Es mostren 594823 resultats

sortir


<title type="display">sortir</title>

    verb intransitiu
  1. hinaus-, heraus-gehen.
  2. hinaus-, heraus-fahren.
  3. heraus-treten.
  4. aus-, weg-, fort-gehen.
  5. ab-fahren, -reisen, aufbrechen (cap a, devers nach dat).
  6. aufgehen (Saat, Sonne).
  7. militar ausfallen.
    • einen Ausfall machen.
  8. arts gràfiques herauskommen.
  9. herausgehen, weggehen (Fleck).
  10. sortir bé (malament) gelingen, gut (schlecht) ausgehen oder ausfallen.
  11. sortir car també figuradament teuer zu stehen kommen.
  12. sortir en favor d'(algú) für jemanden eintreten.
  13. sortir de maldecaps od de trifulgues aus der Verlegenheit herauskommen.
  14. sortir fiador d'(algú) für jemanden bürgen.
  15. sortir(-ne) plorant am Ende losheulen.
  16. sortir(-hi) od sortir(-ne) perdent schlecht (dabei) abschneiden.
    • einen Verlust (daraus) erleiden.
  17. sortir de polleguera figuradament sich nicht mehr beherrschen können.
    • wütend werden.
  18. sortir de la presó aus dem Gefängnis entlassen werden.
  19. medicina sortir d'una malaltia eine Krankheit hinter sich haben.
  20. sortir d'uns pares dolents von schlechten (oder bösen) Eltern abstammen.
  21. sortir en públic sich in der Öffentlichkeit zeigen.
  22. la millor obra sortida de les seves mans das beste Werk von seiner Hand.
  23. fer sortir (algú) jemanden auffordern hinauszugehen.
  24. verb reflexiu sortir-se amb la seva tun, was man will.
    • seinen Dickkopf durchsetzen.
  25. sortir-se'n sich aus der Affäre ziehen.
    1. zurechtkommen (mit), umg klarkommen (mit).
    2. es fertig bringen, umg es hinkriegen.
  26. ja se'n surten sols, ara jetzt kommen sie schon allein zurecht.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sortir

verb intransitiu hinaus-, heraus-gehen hinaus-, heraus-fahren heraus-treten aus-, weg-, fort-gehen ab-fahren, -reisen, aufbrechen cap a, devers nach dat aufgehen Saat, Sonne militar ausfallen • einen Ausfall machen arts gràfiques herauskommen herausgehen, weggehen Fleck sortir bé malament gelingen, gut schlecht ausgehen oder ausfallen sortir car també figuradament teuer zu stehen kommen sortir en favor d'algú für jemanden eintreten sortir de maldecaps od de trifulgues aus der Verlegenheit herauskommen sortir fiador d'algú für jemanden bürgen sortir -ne plorant am Ende…
Diccionari Català francès

sortir


<title type="display">sortir</title>

Pronúncia: surtí
    verb intransitiu
  1. sortir. Sortir de missa, del cinema, de casa, sortir de la messe, du cinéma, de chez soi.
  2. [del seu propi lloc] sortir, déborder. Sortir de mare, sortir de son lit (déborder). Sortir de la qüestió, sortir du sujet.
  3. [anar-se'n] sortir.
  4. [posar-se en marxa] partir, s'en aller.
  5. [aparèixer, un astre] se lever pron. El sol surt a les vuit, le soleil se lève à huit heures.
  6. [un queixal] pousser.
  7. [una publicació] paraître, sortir.
  8. figuradament [d'una dificultat] se sortir pron, se tirer pron.
  9. [als jocs] avoir la main.
  10. [els vegetals] lever, pousser.
  11. [al teatre] entrer en scène.
  12. se révéler pron, être, marcher. Aquell dia, la maniobra li va sortir bé, ce jour-là, la manœuvre a bien marché. La comèdia ha sortit molt bé, la pièce a été excellente.
  13. [en una elecció] être élu -e. Ha sortit el nostre candidat, notre candidat a été élu.
  14. [en una rifa, sorteig] être. Sortir premiat, être récompensé.
  15. [un número] sortir, être tiré.
  16. [provenir] provenir.
  17. [formar relleu] dépasser, faire saillie.
  18. [una fruita, un xarop, etc] être. El xarop ha sortit massa espès, le sirop a été trop épais.
  19. [d'una malaltia] relever.
  20. comerç i mercat [una mercaderia] se vendre pron, bien marcher.
  21. amb quina una me'n surts, ara! despectivament tu as de drôles de propositions à me faire!
  22. sortir amb bestieses dire des bêtises.
  23. sortir a trobar algú aller à la rencontre de quelqu'un.
  24. sortir bé [un afer] réussir (bien marcher).
  25. sortir de dubtes savoir à quoi s'en tenir (en avoir le cœur net).
  26. sortir malament rater (échouer, mal marcher).
  27. sortir rabent (disparat) partir comme un trait (comme une flèche).
  28. sortir-se amb la seva arriver à ses fins (avoir, obtenir gain de cause). Sortir-se'n (molt, prou) bé, bien s'en tirer (s'en tirer avec les honneurs).
  29. sortir-se'n s'en tirer (s'en sortir, réussir).

