Es mostren 88951 resultats

■ costa1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">costa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. costa ‘costella; costat del cos; part lateral i pendent d’altres coses’ 1a font: s. X
    femení
    1. antigament costella 1.
    2. antigament Regió on hi ha costelles; costat1 1.
    3. botànica Filet que fa ressalt a la superfície de diversos òrgans vegetals, especialment en els fruits de les umbel·líferes.
    4. entomologia Zona o vora inferior de l’ala dels insectes.
    5. de costa locució prepositiva antigament Prop de.
  2. geomorfologia Tros de terra que és en contacte amb la mar.
    1. Pendent d’un terreny.
    2. per extensió Pla inclinat.
    3. costa amunt (o avall) locució adverbial En direcció a la part superior (o inferior) d’un pla inclinat.
    4. venir (o fer-se) costa amunt figuradament Resultar una cosa difícil o molesta.



    4. Vegeu també:
    costa2

■ costa1

femení antigament costella 1 antigament Regió on hi ha costelles costat 1 1 botànica Filet que fa ressalt a la superfície de diversos òrgans vegetals, especialment en els fruits de les umbellíferes entomologia Zona o vora inferior de l’ala dels insectes de costa locució prepositiva antigament Prop de geomorfologia Tros de terra que és en contacte amb la mar Pendent d’un terreny per extensió Pla inclinat costa amunt o avall locució adverbial En direcció a la part superior o inferior d’un pla inclinat venir o fer-se costa amunt figuradament Resultar una cosa difícil o molesta Vegeu també…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costa2

■ costa2

femení cost 1 1 plural dret processal Conjunt de despeses que origina un procés i que han de pagar les parts litigants o, en alguns casos, solament la part vençuda a costa de locució prepositiva Mitjançant tal esforç, tal fatic, tal sacrifici, etc Vegeu també costa 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costa-riqueny
| costa-riquenya

■ costa-riqueny
| costa-riquenya

adjectiu i masculí i femení De Costa Rica estat d’Amèrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costal1

■ costal1

adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent a les costelles o als costats Regió costal Respiració costal botànica Relatiu o pertanyent a la costa Vegeu també costal 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costal2

■ costal2

masculí Sac gros fet de xarpellera teixida amb cànem o jute Feix gros de llenya, com els que hom crema en un forn de coure pa, de rajoler, etc Càrrega que porta una bèstia a cada banda del bast Vegeu també costal 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costàlgia

■ costàlgia

femení Neuràlgia intercostal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costaner
| costanera

■ costaner
| costanera

adjectiu Relatiu o pertanyent a la costa Poble costaner femení Costat, ala, d’un exèrcit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">costar</title>

Etimologia: del ll. constare ‘existir; consistir en; costar’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb intransitiu
    1. Requerir, per a ésser obtingut o adquirit, de pagar tal o tal suma. Aquest anell m’ha costat una fortuna.
    2. costar un ull (o un ull de la cara, o un ronyó, etc.) Ésser molt cara una cosa.
  2. figuradament Ocasionar esforç o sacrifici, ésser difícil. Aquest llibre li costa quatre anys de treball. Em costa molt d’aprendre de comptes.
  3. Tenir una conseqüència onerosa, dolenta. Aquesta imprudència li costarà la vida.
  4. costi el que costi A qualsevol preu.

■ costar

verb intransitiu Requerir, per a ésser obtingut o adquirit, de pagar tal o tal suma Aquest anell m’ha costat una fortuna costar un ull o un ull de la cara , o un ronyó , etc Ésser molt cara una cosa figuradament Ocasionar esforç o sacrifici, ésser difícil Aquest llibre li costa quatre anys de treball Em costa molt d’aprendre de comptes Tenir una conseqüència onerosa, dolenta Aquesta imprudència li costarà la vida costi el que costi A qualsevol preu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costat1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">costat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de costa1 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. La part dreta o la part esquerra del tronc o del cos de l’home o d’un animal. Tinc dolor al costat esquerre. Jeure del costat dret. Caure de costat.
    2. especialment Cadascuna de les dues regions laterals sortints del cos de l’home des de la cintura fins al començament de la cuixa. Tenir bons costats.
    1. La part dreta o l’esquerra d’un objecte que té davant i darrere o que hom imagina recorregut en direcció longitudinal. Els dos costats d’un camí, d’un carrer. A l’un costat del llit hi havia una tauleta, i a l’altre costat, una cadira de boga.
    2. construcció naval Cadascuna de les dues bandes que formen el buc d’una embarcació: babord a l’esquerra i estribord a la dreta.
    1. Cadascuna de les cares oposades d’un objecte. Els dos costats d’una serralada, d’una muntanya. Aquesta moneda té en l’un costat el bust del rei i en l’altre costat l’escut d’Espanya.
    2. geometria Cadascuna de les línies que limiten una superfície. Els tres costats d’un triangle.
    1. Qualsevol part de l’espai al voltant d’un objecte considerada per oposició a les altres. El costat d’on ve el vent. La ciutat era assetjada per tots costats.
    2. figuradament Aspecte, sentit, d’una cosa, en oposició amb els altres que pot tenir. Agafar les coses pel costat bo. Atacar algú pel seu costat feble.
    3. arts gràfiques Marge.
  5. figuradament
    1. Persona que protegeix o que ajuda. Tenir bons costats, un bon costat.
    2. Protecció, ajut.
    3. fer costat Ajudar algú, protegir-lo.
  6. al costat de locució prepositiva
    1. Prop de, a la vora de. Posar-se, estar, anar, al costat d’algú. Sota un arbre al costat de la font.
    2. figuradament Al costat del seu oncle, és més fàcil que faci bondat.
    3. En comparació de. Això no és res al costat del que ell et donarà.
  7. del costat de En direcció de.



    8. Vegeu també:
    costat2

■ costat1

masculí La part dreta o la part esquerra del tronc o del cos de l’home o d’un animal Tinc dolor al costat esquerre Jeure del costat dret Caure de costat especialment Cadascuna de les dues regions laterals sortints del cos de l’home des de la cintura fins al començament de la cuixa Tenir bons costats La part dreta o l’esquerra d’un objecte que té davant i darrere o que hom imagina recorregut en direcció longitudinal Els dos costats d’un camí, d’un carrer A l’un costat del llit hi havia una tauleta, i a l’altre costat, una cadira de boga construcció naval Cadascuna de les dues bandes que formen…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

costat2
| costada

costat2
| costada

adjectiu botànica Que té costes Vegeu també costat 1