze Vegeu també falsia 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsificable

■ falsificable

adjectiu Susceptible d’ésser falsificat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">falsificació</title>

Partició sil·làbica: fal_si_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de falsificar
    femení
    1. Acció de falsificar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Delicte que hom comet en document públic, comercial o privat, en moneda, segell o marca quan es produeix l’alteració de la veritat.
  3. art Obra d’art introduïda en el mercat artístic amb la finalitat d’especular-hi fent que sigui valorada com a autèntica, sense ésser-ho, o com a feta per un autor diferent del que l’ha feta.

■ falsificació

femení Acció de falsificar l’efecte dret penal Delicte que hom comet en document públic, comercial o privat, en moneda, segell o marca quan es produeix l’alteració de la veritat art Obra d’art introduïda en el mercat artístic amb la finalitat d’especular-hi fent que sigui valorada com a autèntica, sense ésser-ho, o com a feta per un autor diferent del que l’ha feta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsificador
| falsificadora

■ falsificador
| falsificadora

masculí i femení Persona que falsifica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">falsificar</title>

Etimologia: de fals 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Alterar una cosa, especialment material, per tal d’enganyar. Falsificar el vi.
  2. Fer fraudulentament una cosa que tingui l’aparença d’una altra. Falsificar una pintura. Falsificar moneda. Falsificar un document.

■ falsificar

verb transitiu Alterar una cosa, especialment material, per tal d’enganyar Falsificar el vi Fer fraudulentament una cosa que tingui l’aparença d’una altra Falsificar una pintura Falsificar moneda Falsificar un document
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsiós
| falsiosa

■ falsiós
| falsiosa

adjectiu Ple de falsia Un home falsiós Paraules falsioses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">falta</title>

Etimologia: de l’ant. falt, falta ‘mancat’, ll. vg. fallĭtus, -a, -um, per falsus, -a, -um, participi del ll. fallĕre ‘fallir, enganyar’
    femení
    1. El fet de no haver-hi o de no tenir una cosa necessària, convenient, útil, desitjada, etc., o de no haver-n’hi o de no tenir-ne prou; mancança, manca. Hi ha falta de treball. Una falta d’enteniment. No pas per falta de ganes, sinó per falta de temps i de mitjans.
    2. Absència d’una persona indispensable, estimada, etc. He notat la falta del pare.
    3. a falta de locució prepositiva Mancant, no tenint. A falta de mantega, haurem de conformar-nos amb margarina.
    4. fer falta locució verbal Caldre, ésser necessari. Ens fa falta un diccionari d’autoritats. Em fas falta. Hi fas falta. No fa falta que ho diguis.
    5. sens falta locució adverbial Immancablement, indefectiblement. Vol cobrar demà sens falta. Vindré sens falta.
  2. especialment El fet de deixar de tenir la menstruació per embaràs.
    1. Acció, paraula o omissió contrària a un deure, una obligació, una regla, etc., o que implica desconsideració envers algú; mancament. Havia comès una falta de disciplina. Perdoneu les meves faltes. És una falta gravíssima als teus pares.
    2. especialment El fet de no assistir a un lloc on és obligació d’assistir, especialment un alumne a classe. Aquest mes he tingut vuit faltes d’assistència. Està malalt sovint: fa moltes faltes.
    3. per extensió Cosa mal feta en un treball, una obra, especialment en un escrit. En la seva redacció no hi ha cap falta.
    4. dret penal Acció o omissió voluntària penada per la llei amb una sanció lleu.
    5. esports Infracció del reglament d’un esport determinat.
    6. arts gràfiques Qualsevol errata, gargot, etc., que hom troba en una obra després de la seva impressió.
    7. falta característica crítica textual Error textual típic d’un grup o una família de manuscrits.
    8. posar falta (a algú) locució verbal Consignar la no-assistència a un lloc, especialment a classe, d’algú que té el deure d’assistir-hi. El professor ha passat llista i t’ha posat falta.

■ falta

femení El fet de no haver-hi o de no tenir una cosa necessària, convenient, útil, desitjada, etc, o de no haver-n’hi o de no tenir-ne prou mancança, manca Hi ha falta de treball Una falta d’enteniment No pas per falta de ganes, sinó per falta de temps i de mitjans Absència d’una persona indispensable, estimada, etc He notat la falta del pare a falta de locució prepositiva Mancant, no tenint A falta de mantega, haurem de conformar-nos amb margarina fer falta locució verbal Caldre, ésser necessari Ens fa falta un diccionari d’autoritats Em fas falta Hi fas falta No fa falta que ho diguis sens…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ faltar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">faltar</title>

Etimologia: de falta 1a font: c. 1500
    verb intransitiu
    1. mancar 2 1 i 2 2. Hi falta un full. Ni en faltà ni en sobrà. Falten uns quants bitllets de la caixa. Li falta una cama. No hi faltis. Falta algú? Ara ja només falta polir-ho. Falten cinc quilòmetres per a arribar-hi. Falten dos minuts per a les tres.
    2. especialment Deixar d’assistir a un lloc on és obligació d’assistir. Faltar a classe. Faltar a la feina.
    3. especialment Ésser algú absent pel fet d’haver-se mort. El dia que ell falti aniran a captar.
    4. falta gent! locució interjectiva Expressió que hom posposa a frases exclamatives indicadores de direcció cap a un lloc per a intensificar-les. A dinar falta gent! Cap a casa falta gent!
    5. faltar-se’n poc per a Haver estat a punt d’esdevenir-se.
    6. trobar a faltar locució verbal Adonar-se que algú o alguna cosa que hauria d’ésser en un lloc no hi és.
    7. trobar a faltar locució verbal Sentir la llunyania, la pèrdua, la desaparició, etc., d’algú o d’alguna cosa. Si se’n va, el trobarà a faltar.
  2. mancar 3. Ha faltat a la seva paraula. No li he faltat en res.
  3. nàutica Deixar-se anar, cedir o rompre’s una corda, un aparell, una àncora, etc.

■ faltar

verb intransitiu mancar 2 1 i 2 2 Hi falta un full Ni en faltà ni en sobrà Falten uns quants bitllets de la caixa Li falta una cama No hi faltis Falta algú Ara ja només falta polir-ho Falten cinc quilòmetres per a arribar-hi Falten dos minuts per a les tres especialment Deixar d’assistir a un lloc on és obligació d’assistir Faltar a classe Faltar a la feina especialment Ésser algú absent pel fet d’haver-se mort El dia que ell falti aniran a captar falta gent locució interjectiva Expressió que hom posposa a frases exclamatives indicadores de direcció cap a un lloc per a intensificar-les A…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ faltat
| faltada

■ faltat
| faltada

adjectiu Mancat, que manca d’una cosa determinada Un escriptor faltat de talent
Informació complementària
Traducció