Es mostren 594827 resultats

clavar


<title type="display">clavar</title>

  1. → ficar, enfonsar.
    Fer entrar un clau o una altra cosa dins d'un cos sòlid.
    reclavar, tornar a clavar.
    enclavar, ficar una cosa en un forat practicat en una altra.
    enfonsar. Enfonsar una estaca a terra.
    enfornar, íd.
    collar, clavar un cargol.
    clavillar, posar clavilles.
    clavetejar, guarnir de claus.
  2. Fixar una cosa per mitjà de claus o de quelcom equivalent.
    clauficar (Alc. ant.). Clauficaren Jesús a la creu.
    atacar, fixar una cosa clavant-la.
    enclavillar, fixar amb clavilles.
    collar, fixar amb cargols. Això ho collarem amb cargols de llautó.
    empernar, fixar amb perns.
    enxavetar, fixar amb una xaveta.
    Antònims: Desclavar. Descollar.
  3. Fam. → posar, pegar, fer, recordar, donar.
  4. → posar -se a.
  5. → menjar, beure.



© Manuel Franquesa

clavar

→ ficar , enfonsar Fer entrar un clau o una altra cosa dins d'un cos sòlid reclavar , tornar a clavar enclavar , ficar una cosa en un forat practicat en una altra enfonsar Enfonsar una estaca a terra enfornar , íd collar , clavar un cargol clavillar , posar clavilles clavetejar , guarnir de claus Fixar una cosa per mitjà de claus o de quelcom equivalent clauficar Alc ant Clauficaren Jesús a la creu atacar , fixar una cosa clavant-la enclavillar , fixar amb clavilles collar , fixar amb cargols Això ho collarem amb cargols de llautó empernar , fixar amb perns enxavetar , fixar amb una…
Conjugador Català

clavar


<title type="display">clavar</title>

    1. INFINITIU

    1. clavar

    2. GERUNDI

    1. clavant

    3. PARTICIPI

    1. clavat
    2. clavada
    3. clavats
    4. clavades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. clavo
      2. claves
      3. clava
      4. clavem
      5. claveu
      6. claven

      2. IMPERFET

      1. clavava
      2. clavaves
      3. clavava
      4. clavàvem
      5. clavàveu
      6. clavaven

      3. PASSAT

      1. claví
      2. clavares
      3. clavà
      4. clavàrem
      5. clavàreu
      6. clavaren

      4. FUTUR

      1. clavaré
      2. clavaràs
      3. clavarà
      4. clavarem
      5. clavareu
      6. clavaran

      5. CONDICIONAL

      1. clavaria
      2. clavaries
      3. clavaria
      4. clavaríem
      5. clavaríeu
      6. clavarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. clavi
      2. clavis
      3. clavi
      4. clavem
      5. claveu
      6. clavin

      2. IMPERFET

      1. clavés
      2. clavessis
      3. clavés
      4. clavéssim
      5. clavéssiu
      6. clavessin

    6. IMPERATIU

    1. clava
    2. clavi
    3. clavem
    4. claveu
    5. clavin

clavar

INFINITIU clavar GERUNDI clavant PARTICIPI clavat clavada clavats clavades INDICATIU PRESENT clavo claves clava clavem claveu claven IMPERFET clavava clavaves clavava clavàvem clavàveu clavaven PASSAT claví clavares clavà clavàrem clavàreu clavaren FUTUR clavaré clavaràs clavarà clavarem clavareu clavaran CONDICIONAL clavaria clavaries clavaria clavaríem clavaríeu clavarien SUBJUNTIU PRESENT clavi clavis clavi clavem claveu clavin IMPERFET clavés clavessis clavés clavéssim clavéssiu clavessin IMPERATIU clava clavi clavem claveu clavin
Diccionari Català Anglès

clavar


<title type="display">clavar</title>

Pronúncia: kləβá
    verb transitiu
  1. [clau] to knock in, drive in, bang in.
  2. to fasten, fix.
  3. to pin.
  4. [dues fustes] to nail together, nail up.
  5. [punyal, ganivet, etc.] to stab, thrust, plunge, stick.
  6. [joies] to mount, set.
  7. [ulls, esguard] to fix (a, en on), rivet (a, en to).
  8. clavar crits a algú to shout at someone.
  9. li vaig clavar per la cara que era un lladre I told him straight to his face he was a thief.
  10. li vaig clavar una bufetada I slapped him on his face.
  11. li vaig clavar una puntada de peu I kicked him.
  12. (ídem) figuradament I told him off.
    13. verb pronominal
  13. es va clavar a riure he burst out laughing.
  14. col·loquial to tuck in.
  15. em vaig clavar una espina I pricked myself on a thorn.
  16. es va clavar una estella al dit he got a splinter in his finger.