sortir

verb intransitiu sortir Sortir de missa, del cinema, de casa , sortir de la messe, du cinéma, de chez soi del seu propi lloc sortir , déborder Sortir de mare , sortir de son lit déborder Sortir de la qüestió , sortir du sujet anar-se'n sortir posar-se en marxa partir , s'en aller aparèixer, un astre se lever pron El sol surt a les vuit , le soleil se lève à huit heures un queixal pousser una publicació paraître , sortir figuradament d'una dificultat se sortir pron , se tirer pron als jocs avoir la main els vegetals lever , pousser al teatre entrer en scène…
Diccionari Català Castellà

sortir

sortir

    verb intransitiu
  1. salir. Encara trigarà molt a sortir, todavía tardará mucho en salir. Sortim a fer una passejada?, ¿salimos a dar una vuelta?
  2. [del seu propi lloc] salirse pron (o salir). El riu ha sortit de mare, el río se ha salido de madre. No surtis de la qüestió, no te salgas del tema.
  3. [anar-se'n] salir, marcharse pron, irse pron. Ha sortit fa una estona, ha salido hace un rato.
  4. [posar-se en marxa] salir, partir. Sortirem a punta de dia, saldremos al alba.
  5. salir, manar, brotar. La sang li sortia a raig fet, la sangre le salía a borbotones.
  6. [aparèixer] salir. Anit no va sortir la lluna, anoche la luna no salió. Li ha sortit el primer queixal, le ha salido la primera muela.
  7. [una publicació] salir, aparecer, publicarse pron.
  8. figuradament salir. Sortir de dubtes, salir de dudas. Surt d'una greu malaltia, sale de una grave enfermedad.
  9. figuradament salir, saltar, soltar tr. Surt amb uns estirabots...!, ¡sale con (o suelta) cada disparate...!
  10. salir. El tripijoc li va sortir bé, el tejemaneje le salió bien.
  11. salir. Els comptes no li surten, las cuentas no le salen.
  12. [en una rifa, elecció, sorteig] salir, resultar. Sortir premiat, salir premiado. Sortir escollit, resultar elegido.
  13. [en una rifa, elecció, sorteig\el número] salir. Ha sortit el tres, ha salido el tres.
  14. salir. El xarop ha sortit massa espès, el jarabe ha salido demasiado espeso.
  15. [provenir] salir. És la millor obra que ha sortit de les seves mans, es la mejor obra que ha salido de sus manos.
  16. [formar relleu] salir, sobresalir.
  17. comerç i mercat [un producte] salir, tener salida.
  18. jocs d'entreteniment salir.
  19. teatre salir. Sortir en escena, salir a escena.
  20. amb quina una me'n surts, ara! ¡y ahora sales (o saltas) tú con eso!, ¡con qué me sales ahora!
  21. sortir amb salir (o saltar, o destaparse, o descolgarse, o dejarse caer) con. Sempre surts amb bestieses, siempre sales con tonterías.
  22. sortir a trobar algú salir al encuentro de alguien.
  23. sortir com [assemblar-se] salir a. Ha sortit com el seu pare, ha salido a su padre.
  24. sortir malament salir mal.
  25. sortir rabent (o disparat) salir disparado (o pitando, o de estampía).
  26. sortir-se algú amb la seva salirse alguien con la suya.
  27. sortir-se'n salir adelante, desenvolverse bien. I en Xavier? —Ara com ara, se'n surt, ¿y Javier? —Por ahora, sale adelante.
  28. sortir-se'n salir del aprieto (o del apuro). Si està entrampat, ajuda'l a sortir-se'n, si está entrampado, ayúdale a salir del aprieto.

