Es mostren 88939 resultats

■ penis


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penis</title>

Etimologia: del ll. penis, íd., ‘cua; pinzell’
    masculí anatomia animal
  1. Òrgan masculí erèctil que serveix per a la còpula i la micció, situat davant la símfisi del pubis.
  2. En els artròpodes, part final de l’aparell reproductor masculí, on desemboca el canal ejaculador, constituïda per l’edeagus.

■ penis

masculí anatomia animal Òrgan masculí erèctil que serveix per a la còpula i la micció, situat davant la símfisi del pubis En els artròpodes, part final de l’aparell reproductor masculí, on desemboca el canal ejaculador, constituïda per l’edeagus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

penisclà
| penisclana

penisclà
| penisclana

adjectiu i masculí i femení De Peníscola Baix Maestrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ penitència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penitència</title>

Partició sil·làbica: pe_ni_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. paenitentia, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Penediment, contrició pel mal comès.
    2. religió i cristianisme Pràctica religiosa encaminada a desfer la situació en què es troba un individu o una col·lectivitat com a conseqüència d’un pecat.
    3. religió i cristianisme Sagrament en què són perdonats els pecats al pecador penedit que els confessa amb el propòsit d’esmena.
    4. religió i cristianisme Una de les parts del sagrament de la penitència consistent en la pena imposada al penitent com a satisfacció dels pecats comesos.
  2. dret canònic Conjunt de pràctiques penitencials, especialment el dejuni i l’abstinència, que l’Església imposa als fidels en general en determinades ocasions.
    1. història Càstig públic que imposava el tribunal de la inquisició a alguns reus.
    2. hàbit de penitència Vestit distintiu dels reus de la inquisició, adoptat després pels penitents de les processons.

■ penitència

femení Penediment, contrició pel mal comès religió i cristianisme Pràctica religiosa encaminada a desfer la situació en què es troba un individu o una collectivitat com a conseqüència d’un pecat religió i cristianisme Sagrament en què són perdonats els pecats al pecador penedit que els confessa amb el propòsit d’esmena religió i cristianisme Una de les parts del sagrament de la penitència consistent en la pena imposada al penitent com a satisfacció dels pecats comesos dret canònic Conjunt de pràctiques penitencials, especialment el dejuni i l’abstinència, que l’Església imposa als fidels en…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ penitencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penitencial</title>

Partició sil·làbica: pe_ni_ten_ci_al
Etimologia: del ll. td. paenitentialis, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la penitència.
    2. salms penitencials litúrgia Grup de salms de penediment que el Pontifical romà manava recitar en diverses ocasions.
  2. masculí dret canònic Llibre medieval que contenia catàlegs de pecats i regles per a determinar la penitència corresponent.

■ penitencial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la penitència salms penitencials litúrgia Grup de salms de penediment que el Pontifical romà manava recitar en diverses ocasions masculí dret canònic Llibre medieval que contenia catàlegs de pecats i regles per a determinar la penitència corresponent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ penitenciar

■ penitenciar

verb transitiu Imposar una penitència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ penitenciari
| penitenciària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penitenciari</title>

Partició sil·làbica: pe_ni_ten_ci_a_ri
Etimologia: del b. ll. paenitentiarius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu dret penal
    1. Relatiu o pertanyent a l’expiació de la pena del qui és condemnat per la justícia, al seu millorament moral.
    2. centre penitenciari Establiment on els reus sofreixen condemna o són sotmesos a un règim regenerador, o bé hi són recloses persones processades o inculpades provisionalment mentre se’n tramita la causa.
    3. sistema penitenciari Conjunt de mètodes adoptats per a càstig i correcció dels penats amb vista a una tasca reformadora, com també el règim i els serveis dels establiments destinats a aquest fi.
  2. masculí dret canònic Penitencier.

■ penitenciari
| penitenciària

adjectiu dret penal Relatiu o pertanyent a l’expiació de la pena del qui és condemnat per la justícia, al seu millorament moral centre penitenciari Establiment on els reus sofreixen condemna o són sotmesos a un règim regenerador, o bé hi són recloses persones processades o inculpades provisionalment mentre se’n tramita la causa sistema penitenciari Conjunt de mètodes adoptats per a càstig i correcció dels penats amb vista a una tasca reformadora, com també el règim i els serveis dels establiments destinats a aquest fi masculí dret canònic Penitencier
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ penitencier


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penitencier</title>

Partició sil·làbica: pe_ni_ten_ci_er
Etimologia: de penitència 1a font: 1494
    masculí catolicisme
  1. Un dels canonges d’ofici dels capítols de les catedrals que té com a obligació d’escoltar les confessions dels fidels a les catedrals, amb potestat d’absoldre els pecats i censures reservats al bisbe.
  2. penitencier major Cardenal que presideix la Penitencieria Apostòlica.

■ penitencier

masculí catolicisme Un dels canonges d’ofici dels capítols de les catedrals que té com a obligació d’escoltar les confessions dels fidels a les catedrals, amb potestat d’absoldre els pecats i censures reservats al bisbe penitencier major Cardenal que presideix la Penitencieria Apostòlica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ penitencieria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penitencieria</title>

Partició sil·làbica: pe_ni_ten_ci_e_ri_a
Etimologia: de penitencier
    femení catolicisme
  1. Càrrec de penitencier.
  2. Penitencieria Apostòlica Tribunal de la cúria romana que coneix de totes les qüestions de consciència, com absolució de casos reservats, dispenses, commutacions de vots, etc.

■ penitencieria

femení catolicisme Càrrec de penitencier Penitencieria Apostòlica Tribunal de la cúria romana que coneix de totes les qüestions de consciència, com absolució de casos reservats, dispenses, commutacions de vots, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ penitent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penitent</title>

Etimologia: del ll. paenĭtens, -ntis, part. pres. de paenitēre ‘penedir-se’ 1a font: 1766
    religió
  1. adjectiu i masculí i femení Que es penedeix dels propis errors o pecats.
  2. masculí i femení
    1. Persona que es confessa amb relació al confessor.
    2. especialment El qui, després de confessar els pecats, en fa l’expiació fent vida devota amb exercicis de mortificació.
    3. Persona que va a les processons vestit de túnica en senyal de penitència.

■ penitent

religió adjectiu i masculí i femení Que es penedeix dels propis errors o pecats masculí i femení Persona que es confessa amb relació al confessor especialment El qui, després de confessar els pecats, en fa l’expiació fent vida devota amb exercicis de mortificació Persona que va a les processons vestit de túnica en senyal de penitència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

penja-i-despenja, can

penja-i-despenja, can

masculí popularment Casa de préstecs, casa d’empenyoraments encant 2 2 figuradament Casa, botiga, etc, malendreçades