clavar

verb transitiu clau to knock in , drive in , bang in to fasten , fix to pin dues fustes to nail together , nail up punyal, ganivet, etc to stab , thrust , plunge , stick joies to mount , set ulls, esguard to fix a, en on , rivet a, en to clavar crits a algú to shout at someone li vaig clavar per la cara que era un lladre I told him straight to his face he was a thief li vaig clavar una bufetada I slapped him on his face li vaig clavar una puntada de peu I kicked him ídem figuradament I told him off verb pronominal es va clavar a riure he burst out laughing colloquial…
Diccionari Català Castellà

clavar


<title type="display">clavar</title>

    verb transitiu
  1. [posar claus] clavar.
  2. [introduir una cosa amb punta] clavar, hincar. Clavar les dents, clavar los dientes (o hincar el diente).
  3. [encaixar] encajar, insertar.
  4. [pedres precioses] clavar, engastar. Clavar un robí en or, clavar un rubí en oro.
  5. [fixar] clavar.
  6. [dir violentament] armar. Clavar un escàndol, armar un escándalo.
  7. arrear, dar. Li clavà un cop de puny, le arreó un puñetazo.
  8. figuradament [l'atenció, la mirada] clavar, fijar.
  9. clavar-les tot rient rient [dir les veritats] mezclar burlas con veras.
  10. clavar uns quants [cops, bufetades] dar de.
    11. verb pronominal
  11. clavarse, hincarse.
  12. [posar-se a fer alguna cosa] echar intr, echarse, ponerse. Es va clavar a córrer, a riure, echó a correr, se echó a reír.
  13. [posar-se a fer alguna cosa] romper intr, ponerse. Clavar-se a plorar, romper a llorar.
  14. familiarment [menjar] zamparse, tragarse. Es va clavar un plat de cigrons, se zampó un plato de garbanzos.
  15. marina, marítim clavarse, embarrancar intr.

clavar

verb transitiu posar claus clavar introduir una cosa amb punta clavar , hincar Clavar les dents , clavar los dientes o hincar el diente encaixar encajar , insertar pedres precioses clavar , engastar Clavar un robí en or , clavar un rubí en oro fixar clavar dir violentament armar Clavar un escàndol , armar un escándalo arrear , dar Li clavà un cop de puny , le arreó un puñetazo figuradament l'atenció, la mirada clavar , fijar clavar-les tot rient rient dir les veritats mezclar burlas con veras clavar uns quants cops, bufetades dar de verb pronominal clavarse ,…
Diccionari Català Alemany

clavar


<title type="display">clavar</title>

    verb transitiu
  1. [Nagel] einschlagen.
  2. [Bretter, Deckel] (an-, fest-, zusammen-) nageln.
  3. per extensió befestigen.
  4. [Edelsteine] einfassen.
  5. clavar agulles a la roba Nadeln in den Stoff (ein)stechen.
  6. clavar una estaca a terra einen Pfahl in die Erde (ein-) stoßen oder rammen.
  7. li va clavar el punyal al pit er stieß ihm den Dolch in die Brust.
    8. figuradament
  8. clavar la vista en (algú) od en (una cosa) den Blick auf jemanden oder etwas heften.
    9. figuradament i familiarment
  9. [Schlag, Stoß, Tritt] versetzen, verpassen.
  10. [Schrei] ausstoßen.
  11. [Schreck] einjagen.
  12. clavar un crit (un disgust, una mentida, insults) a (algú) jemanden anschreien (verärgern, anlügen, beschimpfen).
  13. li he clavat per la cara (od pels nassos, pels morros, barres avall) que ja n'estic tip ich habe ihm ins Gesicht gesagt, dass ich es satt habe.
    14. verb reflexiu
  14. m'he clavat una espina ich habe mir einen Dorn eingerissen.
    15. figuradament
  15. el motor (la barca) s'ha clavat der Motor (das Boot) ist weggeblieben (aufgelaufen).
    16. figuradament i familiarment
  16. clavar-se a riure (plorar, córrer) los-lachen (-heulen, -rennen).
  17. clavar-se un plat de mongetes (un got de vi) einen Teller Bohnen (ein Glas Wein) verputzen (hinuntergießen).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

clavar

verb transitiu Nagel einschlagen Bretter, Deckel an-, fest-, zusammen- nageln per extensió befestigen Edelsteine einfassen clavar agulles a la roba Nadeln in den Stoff einstechen clavar una estaca a terra einen Pfahl in die Erde ein- stoßen oder rammen li va clavar el punyal al pit er stieß ihm den Dolch in die Brust figuradament clavar la vista en algú od en una cosa den Blick auf jemanden oder etwas heften figuradament i familiarment Schlag, Stoß, Tritt versetzen, verpassen Schrei ausstoßen Schreck einjagen clavar un crit un disgust, una mentida, insults a algú…
Diccionari Castellà Català