sortir

verb intransitiu salir Encara trigarà molt a sortir , todavía tardará mucho en salir Sortim a fer una passejada , salimos a dar una vuelta del seu propi lloc salirse pron o salir El riu ha sortit de mare , el río se ha salido de madre No surtis de la qüestió , no te salgas del tema anar-se'n salir , marcharse pron , irse pron Ha sortit fa una estona , ha salido hace un rato posar-se en marxa salir , partir Sortirem a punta de dia , saldremos al alba salir , manar , brotar La sang li sortia a raig fet , la sangre le salía a borbotones aparèixer salir Anit no va sortir la…
Conjugador Català

sortir


<title type="display">sortir</title>

    1. INFINITIU

    1. sortir

    2. GERUNDI

    1. sortint

    3. PARTICIPI

    1. sortit
    2. sortida
    3. sortits
    4. sortides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. surto
      2. surts
      3. surt
      4. sortim
      5. sortiu
      6. surten

      2. IMPERFET

      1. sortia
      2. sorties
      3. sortia
      4. sortíem
      5. sortíeu
      6. sortien

      3. PASSAT

      1. sortí
      2. sortires
      3. sortí
      4. sortírem
      5. sortíreu
      6. sortiren

      4. FUTUR

      1. sortiré
      2. sortiràs
      3. sortirà
      4. sortirem
      5. sortireu
      6. sortiran

      5. CONDICIONAL

      1. sortiria
      2. sortiries
      3. sortiria
      4. sortiríem
      5. sortiríeu
      6. sortirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. surti
      2. surtis
      3. surti
      4. sortim
      5. sortiu
      6. surtin

      2. IMPERFET

      1. sortís
      2. sortissis
      3. sortís
      4. sortíssim
      5. sortíssiu
      6. sortissin

    6. IMPERATIU

    1. surt
    2. surti
    3. sortim
    4. sortiu
    5. surtin

sortir

INFINITIU sortir GERUNDI sortint PARTICIPI sortit sortida sortits sortides INDICATIU PRESENT surto surts surt sortim sortiu surten IMPERFET sortia sorties sortia sortíem sortíeu sortien PASSAT sortí sortires sortí sortírem sortíreu sortiren FUTUR sortiré sortiràs sortirà sortirem sortireu sortiran CONDICIONAL sortiria sortiries sortiria sortiríem sortiríeu sortirien SUBJUNTIU PRESENT surti surtis surti sortim sortiu surtin IMPERFET sortís sortissis sortís sortíssim sortíssiu sortissin IMPERATIU surt surti sortim sortiu surtin
Diccionari Francès Català

