Es mostren 88939 resultats

■ apunt


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apunt</title>

Etimologia: de apuntar1
    masculí
  1. Dibuix o pintura fet de pressa, amb poques línies o poques pinzellades, d’una cosa que hom té al davant i que serveix per a recordar-ne la figura, la disposició, el color, etc. Una col·lecció d’apunts d’un dibuixant.
  2. plural Notes més o menys sumàries preses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar una explicació, un discurs, etc., per ajudar-ne la recordança o aprofitar-les a qualsevol altre fi.
  3. informàtica Publicació en forma de text, acompanyat o no d’imatge, feta en una xarxa social, un fòrum o un blog. Fer un apunt setmanal en el blog personal.

■ apunt

masculí Dibuix o pintura fet de pressa, amb poques línies o poques pinzellades, d’una cosa que hom té al davant i que serveix per a recordar-ne la figura, la disposició, el color, etc Una collecció d’apunts d’un dibuixant plural Notes més o menys sumàries preses en llegir un llibre, un document, etc, en escoltar una explicació, un discurs, etc, per ajudar-ne la recordança o aprofitar-les a qualsevol altre fi informàtica Publicació en forma de text, acompanyat o no d’imatge, feta en una xarxa social, un fòrum o un blog Fer un apunt setmanal en el blog personal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apuntació

■ apuntació

femení Nota presa Document que acredita una participació en un bitllet de la loteria, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apuntador1

■ apuntador1

masculí Llibre on hom fa apuntacions jocs d’entreteniment Tauler on hom marca els punts guanyats pels diferents jugadors Vegeu també apuntador 2 apuntador 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apuntador2
| apuntadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apuntador</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de apuntar1 i -dor
  1. adjectiu i masculí i femení Que apunta.
  2. masculí catolicisme Canonge encarregat d’apuntar o d’anotar les faltes en el cor.
  3. masculí i femení jocs d’entreteniment
    1. Persona que en un joc porta el compte dels punts guanyats.
    2. Persona que en un joc es posa darrere d’algun jugador per assenyalar el joc que aquest té a un altre jugador.
  4. masculí i femení marina, marítim Persona que pren nota de la càrrega embarcada i desembarcada d’un vaixell.
  5. masculí i femení teatre En les representacions teatrals, persona que dicta el paper als actors.



    6. Vegeu també:
    apuntador1
    apuntador3

■ apuntador2
| apuntadora

adjectiu i masculí i femení Que apunta masculí catolicisme Canonge encarregat d’apuntar o d’anotar les faltes en el cor masculí i femení jocs d’entreteniment Persona que en un joc porta el compte dels punts guanyats Persona que en un joc es posa darrere d’algun jugador per assenyalar el joc que aquest té a un altre jugador masculí i femení marina, marítim Persona que pren nota de la càrrega embarcada i desembarcada d’un vaixell masculí i femení teatre En les representacions teatrals, persona que dicta el paper als actors Vegeu també apuntador 1 apuntador 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apuntador3
| apuntadora

■ apuntador3
| apuntadora

masculí Objecte que serveix per a apuntar o assenyalar especialment busca 3 masculí i femení armament Artiller especialitzat en el servei d’apuntar les peces Vegeu també apuntador 2 apuntador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apuntalament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apuntalament</title>

Etimologia: de apuntalar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció d’apuntalar o d’apuntalar-se;
    2. l’efecte.
  2. construcció Estructura formada per un conjunt de puntals que són col·locats a mesura que hom fa una excavació i que serveix per a aguantar les parets i evitar esfondraments.

■ apuntalament

masculí Acció d’apuntalar o d’apuntalar-se l’efecte construcció Estructura formada per un conjunt de puntals que són collocats a mesura que hom fa una excavació i que serveix per a aguantar les parets i evitar esfondraments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apuntalar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apuntalar</title>

Etimologia: de puntal 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Sostenir amb un puntal o amb diversos (alguna cosa). Apuntalar un arbre, una branca.
  2. pronominal Posar-se convenientment descansant en alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir. Quan hi va haver el terratrèmol, em vaig apuntalar en un fanal del carrer per no caure.
  3. pronominal figuradament Prevenir-se de la protecció d’algú en una empresa.
  4. transitiu construcció Posar puntals a una cosa, sostenir per mitjà de puntals una cosa que, altrament, podria caure.