clavar


<title type="display">clavar</title>

    verb transitiu
  1. [poner clavos] clavar.
  2. [introducir una cosa con punta] clavar.
  3. veterinària enclavar.
  4. [sujetar con clavos] clavar. Clavar la tapa de una caja, clavar la tapa d'una caixa.
  5. [una piedra preciosa] clavar. Clavar un rubí en oro, clavar un robí en or.
  6. figuradament [los ojos, la mirada, etc] clavar, fixar.
  7. [un cañón] enclavar.
  8. figuradament i familiarment [dejar clavado] deixar de pedra, deixar parat.
  9. figuradament [cobrar caro] acanar, clavar una acanada. En esta tienda te clavan, en aquesta botiga t'acanen.
    10. verb pronominal
  10. [pincharse] clavar-se. Me clavé una aguja, vaig clavar-me una agulla.

clavar

verb transitiu poner clavos clavar introducir una cosa con punta clavar veterinària enclavar sujetar con clavos clavar Clavar la tapa de una caja , clavar la tapa d'una caixa una piedra preciosa clavar Clavar un rubí en oro , clavar un robí en or figuradament los ojos, la mirada, etc clavar , fixar un cañón enclavar figuradament i familiarment dejar clavado deixar de pedra , deixar parat figuradament cobrar caro acanar , clavar una acanada En esta tienda te clavan , en aquesta botiga t'acanen verb pronominal pincharse clavar-se Me clavé una aguja , vaig clavar-…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clavar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clavar</title>

Etimologia: del ll. td. clavāre, íd., der. de clavus ‘clau’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer entrar a cops de martell (un clau) dins un cos sòlid. Clavar un clau a la paret.
    2. màquina de clavar tecnologia Màquina clavadora.
  2. transitiu
    1. Introduir (un objecte punxegut) en un altre objecte. Clavar una agulla a la roba. Clavar un punyal al pit.
    2. clavar les dents per extensió Mossegar.
  3. transitiu
    1. Encaixar, inserir (una peça), dins una altra.
    2. especialment Posar (pedres precioses) dins una muntura adequada. Clavar un robí en or.
  4. transitiu per analogia
    1. Aplicar, dirigir, fixar, fer, donar, etc., violentament. Clavar un escàndol. Clavar un cop de puny.
    2. clavar la porta pels nassos Acomiadar (algú) violentament, amb poca educació.
    3. clavar la vista Fixar la vista.
    4. clavar per la cara (o pels bigotis) Fer a algú violentament retret d’una cosa.
  5. transitiu
    1. Fixar (alguna cosa) per mitjà d’un clau o de claus. Clavar la tapa d’una caixa.
    2. per extensió Fixar (alguna cosa) en una altra. Clavar un pedaç en un llençol, un botó en un abric.
    3. clavar un mirall (o un quadre, etc.) a la paret Penjar-l’hi per mitjà d’un clau o d’uns quants.
    4. restar clavat en terra de por (o d’esbalaïment, etc.) Restar sense poder actuar per alguna d’aquestes sensacions.
  6. transitiu col·loquialment Posar, aplicar, col·locar.
  7. transitiu col·loquialment Cobrar a algú (una quantitat de diners excessiva) per alguna cosa. En aquell bar ens van clavar deu euros per un entrepà.
  8. pronominal Posar-se a fer alguna cosa, especialment amb un gran delit. Es va clavar a córrer, a riure, a plorar.
  9. pronominal col·loquialment Menjar o beure (alguna cosa). Es va clavar un plat de cigrons i un got de vi.
  10. transitiu adoberia Fixar, per mitjà de claus, les pells humides sobre uns marcs o uns quadres de fusta de manera que en assecar-se restin tesades, i així, en desclavar-les, un cop seques, quedin planes, sense fer bosses ni amb les vores cargolades.
  11. pronominal marina, marítim Encallar-se un vaixell d’una manera tal, que resti com agafat al fons.
  12. pronominal motors Encallar-se el pistó al cilindre per un augment excessiu de la temperatura de les superfícies en fricció, a causa de la manca de lubrificació, que provoca la fusió i la soldadura dels metalls.