sortir


<title type="display">sortir</title>

Pronúncia: sɔʀtiʀ
    verb intransitiu
  1. sortir, eixir. Sortir de l’école, en voiture, sortir de l’escola, amb el cotxe.
  2. [un livre] sortir, ésser publicat -ada.
    • teatre i cinematografia estrenar-se pron.
  3. esports [alpinisme] pujar, fer el cim.
  4. [du travail] plegar, sortir, eixir.
  5. [tirer au sort] sortir, eixir, tocar.
  6. familiarment [venir à bout] sortir-se’n pron, eixir-se’n pron reg. Je n’en sors pas, no me’n surto.
  7. [quitter, abandonner] deixar, abandonar.
  8. [échapper] no entrar en, escapar-se pron de. Cela sort de ma compétence, això no entra en (s’escapa de) la meva competència (això no és competència meva).
  9. [avoir pour ascendence] venir.
  10. figuradament [ne plus appartenir] no pertànyer, perdre.
  11. c’est sorti tout seul familiarment se m’ha escapat (o ho he dit sense voler).
    • il fallait que ça sorte s’havia de dir (o calia dir-ho).
  12. les yeux lui sortaient de la tête figuradament treia foc pels queixals (o s’enfilava per les parets).
  13. ne pas sortir de là no haver-hi manera que canviï de parer (o d’opinió).
  14. sortir de familiarment venir (venir de).
  15. sortir de la tête (ou de l’esprit, ou de l’idée) fugir del cap.
  16. sortir de la vie literàriament deixar aquest món [morir-se].
  17. sortir d’en prendre tenir-ne prou.
  18. sortir des mains de l’ouvrier ésser nou -ova de trinca.
  19. sortir du rang familiarment ciències militars ésser de l’escala del cigró.
  20. sortir ensemble sortir junts, festejar.
  21. voyons, il faut sortir ! familiarment s’ha de veure món!
    22. verb transitiu
  22. [mener dehors] treure (a fora, a passejar). Sortir un enfant, treure un nen a passejar. Sortir son chien, treure el gos (al carrer). Sortir un ami de province, treure (a passejar, a voltar) un amic del poble.
  23. infreqüent [accompagner] portar.
  24. [mettre dehors, tirer] treure. Sortir sa voiture du garage, treure el cotxe del garatge. Sortir le mouchoir de sa poche, treure el mocador de la butxaca.
  25. familiarment [faire sortir] fer fora, treure (fora), fotre fora (al carrer) pop.
    • [expulser] expulsar.
  26. [d’une situation] treure. Sortir sa famille de la misère, treure la família de la misèria.
  27. [publier, fabriquer] treure. Cette usine a sorti un nouveau modèle, aquesta fàbrica ha tret un nou model.
  28. familiarment [dire, débiter] deixar anar, amollar, engegar. Elle nous en a sorti une bien bonne, ens en va deixar anar una de bona (va tenir una bona sortida).
  29. sortir d’affaire treure d’un mal pas (o d’una dificultat).
  30. sortir effet dret tenir efecte.
    31. masculí
  31. antigament i literàriament sortida f. Dès le sortir de l’enfance, d’ençà que vaig deixar la infantesa.
  32. au sortir de a la sortida (o en sortir) de.
    • en deixar.
    33. verb pronominal
  33. sortir intr, deseixir-se. Se sortir d’un mauvais pas, sortir d’un mal pas.
  34. s’en sortir sortir-se’n (o deseixir-se’n).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

sortir

verb intransitiu sortir, eixir Sortir de l’école, en voiture , sortir de l’escola, amb el cotxe un livre sortir, ésser publicat -ada • teatre i cinematografia estrenar-se pron esports alpinisme pujar, fer el cim du travail plegar, sortir, eixir tirer au sort sortir, eixir, tocar familiarment venir à bout sortir-se’n pron , eixir-se’n pron reg Je n’en sors pas , no me’n surto quitter, abandonner deixar, abandonar échapper no entrar en, escapar-se pron de Cela sort de ma compétence , això no entra en s’escapa de la meva competència això no és competència meva avoir…
Diccionari de sinònims Franquesa

sortir

<title type="display">sortir</title>

  1. Anar de dins a fora.
    eixir
    desllodrigar-se o desllorigar-se, sortir d'una llodriguera, en sentit propi i fig.
    desencauar-se, sortir del cau i, fig., de casa.
    desembocar, sortir a un lloc més ample, després d'anar per un lloc estret. Després de caminar per un viarany, vam desembocar al camí ral.
    escapar-se. S'escapa fum per la finestra.
    anar-se'n. L'aigua se n'anava per tots costats.
    tranuitar, sortir de nits.
    prorrompre, sortir abrivadament. Els soldats prorromperen de les trinxeres.
    vessar (líquid, sal, farina, sorra, etc.). D'on vessa, aquesta aigua? Per on vessa, aquest vi de la bota?
    sobreeixir. L'aigua que sobreïx del safareig.
    escórrer-se. El terreny fa un xic de pendent, i l'aigua que hi cau s'escorre de seguida.
    extravasar-se, sortir, un líquid, del seu conducte normal.
    extravenar-se, extravasar-se la sang de les venes.
  2. Sortir, allò que estava ocult, sortir a la superfície: → aparèixer.
    eixir
    brollar. Ja brollen els sembrats.
    rajar. Li rajava sang del nas.
    radiar. La llum que radia del sol.
    arrencar (intr.). Les branques arrenquen del tronc.
    volar o tenir volada. Aquest balcó té molta volada.
    néixer. Ja li neix el pèl. A l'hivern, el sol neix al sud-est.
    manifestar-se
  3. → dir, fer.
  4. → resultar, reeixir, resoldre.
  5. → provenir.
  6. → ressortir.
  7. Tenir sortida una mercaderia: Vendre's. → vendre.



