Es mostren 88940 resultats

horda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">horda</title>

Accessory
Etimologia: del fr. horde, íd., i aquest, del tàrtar urdu ‘campament’, pròpiament ‘tenda muntada’, der. de urmak ‘clavar, fixar’, possiblement a través del turc, llengua emparentada amb el tàrtar, passant pels Balcans 1a font: 1903
Body
    femení
  1. Tribu nòmada.
  2. per extensió Conjunt de gent indisciplinada, de guerrers, de malfactors, etc.

horda

hordeació

hordeació

hordenina

hordenina

horitzó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">horitzó</title>

Accessory
Etimologia: del ll. horizon, -ontis, i aquest, del gr. horízon, -ontos, íd., participi pres. de horízō ‘delimitar’ 1a font: 1490, Tirant
Body
    masculí
    1. Línia que limita la part de superfície terrestre visible des d’un punt.
    2. La part de superfície terrestre limitada per aquesta línia.
    3. figuradament El vastíssim horitzó de la ciència moderna.
  1. astronomia
    1. marina, marítim Circumferència menor de l’esfera terrestre que, continguda en un pla perpendicular a la vertical, limita el casquet esfèric visible per a un observador situat a una certa altura.
    2. horitzó aparent Horitzó sensible.
    3. horitzó artificial aeronàutica Instrument de vol que indica la posició de l’horitzó respecte del pla horitzontal de l’aeronau.
    4. horitzó artificial marina, marítim Superfície plana horitzontal i reflectora, emprada per a observar altures d’astres quan hom no pot veure l’horitzó de la mar.
    5. horitzó astronòmic Cercle màxim de l’esfera celeste, perpendicular a la vertical del lloc.
    6. horitzó de la mar marina, marítim Horitzó visible.
    7. horitzó racional Horitzó astronòmic.
    8. horitzó sensible Cercle menor de l’esfera celeste, perpendicular a la vertical i tangent a la superfície de l’esfera terrestre en el peu de la vertical de l’observador.
    9. horitzó veritable Horitzó astronòmic.
    10. horitzó visible marina, marítim Superfície cònica formada per les rectes que, partint de l’ull de l’observador situat a una certa altura, són tangents a la superfície de l’esfera terrestre.
  2. pedologia
    1. Estrat de sòl de textura, estructura i composició homogènies i característiques, diferenciat en el curs de la pedogènesi.
    2. horitzó bioestratigràfic Superfície de separació entre estrats que indica algun canvi bioestratigràfic.

horitzó

horitzontal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">horitzontal</title>

Accessory
Etimologia: de horitzó 1a font: 1696, DLac.
Body
  1. adjectiu i femení Paral·lel a l’horitzó. Una recta horitzontal. Una horitzontal.
  2. adjectiu esports En la gimnàstica artística, dit de la posició adoptada mitjançant l’elevació d’una cama i la inclinació simultània del tronc en sentit contrari, mentre l’altra cama sosté el cos rígidament sobre terra.
  3. distància horitzontal topografia Projecció de la distància real entre dos punts sobre un pla horitzontal.

horitzontal

horitzontalitat

horitzontalitat

horitzontalment

horitzontalment

hormocist

hormocist

hormogonals

hormogonals