Es mostren 88939 resultats

■ famós
| famosa

■ famós
| famosa

adjectiu Que té una gran fama Un metge famós per extensió Una pintura famosa Remarcable en alt grau Un famós xerraire
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ famosament

■ famosament

adverbi D’una manera famosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fàmul
| fàmula

■ fàmul
| fàmula

masculí i femení Criat masculí especialment Servent de la comunitat d’un collegi religiós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fan


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fan</title>

Etimologia: de l’angl. fan (s. XVII), abreviació de fanatic, fora d’ús i reprès el 1889 als Estats Units i després a Anglaterra; propagat en fr. i altres llengües vers el 1950 respecte a vedets de la cançó
masculí i femení Afeccionat extremament a una cosa, admirador incondicional d’una persona, especialment d’un cantant, artista, etc.

■ fan

masculí i femení Afeccionat extremament a una cosa, admirador incondicional d’una persona, especialment d’un cantant, artista, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fanal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fanal</title>

Homòfon: fenal
Compareu: far
Etimologia: del cat. ant. fanar, i aquest, del gr. bizantí phanári, dimin. de phanós ‘torxa, atxa, llanterna’ 1a font: 1561
    masculí
    1. Aparell de mà consistent en una caixa, generalment metàl·lica, amb una o més cares transparents o translúcides, que conté una font lluminosa i és destinada a il·luminar, a indicar una posició, a fer senyals, etc.
    2. luminotècnia i obres públiques Aparell destinat a la il·luminació d’una via pública consistent en una font lluminosa, sovint col·locada en una caixa fixada sobre un pal vertical, o bé a la paret d’un edifici.
    3. marina, marítim Cadascun dels aparells de llum emprats a les naus.
    1. transports Nom donat als diversos llums emprats en els vehicles, en els vaixells, en els ferrocarrils, etc.
    2. fanal de cua ferrocarrils Llum vermell que porta el darrer vagó d’un tren.

■ fanal

masculí Aparell de mà consistent en una caixa, generalment metàllica, amb una o més cares transparents o translúcides, que conté una font lluminosa i és destinada a illuminar, a indicar una posició, a fer senyals, etc luminotècnia i obres públiques Aparell destinat a la illuminació d’una via pública consistent en una font lluminosa, sovint collocada en una caixa fixada sobre un pal vertical, o bé a la paret d’un edifici marina, marítim Cadascun dels aparells de llum emprats a les naus transports Nom donat als diversos llums emprats en els vehicles, en els vaixells, en els ferrocarrils, etc…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fanaler
| fanalera

■ fanaler
| fanalera

masculí i femení Persona que té cura dels fanals públics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fanalera

■ fanalera

femení marina, marítim En una nau, suport d’un fanal de reglament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fanalet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fanalet</title>

Etimologia: de fanal
    masculí
    1. Fanal petit.
    2. especialment Fanal fet de papers de colors que hom utilitza com a guarniment en les revetlles i festes.
    3. fanalet vermell esports Persona o equip que ocupa el darrer lloc de la classificació d’una competició.
  2. plural botànica i jardineria Planta herbàcia anual o biennal de la família de les sapindàcies (Cardiospermum halicacabum), de fulles alternes tripartides de folíols serrats i amb corimbes de poques flors, blanques, i fruit en càpsula membranosa inflada.

■ fanalet

masculí Fanal petit especialment Fanal fet de papers de colors que hom utilitza com a guarniment en les revetlles i festes fanalet vermell esports Persona o equip que ocupa el darrer lloc de la classificació d’una competició plural botànica i jardineria Planta herbàcia anual o biennal de la família de les sapindàcies Cardiospermum halicacabum , de fulles alternes tripartides de folíols serrats i amb corimbes de poques flors, blanques, i fruit en càpsula membranosa inflada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fanariota


<title type="display">fanariota</title>

Partició sil·làbica: fa_na_ri_o_ta
    adjectiu i masculí i femení
  1. Del Fanar (barri d’Istanbul, seu del patriarcat de Constantinoble).
  2. Dit especialment de l’aristocràcia grega que, entorn del patriarca, a Constantinoble, aconseguí de sobreviure després de la caiguda de l’Imperi.

fanariota

adjectiu i masculí i femení Del Fanar barri d’Istanbul, seu del patriarcat de Constantinoble Dit especialment de l’aristocràcia grega que, entorn del patriarca, a Constantinoble, aconseguí de sobreviure després de la caiguda de l’Imperi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fanàtic
| fanàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fanàtic</title>

Etimologia: del fr. fanatique, i aquest, del ll. fanatĭcus ‘inspirat, ple d’entusiasme’, der. de fanum ‘temple’, referit als sacerdots de Bel·lona, Cibeles i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Excessivament entusiasta, zelós, especialment en qüestions religioses, polítiques, etc.
    2. per extensió És fanàtic de la música.
  2. masculí història de les religions
    1. A l’antiga Roma, il·luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics.
    2. Sacerdot de Bel·lona, de la Gran Mare o de diverses religions mistèriques.

■ fanàtic
| fanàtica

adjectiu i masculí i femení Excessivament entusiasta, zelós, especialment en qüestions religioses, polítiques, etc per extensió És fanàtic de la música masculí història de les religions A l’antiga Roma, illuminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics Sacerdot de Bellona, de la Gran Mare o de diverses religions mistèriques
Informació complementària
Traducció