Es mostren 594823 resultats

càrrega


<title type="display">càrrega</title>

    femení també física
  1. Ladung f.
  2. electrònica Leistung.
    • Spannung f.
  3. metal·lúrgia Charge, Beschickung f.
  4. (Spreng)Ladung f, Sprengsatz m.
  5. Ladung, Fracht(gut n), Last.
    • Fuhre f.
  6. construcció i economia figuradament Last, Belastung f.
  7. figuradament Bürde f.
  8. [Maß] carga.
  9. militar Angriff, Sturm m.
  10. Auf-, Be-, Ver-ladung f, -laden n.
  11. càrrega de la prova dret Beweislast f.
  12. la càrrega sentimental d'una obra der sentimentale Gehalt eines Werkes.
  13. càrrega màxima Ladegewicht n.
  14. càrrega útil Nutzlast f.
  15. excés de càrrega Überlastung.
    • -fracht f.
  16. bèstia de càrrega Lasttier n.
  17. tren (vagó) de càrrega Güter-zug (-wagen) m.
  18. vaixell de càrrega Frachtschiff n, Frachter m.
  19. estació de càrrega Verladebahnhof m.
  20. càrrega i descàrrega Be- und Entladen n.
  21. càrregues fiscals Steuerlasten f pl.
  22. (és)ser una càrrega per a (algú) figuradament jemandem zur Last fallen.
  23. tornar a la càrrega figuradament nochmal(s) damit anfangen.
    • einen neuen Anlauf machen oder nehmen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

càrrega

càrrega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càrrega</title>

Accessory
Etimologia: de carregar
Body
    femení
    1. Allò que hom col·loca sobre algú o sobre alguna cosa per a ésser transportat. Un carretó amb una càrrega de terra. Un vagó, un tren, de càrrega.
    2. manutenció, emmagatzematge Conjunt de les mercaderies disposades per a ésser carregades en un vehicle o un element de transport.
    3. càrrega horitzontal manutenció, emmagatzematge i marina, marítim Sistema de càrrega i descàrrega de mercaderies que hom duu a terme mitjançant vehicles que poden entrar al vaixell o sortir-ne amb la càrrega, a través d’unes rampes especialment condicionades.
    4. càrrega màxima marina, marítim Càrrega límit que pot transportar un vaixell.
    5. càrrega vertical manutenció, emmagatzematge i marina, marítim Sistema de càrrega i descàrrega de mercaderies que hom duu a terme mitjançant l’elevació i estiba de contenidors amb grues.
    1. transports Pes suportat per un home, un animal, un vehicle, etc., o aixecat per un aparell d’elevació.
    2. figuradament Obligació, molèstia, responsabilitat. El matrimoni és una càrrega. L’àvia malalta els és una càrrega. Portar la càrrega d’una casa, d’un negoci.
    3. tecnologia Força o parell resistent que s’oposa al moviment d’una màquina, d’un motor, etc.
    4. càrrega que plau (o a gust) no pesa Refrany que significa que una feina o una obligació que ve de gust és més fàcil d’acomplir.
    1. Quantitat de pólvora, de combustible, d’electricitat, etc., amb què és alimentat un canó, un forn, una bateria, etc.
    2. tecnologia Quantitat de material introduït periòdicament en un procés.
    3. càrrega de tinta Dipòsit de tinta de les plomes estilogràfiques, dels bolígrafs, etc.
    4. càrrega de projecció armament Quantitat de pólvora destinada a produir els gasos que, per llur expansió, impulsaran un projectil.
    5. càrrega explosiva armament Substància col·locada dins una granada per a produir l’explosió.
    6. càrrega residual electricitat Quantitat d’electricitat que conserva un condensador després d’una descàrrega ràpida.
    1. Unitat de mesura, amb diferents valors, però que generalment correspon a la quantitat que pot portar un animal de càrrega. Una càrrega de vi, d’oli, de cereals.
    2. metrologia Carga.
    1. Acció de carregar. La càrrega va durar tot un dia. Càrrega a la baioneta.
    2. tàctica Envestida o atac a l’enemic.
    3. tornar a la càrrega figuradament Fer una nova temptativa.
    1. dret civil Subjecció especial d’una persona o d’un bé a una obligació legal concreta de caràcter públic (un impost, una prestació personal, etc.) o una responsabilitat o gravamen patrimonial.
    2. càrrega de la prova dret processal En un procés, obligació que correspon al demandant de provar els fets constitutius del seu dret, i al demandat de provar els fets impeditius, extintius o excloents d’aquell dret.
    3. càrrega pastoral dret canònic Prestació a què resta obligat el posseïdor d’un benifet.
    4. càrregues socials economia Conjunt de despeses empresarials vinculades als salaris dels treballadors, destinades a assegurar la seva protecció social (seguretat social, vacances, pensions, etc.).
  1. electrotècnia
    1. Potència activa o aparent fornida o absorbida per una màquina o una xarxa elèctrica.
    2. Element receptor d’energia elèctrica.
  2. física
    1. Nom genèric de diversos atributs intrínsecs de les partícules elementals, que caracteritzen pel que fa a les interaccions en què intervenen.
    2. càrrega atòmica Nombre atòmic.
    3. càrrega elèctrica (o simplement càrrega) [símbol Q] Suma algèbrica de les càrregues elèctriques elementals d’un sistema físic.
    4. càrrega elèctrica elemental (o càrrega elemental) Unitat de càrrega elèctrica igual al valor absolut de la càrrega de l’electró.
    5. càrrega elemental Mínima quantitat possible d’una càrrega.
  3. hidrodinàmica
    1. Altura de càrrega.
    2. Pressió que fa un fluid sobre les parets del recipient que el conté.
  4. hidrologia Conjunt de materials transportats per un curs d’aigua, sia en dissolució, en suspensió o per arrossegament o rodolament.
  5. nucleònica Combustible fissionable d’un reactor nuclear.
  6. indústria tèxtil Aprest aconseguit en augmentar el pes dels teixits de seda, de cotó, etc., en algunes de les operacions d’acabat, per tal de millorar-ne el tacte i la presentació.
  7. càrrega heràldica heràldica Tot el que hom posa dins el camper d’un escut, és a dir, les peces i els mobles o figures.

