Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ gatzara

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gatzara</title>

Etimologia: de l’àr. vg. ġazâra ‘loquacitat; remor’, der. del verb ġázzar ‘parlar loquaçment, abundar’ 1a font: s. XIII

femení Cridòria, brogit, amb què una colla de gent manifesta la seva alegria. Fer, armar, moure, gatzara.

■ gatzara

femení Cridòria, brogit, amb què una colla de gent manifesta la seva alegria Fer, armar, moure, gatzara

■ gatzarejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gatzarejar</title>

Etimologia: de gatzara

verb intransitiu Fer gatzara.

■ gatzarejar

verb intransitiu Fer gatzara

■ gatzarós

| gatzarosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gatzarós</title>

Etimologia: de gatzara

adjectiu Bulliciós, que mou gatzara.

■ gatzarós

| gatzarosa

adjectiu Bulliciós, que mou gatzara

■ gatzerí

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gatzerí</title>

masculí botànica Arbre caducifoli de la família de les rosàcies (Prunus padus), propi dels Pirineus, de fruits negres i acerbs.

■ gatzerí

masculí botànica Arbre caducifoli de la família de les rosàcies Prunus padus , propi dels Pirineus, de fruits negres i acerbs

■ gatzoll

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gatzoll</title>

masculí

agricultura

Mena de podall o estassador, amb mànec més o menys llarg, emprat per a podar, tallar llenya, etc.
Falçó per a veremar; veremall.

■ gatzoll

masculí agricultura Mena de podall o estassador, amb mànec més o menys llarg, emprat per a podar, tallar llenya, etc Falçó per a veremar veremall

■ gatzoneta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gatzoneta</title>

Etimologia: de agotzonar-se, que potser fora més propi d’escriure a l’agatzoneta

Mot emprat en l’expressió a la gatzoneta locució adverbial Arronsant les cames de manera que les natges toquen els talons.

■ gatzoneta

Mot emprat en l’expressió a la gatzoneta locució adverbial Arronsant les cames de manera que les natges toquen els talons

■ gaubament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gaubament</title>

Partició sil·làbica: gau_ba_ment

masculí antigament Acció de gaubar-se.

■ gaubament

masculí antigament Acció de gaubar-se

■ gaubança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gaubança</title>

Partició sil·làbica: gau_ban_ça

femení antigament Viva alegria.

■ gaubança

femení antigament Viva alegria

■ gaubar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gaubar-se</title>

Partició sil·làbica: gau_bar-se

verb

pronominal

antigament

Alegrar-se d’alguna cosa, tenir-ne una viva satisfacció.
Vanar-se, gloriejar-se.

■ gaubar-se

verb pronominal antigament Alegrar-se d’alguna cosa, tenir-ne una viva satisfacció Vanar-se, gloriejar-se

■ gaudeamus

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gaudeamus</title>

Partició sil·làbica: gau_de_a_mus
Etimologia: del ll. gaudeamus ‘gaudim’, imperatiu (subjuntiu) del ll. gaudēre ‘gaudir’

masculí Àpat en què hom menja i beu en abundància.

■ gaudeamus

masculí Àpat en què hom menja i beu en abundància

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ gatzara

■ gatzarejar

■ gatzarós | gatzarosa

■ gatzarós | gatzarosa

■ gatzerí

■ gatzoll

■ gatzoneta

■ gaubament

■ gaubança

■ gaubar-se

■ gaudeamus

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ gatzarós

| gatzarosa

■ gatzarós

| gatzarosa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia