Es mostren 88939 resultats

■ costaner
| costanera

■ costaner
| costanera

adjectiu Relatiu o pertanyent a la costa Poble costaner femení Costat, ala, d’un exèrcit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">costar</title>

Etimologia: del ll. constare ‘existir; consistir en; costar’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb intransitiu
    1. Requerir, per a ésser obtingut o adquirit, de pagar tal o tal suma. Aquest anell m’ha costat una fortuna.
    2. costar un ull (o un ull de la cara, o un ronyó, etc.) Ésser molt cara una cosa.
  2. figuradament Ocasionar esforç o sacrifici, ésser difícil. Aquest llibre li costa quatre anys de treball. Em costa molt d’aprendre de comptes.
  3. Tenir una conseqüència onerosa, dolenta. Aquesta imprudència li costarà la vida.
  4. costi el que costi A qualsevol preu.

■ costar

verb intransitiu Requerir, per a ésser obtingut o adquirit, de pagar tal o tal suma Aquest anell m’ha costat una fortuna costar un ull o un ull de la cara , o un ronyó , etc Ésser molt cara una cosa figuradament Ocasionar esforç o sacrifici, ésser difícil Aquest llibre li costa quatre anys de treball Em costa molt d’aprendre de comptes Tenir una conseqüència onerosa, dolenta Aquesta imprudència li costarà la vida costi el que costi A qualsevol preu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costat1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">costat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de costa1 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. La part dreta o la part esquerra del tronc o del cos de l’home o d’un animal. Tinc dolor al costat esquerre. Jeure del costat dret. Caure de costat.
    2. especialment Cadascuna de les dues regions laterals sortints del cos de l’home des de la cintura fins al començament de la cuixa. Tenir bons costats.
    1. La part dreta o l’esquerra d’un objecte que té davant i darrere o que hom imagina recorregut en direcció longitudinal. Els dos costats d’un camí, d’un carrer. A l’un costat del llit hi havia una tauleta, i a l’altre costat, una cadira de boga.
    2. construcció naval Cadascuna de les dues bandes que formen el buc d’una embarcació: babord a l’esquerra i estribord a la dreta.
    1. Cadascuna de les cares oposades d’un objecte. Els dos costats d’una serralada, d’una muntanya. Aquesta moneda té en l’un costat el bust del rei i en l’altre costat l’escut d’Espanya.
    2. geometria Cadascuna de les línies que limiten una superfície. Els tres costats d’un triangle.
    1. Qualsevol part de l’espai al voltant d’un objecte considerada per oposició a les altres. El costat d’on ve el vent. La ciutat era assetjada per tots costats.
    2. figuradament Aspecte, sentit, d’una cosa, en oposició amb els altres que pot tenir. Agafar les coses pel costat bo. Atacar algú pel seu costat feble.
    3. arts gràfiques Marge.
  5. figuradament
    1. Persona que protegeix o que ajuda. Tenir bons costats, un bon costat.
    2. Protecció, ajut.
    3. fer costat Ajudar algú, protegir-lo.
  6. al costat de locució prepositiva
    1. Prop de, a la vora de. Posar-se, estar, anar, al costat d’algú. Sota un arbre al costat de la font.
    2. figuradament Al costat del seu oncle, és més fàcil que faci bondat.
    3. En comparació de. Això no és res al costat del que ell et donarà.
  7. del costat de En direcció de.



    8. Vegeu també:
    costat2

■ costat1

masculí La part dreta o la part esquerra del tronc o del cos de l’home o d’un animal Tinc dolor al costat esquerre Jeure del costat dret Caure de costat especialment Cadascuna de les dues regions laterals sortints del cos de l’home des de la cintura fins al començament de la cuixa Tenir bons costats La part dreta o l’esquerra d’un objecte que té davant i darrere o que hom imagina recorregut en direcció longitudinal Els dos costats d’un camí, d’un carrer A l’un costat del llit hi havia una tauleta, i a l’altre costat, una cadira de boga construcció naval Cadascuna de les dues bandes que formen…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

costat2
| costada

costat2
| costada

adjectiu botànica Que té costes Vegeu també costat 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costejar1

■ costejar1

verb transitiu marina, marítim Navegar seguint la costa Costejàvem l’illa usat absolutament Feia dos dies que costejaven Vegeu també costejar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costejar2

■ costejar2

verb transitiu Pagar el cost d’alguna cosa Costejar un judici, l’edició d’un disc, obres en un edifici, una investigació Vegeu també costejar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costell

■ costell

masculí història Pal on hom lligava el qui era condemnat a la vergonya pública
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">costella</title>

Etimologia: de costa1 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. anatomia
    1. Cadascun dels ossos corbs que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que conté.
    2. Tros de carn de bou, de moltó, etc., adherida a una costella.
    3. figuradament Muller.
    4. anar de costelles figuradament Caure de costat.
    1. aeronàutica Element estructural de les superfícies de sustentació i de comandament d’una aeronau que fa de suport del revestiment.
    2. construcció En un bastigi, cadascun dels llistons posats horitzontalment i que en conjunt fan la base on descansa un plafó o fonadura.
    3. construcció naval Quaderna.
    4. arts gràfiques Llenques de cartolina que hom posa al llom del llibre abans de cobrir-lo de pell per a relligar-lo.
    5. indústria tèxtil Nom vulgar amb què és conegut cadascun dels llistons de què es compon el dibuix en els telers de maquineta.
    6. indústria tèxtil Cadascun dels quatre llistons de fusta, recoberts de fil i empegats, que subjecten les palletes de les pues de teixir anomenades a la pega.
    7. indústria tèxtil Cadascun dels regles de fusta que constitueixen el perímetre de la bota dels ordidors d’aquest nom.

■ costella

femení anatomia Cadascun dels ossos corbs que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que conté Tros de carn de bou, de moltó, etc, adherida a una costella figuradament Muller anar de costelles figuradament Caure de costat aeronàutica Element estructural de les superfícies de sustentació i de comandament d’una aeronau que fa de suport del revestiment construcció En un bastigi, cadascun dels llistons posats horitzontalment i que en conjunt fan la base on descansa un plafó o fonadura construcció naval Quaderna arts gràfiques Llenques de cartolina que hom…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costellada

■ costellada

femení costellam 1 Menjada de costelles Cop a les costelles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ costellam

■ costellam

masculí Conjunt de les costelles d’un home o d’un animal Conjunt de les costelles d’una nau construcció naval Conjunt de les quadernes que formen la carcanada del buc d’una embarcació
Traducció