■ apuntalar

verb transitiu Sostenir amb un puntal o amb diversos alguna cosa Apuntalar un arbre, una branca pronominal Posar-se convenientment descansant en alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir Quan hi va haver el terratrèmol, em vaig apuntalar en un fanal del carrer per no caure pronominal figuradament Prevenir-se de la protecció d’algú en una empresa transitiu construcció Posar puntals a una cosa, sostenir per mitjà de puntals una cosa que, altrament, podria caure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apuntament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apuntament</title>

Etimologia: de apuntar1 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Acció d’apuntar;
    2. l’efecte.
  2. dret processal Resum de les actuacions d’un procés judicial del qual se servien els magistrats de les audiències i del tribunal suprem per a resoldre recursos interposats davant ells mateixos.
  3. estadística Diferència o separació d’una distribució de probabilitats a la normal més pròxima a ella.

■ apuntament

masculí Acció d’apuntar l’efecte dret processal Resum de les actuacions d’un procés judicial del qual se servien els magistrats de les audiències i del tribunal suprem per a resoldre recursos interposats davant ells mateixos estadística Diferència o separació d’una distribució de probabilitats a la normal més pròxima a ella
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apuntar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apuntar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de punt 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Prendre nota (d’alguna cosa). Que has apuntat el seu número de telèfon?
  2. Inscriure en una llista. T’he apuntat de voluntari.
  3. jocs d’entreteniment Posar sobre una carta, assenyalar de qualsevol manera (la quantitat que hom vol jugar).
  4. En una conversa, un discurs, etc., insinuar, tocar lleugerament (un assumpte, una matèria). Això del preu només ho ha apuntat.
    1. Anar dictant baix a algú (allò que ha de dir) quan la memòria li manca, quan no ho sap bé, etc. L’actriu no es recordava de res i li han hagut d’apuntar tot el segon acte.
    2. teatre Dictar l’apuntador en veu baixa el text de la peça als actors.



    6. Vegeu també:
    apuntar2

■ apuntar1

verb transitiu Prendre nota d’alguna cosa Que has apuntat el seu número de telèfon Inscriure en una llista T’he apuntat de voluntari jocs d’entreteniment Posar sobre una carta, assenyalar de qualsevol manera la quantitat que hom vol jugar En una conversa, un discurs, etc, insinuar, tocar lleugerament un assumpte, una matèria Això del preu només ho ha apuntat Anar dictant baix a algú allò que ha de dir quan la memòria li manca, quan no ho sap bé, etc L’actriu no es recordava de res i li han hagut d’apuntar tot el segon acte teatre Dictar l’apuntador en veu baixa el text de la peça als actors…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apuntar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apuntar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de punta
    verb
  1. transitiu Fixar (una agulla, etc.) introduint-ne solament la punta.
  2. transitiu
    1. Subjectar provisionalment, no gaire fort, amb agulles, claus apuntats, etc. Apunta aquest llistó: després ja el clavaràs bé.
    2. fusteria Fixar provisionalment i lleugerament qualsevol peça de fusta a una altra amb puntes o claus, abans de clavar-la definitivament.
    3. tecnologia Fixar dues parts metàl·liques, amb punts de soldadura, d’una manera lleugera i provisional, abans de soldar-les.
  3. transitiu
    1. Dirigir la punta (d’una arma) hostilment. Li apuntà un punyal al coll.
    2. per extensió armament Disposar una arma de manera que, quan sigui disparada, el projectil toqui l’objectiu.
    3. usat absolutament Apunteu! Foc!
  4. transitiu Assenyalar cap a (una cosa o una persona). La víctima apuntava amb el dit l’assassí.
  5. transitiu Fer punteria (amb una arma, amb un projectil). Li apuntava la bola de neu al cap.
  6. intransitiu Començar a sortir, a manifestar-se. Apuntar el dia, l’alba. Apuntar-li a un infant les dents. El blat ja apunta.



    7. Vegeu també:
    apuntar1

■ apuntar2

verb transitiu Fixar una agulla, etc introduint-ne solament la punta transitiu Subjectar provisionalment, no gaire fort, amb agulles, claus apuntats, etc Apunta aquest llistó després ja el clavaràs bé fusteria Fixar provisionalment i lleugerament qualsevol peça de fusta a una altra amb puntes o claus, abans de clavar-la definitivament tecnologia Fixar dues parts metàlliques, amb punts de soldadura, d’una manera lleugera i provisional, abans de soldar-les transitiu Dirigir la punta d’una arma hostilment Li apuntà un punyal al coll per extensió armament Disposar una arma de manera que, quan…
Informació complementària
Traducció