Es mostren 88939 resultats

■ fúlvic, àcid

■ fúlvic, àcid

pedologia Fracció de l’humus soluble en solucions alcalines i que no precipita amb l’addició d’àcid clorhídric o d’àcid sulfúric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fum


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fum</title>

Etimologia: del ll. fūmus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. química Aerosol format per partícules carbonoses sòlides disperses en el si d’un gas.
    2. anar-se’n en fum figuradament Perdre’s una cosa sense resultat. Els nostres projectes se n’han anat en fum.
    3. fum d’estampa oficis manuals Pólvores carbonoses d’estructura floculosa obtingudes per combustió completa de substàncies amb molts àtoms de carboni.
    4. ni amb (o a) fum de sabatots col·loquialment De cap de les maneres, per res del món. No el van poder fer sortir ni amb fum de sabatots.
  2. per extensió
    1. Qualsevol substància que té l’aparença de fum.
    2. especialment Vapor visible que exhalen un líquid o un cos humit més calents que l’aire ambient.
    3. tub de fums termotècnia Cadascun dels tubs per on circulen els gasos de combustió en les calderes de vapor i en altres aparells calefactors.
  3. plural figuradament
    1. Excitació produïda en el cervell per les begudes alcohòliques. Els fums de l’embriaguesa.
    2. per extensió Excitació que torba l’esperit. Els fums de l’orgull.
    3. per extensió Vanitat, presumpció, altivesa. Té molts fums: es pensa que és qui sap qui. Quins fums que ha agafat.
    4. pujar els fums al cap (a algú) Envanir-se, infatuar-se.
  4. tenir fums (d’una cosa) figuradament Tenir-ne indicis.
  5. un fum locució adverbial dialectal Un gran nombre. De malifetes com aquesta, en feia un fum.

■ fum

masculí química Aerosol format per partícules carbonoses sòlides disperses en el si d’un gas anar-se’n en fum figuradament Perdre’s una cosa sense resultat Els nostres projectes se n’han anat en fum fum d’estampa oficis manuals Pólvores carbonoses d’estructura floculosa obtingudes per combustió completa de substàncies amb molts àtoms de carboni ni amb o a fum de sabatots colloquialment De cap de les maneres, per res del món No el van poder fer sortir ni amb fum de sabatots per extensió Qualsevol substància que té l’aparença de fum especialment Vapor visible que exhalen un líquid o un cos…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumada

■ fumada

femení Massa de fum que s’aixeca d’una foguera fumarada Acció de fumar tabac, opi, etc tenir bona fumada un tabac Ésser de bon fumar Quantitat de tabac amb què hom carrega una pipa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumadell

■ fumadell

masculí ornitologia Fumarell
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumador1

■ fumador1

masculí Local, peça d’una casa, que hom destina als fumadors Lloc en què hom fa l’operació de fumar alguna cosa Vegeu també fumador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumador2
| fumadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fumador</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. fumator, -ōris ‘que fa fum’ 1a font: 1696, DLac.
  1. masculí i femení
    1. Persona que té el costum de fumar. Un fumador d’opi.
    2. especialment Persona que té el costum de fumar tabac. És un fumador empedreït.
  2. masculí apicultura Aparell on hom fa cremar un combustible fumigen i que serveix per a amansir les abelles i manipular-les amb comoditat.



    3. Vegeu també:
    fumador1

■ fumador2
| fumadora

masculí i femení Persona que té el costum de fumar Un fumador d’opi especialment Persona que té el costum de fumar tabac És un fumador empedreït masculí apicultura Aparell on hom fa cremar un combustible fumigen i que serveix per a amansir les abelles i manipular-les amb comoditat Vegeu també fumador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumagina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fumagina</title>

    femení
  1. botànica Denominació genèrica de diversos fongs ascomicets del grup dels loculomicets i de la família de les capnodiàcies, que creixen a la superfície de fulles i branques de plantes vives, prèviament atacades per àcars, hemípters o altres insectes fitòfags, i hi produeixen un miceli dens, de color negrós.
  2. fitopatologia Malura produïda per una fumagina, el miceli de la qual actua com un recobriment opac que dificulta la fotosíntesi de la planta atacada.

■ fumagina

femení botànica Denominació genèrica de diversos fongs ascomicets del grup dels loculomicets i de la família de les capnodiàcies, que creixen a la superfície de fulles i branques de plantes vives, prèviament atacades per àcars, hemípters o altres insectes fitòfags, i hi produeixen un miceli dens, de color negrós fitopatologia Malura produïda per una fumagina, el miceli de la qual actua com un recobriment opac que dificulta la fotosíntesi de la planta atacada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumaguera

■ fumaguera

femení dialectal Fum abundós i espès Gran quantitat de fum
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumall

■ fumall

masculí Tros de llenya a mig cremar Brasa fumera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumant

■ fumant

adjectiu Que desprèn fum química Dit de l’àcid que en contacte amb la humitat de l’aire desprèn vapors
Traducció