© Manuel Franquesa

sortir

Anar de dins a fora eixir desllodrigar-se o desllorigar-se , sortir d'una llodriguera, en sentit propi i fig desencauar-se , sortir del cau i, fig, de casa desembocar , sortir a un lloc més ample, després d'anar per un lloc estret Després de caminar per un viarany, vam desembocar al camí ral escapar-se S'escapa fum per la finestra anar-se'n L'aigua se n'anava per tots costats tranuitar , sortir de nits prorrompre , sortir abrivadament Els soldats prorromperen de les trinxeres vessar líquid, sal, farina, sorra, etc D'on vessa, aquesta aigua Per on vessa, aquest vi de la bota sobreeixir…
Diccionari Català Italià

sortir

<title type="display">sortir</title>

verb intransitiu uscire, sortire fam. Sortir de casa, del cafè, uscire da casa, dal caffè. Sortírem a passejar, siamo usciti a fare una passeggiata. || [un líquid] uscire, sgorgare. Li surt sang del nas, gli esce sangue dal naso. || uscire. El riu ha sortit de mare, il fiume è uscito dal suo letto. No sortiu de la qüestió, non uscite dal seminato. El tren ha sortit de la via, il treno è uscito dai binari. || [anar-se'n] uscire, andarsene. Ha sortit fa una estona, è uscito poco fa. || [partir] partire. Sortir al capvespre, partire di sera (o sul far della sera). || [aparèixer] uscire, spuntare, germogliare. Sortir una planta, uscire una pianta. || levarsi pron, sorgere, alzarsi pron. A quina hora surt el sol?, a che hora si leva il sole? || [les dents] mettere tr. Li han sortit les dents, ha messo i denti. || [una publicació] uscire. || fig uscire, venir fuori. Sortir d'una malaltia, uscire da una malattia. Sortir d'una dificultat, uscire da una difficoltà. Sortir de dubtes, uscire dal dubbio. | uscirsene, venir fuori, dire. Surt amb unes coses...!, se ne esce con una di quelle battute...! || andare, riuscire. L'operació li va sortir bé, l'operazione gli andò (o gli è riuscita) bene. || [en la rifa] uscire, essere sorteggiato. Ha sortit premiat el número 27, è stato sorteggiato il numero 27. || uscire, essere eletto -a. || [en unes eleccions] uscire, essere eletto. || [els comptes] tornare, quadrare. || uscire, venire [fuori], risultare. La xocolata ha sortit massa espessa, la cioccolata è venuta troppo densa. Ha sortit dolent, non è venuto bene. || [provenir] vengono, provengono, uscire. Tots aquests productes surten de la nostra fàbrica, tutti questi prodotti escono dalla nostra industria. || uscire. Sortir d'una família humil, uscire da una famiglia umile. || [sobresortir] spiccare. || econ [un producte] vendersi bene. || jocs uscire. || teat uscire. Sortir en escena, uscire in scena. || amb quina una me'n surts, ara! ma che cosa dici!, ma con cosa vieni fuori adesso! || sortir amb uscire (o uscirsene, o venir fuori) con. Sempre surt amb bestieses, sempre se ne esce con delle stupidaggini. | [amb algú] uscire con. La Maria surt amb el Joan, Maria esce con Giovanni. || sortir com [semblança] prendere da, essere uguale a. || sortir malament venire male, uscire (o riuscire) male. ||sortir rabent (o disparat) uscire di corsa. || sortir-se algú amb la seva spuntarla, riuscire a imporsi. | sortir-se'n [en una feina, en els estudis] cavarsela, farcela, arrangiarsi. | [d'una situació difícil] uscirne, spuntarla.