■ clavar

verb transitiu Fer entrar a cops de martell un clau dins un cos sòlid Clavar un clau a la paret màquina de clavar tecnologia Màquina clavadora transitiu Introduir un objecte punxegut en un altre objecte Clavar una agulla a la roba Clavar un punyal al pit clavar les dents per extensió Mossegar transitiu Encaixar, inserir una peça, dins una altra especialment Posar pedres precioses dins una muntura adequada Clavar un robí en or transitiu per analogia Aplicar, dirigir, fixar, fer, donar, etc, violentament Clavar un escàndol Clavar un cop de puny clavar la porta pels nassos Acomiadar algú…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

clavar

<title type="display">clavar</title>

verb transitiu [posar claus] inchiodare, fissare con chiodi. || [introduir una cosa amb punta] infilare, conficcare. || [les dents] affondare, addentare, afferrare [coi denti], mordere. || [encaixar] incastrare, calettare. || [pedres precioses] incastonare. || [fixar] fissare, attaccare. || [dir violentament] fare. Clavar un escàndol, fare una sgridata (o una ramanzina). || dare, assestare. Clavar un cop de puny, assestare un pugno. || fig [l'atenció] fissare, fermarsi pron. | [la vista] fissare, fermare. || clavar la porta pels nassos fig sbattere la porta in faccia (o sul naso). || clavar per la cara (o pels bigotis) rinfacciare, buttare in faccia. || restar clavat en terra de por rimanere inchiodato dalla paura.

verb pronominal inchiodarsi. || [posar-se a fer alguna cosa] mettersi, cominciare intr, attaccare intr. Clavar-se a plorar, mettersi a piangere. || fam [menjar] far fuori, divorare intr. || mar inchiodarsi, bloccarsi.

clavar

verb transitiu posar claus inchiodare, fissare con chiodi || introduir una cosa amb punta infilare, conficcare || les dents affondare, addentare, afferrare coi denti, mordere || encaixar incastrare, calettare || pedres precioses incastonare || fixar fissare, attaccare || dir violentament fare Clavar un escàndol , fare una sgridata o una ramanzina || dare, assestare Clavar un cop de puny , assestare un pugno || fig l'atenció fissare, fermarsi pron | la vista fissare, fermare || clavar la porta pels nassos fig sbattere la porta in faccia o sul naso || clavar per la cara o…
DIDAC Diccionari escolar

clavar

<title type="display">clavar</title>

    verb
  1. Fer entrar a cops de martell un clau en una fusta, en una paret o en un altre lloc. Quan la paret és dura costa clavar els claus.
  2. Introduir un objecte que té punxa, com una agulla o una espasa, en un altre objecte o en el cos d'una persona.
  3. Fixar una cosa o unir dues coses amb claus. La sola de les sabates es pot enganxar amb cola o es pot clavar.
  4. Clavar una bufetada, una puntada de peu, etc., és donar-la. També es diu que algú clava un crit, un escàndol, un disgust, una mentida.

clavar

verb Fer entrar a cops de martell un clau en una fusta, en una paret o en un altre lloc Quan la paret és dura costa clavar els claus Introduir un objecte que té punxa, com una agulla o una espasa, en un altre objecte o en el cos d'una persona Fixar una cosa o unir dues coses amb claus La sola de les sabates es pot enganxar amb cola o es pot clavar Clavar una bufetada, una puntada de peu, etc, és donar-la També es diu que algú clava un crit, un escàndol, un disgust, una mentida
Diccionari Català francès

clavar


<title type="display">clavar</title>

Pronúncia: kləβá
    verb transitiu
  1. [un clau] enfoncer, planter.
  2. [introduir una cosa punxeguda] enfoncer, planter, ficher. Clavar un punyal al pit, enfoncer un poignard dans la poitrine.
  3. [encaixar] encastrer, emboîter.
    • [pedres precioses] enchâsser, sertir.
  4. [fixar] fixer, clouer. Clavar una tapa, clouer un couvercle.
  5. [etzibar verbalment] causer, faire, provoquer. Clavar un escàndol, faire un scandale .
    • [físicament] asséner, administrer, donner, flanquer. Clavar un cop de puny, flanquer un coup de poing. Clavar una ullada obscena, couler un regard obscène.
  6. figuradament [l'atenció, la mirada] fixer, braquer.
  7. familiarment coller, ficher. M'han clavat una multa, on m'a collé une amende.
  8. clavar-les tot rient rient [dir les veritats] dire les quatre vérités sans y toucher.
  9. restar clavat en terra de por (d'esbalaïment) rester figé de peur.
    10. verb pronominal
  10. [posar-se a fer una cosa] se mettre à. Es va clavar a córrer, a riure, il se mit à courir, à rire.
  11. familiarment [menjar] avaler tr, ingurgiter tr, s'enfiler.

clavar

verb transitiu un clau enfoncer , planter introduir una cosa punxeguda enfoncer , planter , ficher Clavar un punyal al pit , enfoncer un poignard dans la poitrine encaixar encastrer , emboîter • pedres precioses enchâsser , sertir fixar fixer , clouer Clavar una tapa , clouer un couvercle etzibar verbalment causer , faire , provoquer Clavar un escàndol , faire un scandale • físicament asséner , administrer , donner , flanquer Clavar un cop de puny , flanquer un coup de poing Clavar una ullada obscena , couler un regard obscène figuradament l'atenció, la mirada…