càrrega

càrrega


<title type="display">càrrega</title>

Pronúncia: kárəɣə
    femení
  1. també figuradament load.
  2. cargo, freight.
  3. burden, weight.
  4. bèstia de càrrega beast of burden.
  5. cavall de càrrega packhorse.
  6. vaixell de càrrega freighter.
  7. línia de càrrega nàutica load line.
  8. càrrega explosiva ciències militars explosive charge.
  9. càrrega de profunditat depth charge.
  10. economia tax, charge, duty.
  11. càrrega fiscal tax burden.
  12. duty, obligation, charge.
  13. onus, responsibility.
  14. ésser una càrrega per a algú to be (a burden to \ a drag on) someone.
  15. porta molta càrrega figuradament he’s had as much as he can carry.
  16. càrrega de família dependent relative.
  17. càrrega personal personal commitments.
  18. ciències militars charge, attack.
  19. càrrega a la baioneta bayonet charge.
  20. càrrega de cavalleria cavalry charge.
  21. esports charge, tackle.
  22. tornar a la càrrega figuradament to return to the charge, renew the attack.
  23. [acte] loading.
  24. electricitat loading.
  25. ciències militars charging.
  26. càrrega i descàrrega loading and unloading.

càrrega

càrrega

<title type="display">càrrega</title>

    nom femení
  1. Una càrrega és qualsevol cosa que una persona o un vehicle transporta d'un lloc a un altre. Un camió pot portar més càrrega que una furgoneta.
  2. La càrrega d'una arma de foc o d'una bomba és la quantitat de projectils o d'explosius que porta.
  3. En un combat militar es fa una càrrega quan els soldats d'infanteria o la cavalleria es llancen a l'atac contra l'enemic amb molta empenta i tots alhora.
  4. Diem que una cosa o una persona és una càrrega quan és molt difícil de cuidar o de mantenir.

càrrega

càrrega


<title type="display">càrrega</title>

Pronúncia: kárəɣə
    femení
  1. [allò que pesa] charge. La càrrega d'un vaixell, la charge d'un navire. Vagó de càrrega, wagon de marchandises. Animal de càrrega, bête de charge (de somme).
  2. [acció de carregar] chargement m.
    marina, marítim cargaison, chargement m.
  3. tecnologia charge.
  4. [d'una arma] charge.
  5. [mesura] charge.
  6. ciències militars [atac a l'enemic] charge.
  7. dret [obligació] charge.
  8. electricitat charge.
  9. figuradament [obligació, molèstia] charge. Aquesta feina no és pas cap càrrega per a mi, ce travail n'est pas une charge pour moi.
  10. anar a pas de càrrega figuradament [caminar ràpidament] marcher au pas de course (de charge).
  11. càrrega de profunditat marina, marítim i ciències militars charge de profondeur.
  12. càrrega de tinta arts gràfiques cartouche d'encre (recharge).
  13. ésser una càrrega [per a algú] être à charge à quelqu'un.
  14. portar la càrrega de prendre en charge.
  15. repartir la càrrega équilibrer la charge.
  16. tornar a la càrrega figuradament revenir à la charge.

càrrega

carregada


<title type="display">carregada</title>

    femení
  1. [acció de carregar] carga.
  2. [acumulació] montón m, cantidad. Tenir una carregada d'espases, d'atots, tener un montón de espadas, de triunfos.
  3. [febre] calenturón m.
  4. [joc de cartes] cargadas pl.

carregada

carregada


<title type="display">carregada</title>

Pronúncia: kərəɣáðə
    femení
  1. [d’un vaixell] loading.
  2. [d’un vagó] loading-up.
  3. [d’un canó] loading.
  4. [d’un cartutx, etc.] filling
  5. [d’una bateria] charging.
  6. [acumulació] large amount of.

carregada

carregada

carregada

carregada

<title type="display">carregada</title>

femení [acció de carregar] caricamento m, carica, carico m. || [una arma] caricamento m. || [d'un cartutx] riempimento m, riempitura. || [acumulació] mucchio m, gran quantità. || [de febre] febbrone m.

carregada

carregada

carregada