sortir

verb intransitiu uscire, sortire fam Sortir de casa, del cafè , uscire da casa, dal caffè Sortírem a passejar , siamo usciti a fare una passeggiata || un líquid uscire, sgorgare Li surt sang del nas , gli esce sangue dal naso || uscire El riu ha sortit de mare , il fiume è uscito dal suo letto No sortiu de la qüestió , non uscite dal seminato El tren ha sortit de la via , il treno è uscito dai binari || anar-se'n uscire, andarsene Ha sortit fa una estona , è uscito poco fa || partir partire Sortir al capvespre , partire di sera o sul far della sera || aparèixer uscire, spuntare,…
Diccionari Català Anglès

sortir


<title type="display">sortir</title>

Pronúncia: surtí
    verb intransitiu
  1. [de persona] to leave.
  2. to go out, come out (de of).
  3. to appear, emerge (de from).
  4. to get out (de of), escape (de from).
  5. [altres objectes] to come out.
  6. to appear, emerge.
  7. astronomia to rise, come up.
  8. botànica to appear, come up, show.
  9. [de llibre] to come out, appear, be published.
  10. [de moda] to come in.
  11. [de resultat] to turn out, prove, be, turn out to be.
  12. sortir en escena teatre to enter, come on.
  13. [de tren, etc.] to leave, depart.
  14. nàutica to sail.
  15. sortir amb [de noi, etc.] to go out with, date US.
  16. sortir elegit ciències polítiques to be elected, win.
  17. [de jocs de cartes] to lead.
  18. esports to start.
  19. [número a una rifa] to come up, win.
  20. [d’escacs] to have first move.
  21. [sobresortir] to project, stick out, jut out, overhang.
  22. figuradament to get (de over).
  23. mecànica to become disconnected.
  24. sortir de la via ferrocarrils to leave the rails, jump the track.
  25. sortir de dubtes to shed one’s doubts.
  26. sortir de mare [riu] to overflow.
  27. sortir de polleguera to lose one’s temper, fly off the handle.
  28. sortir bé [afer] to go off well, turn out well.
  29. [provenir] to come (de from).
    30. verb pronominal
  30. sortir-se amb la seva to (get \ have) one’s own way.
  31. sortir-se’n to get out of, extricate oneself from.

sortir

verb intransitiu de persona to leave to go out , come out de of to appear , emerge de from to get out de of , escape de from altres objectes to come out to appear , emerge astronomia to rise , come up botànica to appear , come up , show de llibre to come out , appear , be published de moda to come in de resultat to turn out , prove , be , turn out to be sortir en escena teatre to enter , come on de tren, etc to leave , depart nàutica to sail sortir amb de noi, etc to go out with , date US sortir elegit ciències polítiques to be elected , win de jocs de…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sortir</title>

