Es mostren 88939 resultats

■ ventilable

■ ventilable

adjectiu Capaç de ventilació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventilació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ventilació</title>

Partició sil·làbica: ven_ti_la_ci_ó
Etimologia: del ll. ventilatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de ventilar;
    2. l’efecte.
    1. tecnologia Renovació de l’aire en un ambient determinat efectuada per tal de mantenir-lo pur o dins uns límits de nocivitat acceptables.
    2. Corrent d’aire que s’estableix en ventilar una cambra.
    3. Obertura que serveix per a ventilar un local.
  3. terapèutica
    1. En fisiologia respiratòria, procés de bescanvi de gasos entre els pulmons i l’aire exterior; respiració.
    2. ventilació assistida Tipus de ventilació en què la pressió positiva del ventilador es produeix en iniciar el malalt l’esforç inspiratori.
    3. ventilació controlada Tipus de ventilació en què la inflació automàtica dels pulmons és iniciada i ritmada per l’aparell independentment de la respiració espontània del malalt.
    4. ventilació mecànica Tipus de respiració artificial mitjançant un aparell dit ventilador.

■ ventilació

femení Acció de ventilar l’efecte tecnologia Renovació de l’aire en un ambient determinat efectuada per tal de mantenir-lo pur o dins uns límits de nocivitat acceptables Corrent d’aire que s’estableix en ventilar una cambra Obertura que serveix per a ventilar un local terapèutica En fisiologia respiratòria, procés de bescanvi de gasos entre els pulmons i l’aire exterior respiració ventilació assistida Tipus de ventilació en què la pressió positiva del ventilador es produeix en iniciar el malalt l’esforç inspiratori ventilació controlada Tipus de ventilació en què la inflació automàtica dels…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventilador
| ventiladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ventilador</title>

Etimologia: del ll. ventilator, -ōris, íd.
  1. adjectiu Que ventila o serveix per a ventilar.
  2. masculí
    1. arquitectura i construcció Obertura o conducte per on és renovat l’aire d’una cambra, d’un local.
    2. tecnologia Instrument o aparell emprat per a renovar o refrescar l’aire d’un lloc tancat.
    3. terapèutica Aparell que genera gradients de pressió entre la part superior de les vies aèries i els alvèols.

■ ventilador
| ventiladora

adjectiu Que ventila o serveix per a ventilar masculí arquitectura i construcció Obertura o conducte per on és renovat l’aire d’una cambra, d’un local tecnologia Instrument o aparell emprat per a renovar o refrescar l’aire d’un lloc tancat terapèutica Aparell que genera gradients de pressió entre la part superior de les vies aèries i els alvèols
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ventilar</title>

Etimologia: del ll. ventilare, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Fer circular l’aire (per un lloc tancat), especialment fent entrar aire net de l’exterior i traient-ne el viciat. Ventilar una habitació.
  2. figuradament Examinar, sotmetre a discussió (una qüestió, un dubte). Hem de ventilar aquesta qüestió, i així no preocupar-nos-en més.

■ ventilar

verb transitiu Fer circular l’aire per un lloc tancat, especialment fent entrar aire net de l’exterior i traient-ne el viciat Ventilar una habitació figuradament Examinar, sotmetre a discussió una qüestió, un dubte Hem de ventilar aquesta qüestió, i així no preocupar-nos-en més
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventim

■ ventim

masculí Ventijol dialectal Tupada, pallissa figuradament Repulsa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventolà
| ventolana

■ ventolà
| ventolana

adjectiu Ventós figuradament Dit de la persona que varia fàcilment d’opinions o de sentiments voluble
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventolejar

■ ventolejar

verb intransitiu Fer ventades transitiu dialectal Exposar a l’acció del vent, ventar intransitiu dialectal Moure’s per la força del vent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventoler
| ventolera

■ ventoler
| ventolera

adjectiu Ventós adjectiu Orgullós, presumptuós femení botànica Herba ventolera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventolí

■ ventolí

masculí Vent suau
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventolina

■ ventolina

femení Vent suau
Traducció