Es mostren 88954 resultats

■ penetrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penetrar</title>

Etimologia: del ll. penetrare, íd. 1a font: s. XV, I. de Villena
    verb
  1. transitiu
    1. Entrar en una cosa, fer-hi via endins. La humitat ha penetrat tota la paret.
    2. figuradament Una gran pietat penetrà la seva ànima. Penetrar una qüestió difícil, misteriosa. Penetrar un misteri.
  2. intransitiu
    1. Una sala on no penetra mai la llum. Vam penetrar a la cova.
    2. figuradament Les teves paraules li penetraren fins al fons del cor.

■ penetrar

verb transitiu Entrar en una cosa, fer-hi via endins La humitat ha penetrat tota la paret figuradament Una gran pietat penetrà la seva ànima Penetrar una qüestió difícil, misteriosa Penetrar un misteri intransitiu Una sala on no penetra mai la llum Vam penetrar a la cova figuradament Les teves paraules li penetraren fins al fons del cor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ penetratiu
| penetrativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penetratiu</title>

Partició sil·làbica: pe_ne_tra_tiu
Etimologia: del b. ll. penetrativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que té la propietat o la facultat de penetrar.
  2. geologia Dit de la textura de deformació que afecta uniformement la totalitat d’una roca o conjunt de roques.

■ penetratiu
| penetrativa

adjectiu Que té la propietat o la facultat de penetrar geologia Dit de la textura de deformació que afecta uniformement la totalitat d’una roca o conjunt de roques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ penetròmetre

■ penetròmetre

masculí construcció i obres públiques Aparell que serveix per a mesurar la duresa d’un producte bituminós mitjançant l’assaig de penetració
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pengim-penjam


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pengim-penjam</title>

Etimologia: de penjar 1a font: s. XX, Guimerà
  1. adverbi Deixant-se anar indolentment a l’un costat i a l’altre, sense gens de gràcia ni de vivacitat. Estava fatigat i caminava pengim-penjam.
  2. masculí i femení Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera, sense ajustar i sense gràcia. En Joan és un pengim-penjam.

■ pengim-penjam

adverbi Deixant-se anar indolentment a l’un costat i a l’altre, sense gens de gràcia ni de vivacitat Estava fatigat i caminava pengim-penjam masculí i femení Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera, sense ajustar i sense gràcia En Joan és un pengim-penjam
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ penià
| peniana

■ penià
| peniana

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al penis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ penible

■ penible

adjectiu Que causa pena moral Un espectacle penible Una separació molt penible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peniblement

■ peniblement

adverbi D’una manera penible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ penic

■ penic

masculí economia Moneda divisionària anglesa que equival actualment a un centè de lliura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

penicil·lamina


<title type="display">penicil·lamina</title>

femení farmàcia, indústria farmacèutica Agent quelant, producte de la degradació de la penicil·lina, emprat en el tractament de les intoxicacions per metalls pesants, poliartritis reumatoide, etc.

penicil·lamina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Agent quelant, producte de la degradació de la penicillina, emprat en el tractament de les intoxicacions per metalls pesants, poliartritis reumatoide, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ penicil·li

■ penicil·li

masculí botànica Gènere de fongs microscòpics Penicillium sp , que tenen els conidis ramificats en forma de pinzell