Etimologia: sembla der. del cat. ant. surt, surta, participi de sorgir (ll. vg. *surctus, -a, -um, participi de surgĕre ‘brollar, sorgir’), combinat amb el ll. sortiri ‘tirar, treure a la sort’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb intransitiu
    1. Passar una persona o una cosa de dins a fora. Hem sortit del cinema a les vuit. Encara està pres i trigarà molt a sortir de la presó. Sortir de missa, de sermó. Sortir de casa a fer una passejada. La sang li sortia a raig fet.
    2. Anar-se’n una persona o cosa fora del lloc clos o circumscrit, o que hom considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n. El vagó ha sortit de la via. La porta ha sortit de polleguera. El riu va sortir de mare. Sortir de la qüestió.
    3. Aparèixer, manifestar-se, allò que estava ocult, aparèixer a la superfície, a la llum, brollar. Sortir el sol. Sortir un personatge en escena. Començar a sortir una planta. Ja surten les fulles dels plàtans. Al nen, li ha sortit la primera dent. Li ha sortit un gra al braç. Ja ha sortit el llibre de X.
    4. figuradament Sortir d’una malaltia. Sortir de dubtes. Sortir d’una dificultat.
    5. En certs jocs, ésser el primer a jugar. Aquesta vegada em toca sortir a mi.
    6. Dir o fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb un estirabot, amb una atzagaiada.
    1. Tenir tal o tal èxit, resultat, solució. Aquell dia, la maniobra li va sortir bé.
    2. Produir-se, donar-se, ésser fet, com a efecte o resultat d’un procés, d’una operació, d’una votació, d’un sorteig, etc. Els comptes no li surten. La comèdia ha sortit molt bé. Va sortir elegit el nostre candidat. A la rifa d’avui ha sortit premiat el número X.
    3. Palesar-se la qualitat o l’índole d’algú o d’alguna cosa. El xarop ha sortit massa espès. Ens ha sortit dolent.
    4. sortir-hi guanyant (o perdent) (en algun afer). Resultar-ne beneficiat o perjudicat.
    5. sortir-se (algú) amb la seva Aconseguir algú allò que es proposava.
    6. sortir-se’n Salvar-se algú de compromisos, de dificultats, d’entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airós d’una empresa dificultosa. La seva situació era difícil, però se’n va saber sortir molt bé.
  3. Provenir. D’aquella contrada han sortit tots els Gimbernat. És la millor obra que ha sortit de les seves mans.
  4. Formar relleu; sobresortir. Uns quants maons sortien de la paret.
  5. Tenir sortida. Aquest producte surt molt bé: hem fet un bon negoci.

■ sortir

verb intransitiu Passar una persona o una cosa de dins a fora Hem sortit del cinema a les vuit Encara està pres i trigarà molt a sortir de la presó Sortir de missa, de sermó Sortir de casa a fer una passejada La sang li sortia a raig fet Anar-se’n una persona o cosa fora del lloc clos o circumscrit, o que hom considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n El vagó ha sortit de la via La porta ha sortit de polleguera El riu va sortir de mare Sortir de la qüestió Aparèixer, manifestar-se, allò que estava ocult, aparèixer a la superfície, a la llum, brollar Sortir…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

sortir

<title type="display">sortir</title>

    [També eixir]
    [! Conjugació: O i U a l'arrel]
    verb
  1. Una cosa o una persona surt quan passa de dins a fora. Quan surts de casa has de tancar la porta. Quan el pa acaba de sortir del forn és calent.
  2. Moure's, desplaçar-se del seu lloc habitual. Si les rodes surten dels carrils de la via, el tren descarrila.
  3. Aparèixer una cosa o una persona que no es veia o que estava amagada. A l'estiu, el sol surt més aviat que a l'hivern. Quan surten les primeres dents, les genives fan mal.
  4. En alguns jocs, ser el primer a jugar. A vegades, surt el jugador o la jugadora que tirant un dau treu el número més alt.
  5. Ser feta una cosa, produir-se o donar-se, com a resultat d'una acció, d'un sorteig, d'una votació, etc. Si a la loteria surt el nostre número, tenim premi. En unes eleccions, tothom vol que surtin elegits el seus candidats.
  6. Una cosa surt bé o malament si té un resultat bo o dolent. Si la primera truita que fem no ens surt bé, no ens hem de desanimar.
  7. Provenir. De les vinyes de Sant Sadurní d'Anoia surten vins i xampanys de gran qualitat.
    8. frase feta i verb usat amb pronom
  8. Una persona se surt amb la seva quan aconsegueix allò que vol.

sortir

També eixir Conjugació O i U a l'arrel verb Una cosa o una persona surt quan passa de dins a fora Quan surts de casa has de tancar la porta Quan el pa acaba de sortir del forn és calent Moure's, desplaçar-se del seu lloc habitual Si les rodes surten dels carrils de la via, el tren descarrila Aparèixer una cosa o una persona que no es veia o que estava amagada A l'estiu, el sol surt més aviat que a l'hivern Quan surten les primeres dents, les genives fan mal En alguns jocs, ser el primer a jugar A vegades, surt el jugador o la jugadora que tirant un dau treu el número més alt Ser feta una…