Es mostren 88940 resultats

fondoner
| fondonera

fondoner
| fondonera

adjectiu i masculí i femení Del Fondó de les Neus Vinalopó Mitjà o del Fondó dels Frares Vinalopó Mitjà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fondre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fondre</title>

Etimologia: del ll. fŭndĕre ‘vessar, fondre’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu física Liquidar un sòlid mitjançant l’acció de la calor.
    2. intransitiu La neu ja comença a fondre.
    3. pronominal Si plou es fondrà la neu. Fer fondre glaç, seu. S’han fos els ploms.
    4. pronominal per extensió Fondre’s una bombeta.
  2. transitiu
    1. per extensió Fabricar amb una substància en fusió. Fondre una estàtua, un canó, una campana.
    2. arts gràfiques Fer el conjunt d’operacions necessàries per a obtenir lletres, filets, material de blanc, planxes estereotipades i també la pasta dels roleus.
    3. màquina de fondre tecnologia i arts gràfiques Fonedora.
    1. transitiu Dissoldre un sòlid en una substància líquida. Fondre sucre en aigua.
    2. pronominal Fondre’s la sal a l’aigua.
    3. fondre’s a (o dins) la boca (un menjar) figuradament Ésser molt bo, molt saborós.
    4. fondre’s en excuses (o justificacions, o compliments, etc.) Desfer-se en excuses.
  4. intransitiu per extensió Absorbir, un paper, una tela, etc., la tinta, la pintura, etc., de manera que els traços o les pinzellades s’hi estenen. Aquest paper fon.
  5. figuradament
    1. transitiu Unir íntimament una cosa amb una altra fins a formar-ne una de sola. Ha fos en el protagonista molts trets del poble.
    2. pronominal Llurs ànimes s’havien fos en un mateix anhel.
  6. figuradament
    1. transitiu Disminuir una cosa fins a restar reduïda a no res; dissipar, consumir. Va fondre la seva fortuna en negocis ruïnosos.
    2. pronominal Com s’han fos, aquests diners?
    3. pronominal Desaparèixer sobtadament d’un indret. Hauria volgut fondre’m. No trobo enlloc la clau, es deu haver fos.
    4. pronominal Consumir-se de desig, d’impaciència, etc. Em fonia per menjar-ne.

■ fondre

verb transitiu física Liquidar un sòlid mitjançant l’acció de la calor intransitiu La neu ja comença a fondre pronominal Si plou es fondrà la neu Fer fondre glaç, seu S’han fos els ploms pronominal per extensió Fondre’s una bombeta transitiu per extensió Fabricar amb una substància en fusió Fondre una estàtua, un canó, una campana arts gràfiques Fer el conjunt d’operacions necessàries per a obtenir lletres, filets, material de blanc, planxes estereotipades i també la pasta dels roleus màquina de fondre tecnologia i arts gràfiques Fonedora transitiu Dissoldre un sòlid en una substància líquida…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fondue*


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">fondue</title>

Pronúncia: fondí
Etimologia: mot fr., ‘fosa’, participi fem. de fondre, substantivat, en aquest sentit, mot dialectal de la Suïssa francesa
    femení gastronomia
  1. Plat d’origen suís fet amb formatge barrejat amb vi blanc, que es manté fos en un recipient en què, servit a taula sobre un fogonet, els comensals suquen bocins de pa.
  2. ‘fondue’ de carn Plat a base de carn tallada a daus, que hom cou en oli mantingut calent en el cassó d’una fondue i que hom consumeix acompanyada de salses i de condiments diversos.
  3. joc de ‘fondue’ Conjunt d’estris emprats en la preparació i la consumició d’una fondue format per un cassó (de terrissa o metàl·lic), un fogonet d’esperit de vi i una sèrie de forquilles llargues de dues puntes i de mànec aïllant.

■ fondue*

femení gastronomia Plat d’origen suís fet amb formatge barrejat amb vi blanc, que es manté fos en un recipient en què, servit a taula sobre un fogonet, els comensals suquen bocins de pa ‘fondue’ de carn Plat a base de carn tallada a daus, que hom cou en oli mantingut calent en el cassó d’una fondue i que hom consumeix acompanyada de salses i de condiments diversos joc de ‘fondue’ Conjunt d’estris emprats en la preparació i la consumició d’una fondue format per un cassó de terrissa o metàllic, un fogonet d’esperit de vi i una sèrie de forquilles llargues de dues puntes i de mànec aïllant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonedís
| fonedissa

■ fonedís
| fonedissa

adjectiu Que es fon o desapareix amb facilitat fer fonedís Fer desaparèixer fer-se fonedís Desaparèixer sobtadament d’un indret Ha aprofitat un moment de confusió per fer-se fonedís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonedor
| fonedora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fonedor</title>

Etimologia: de fondre 1a font: 1285
  1. adjectiu Que fon.
    1. masculí història El qui fabricava peces d’artilleria.
    2. masculí i femení oficis manuals Persona que es dedica al treball del metall pel procediment de fosa.
    3. fonedor de lletres El qui té per ofici de fondre les lletres de plom a la impremta.
  3. màquina fonedora (o simplement fonedora f)
    1. tecnologia Màquina emprada per a fondre metalls.
    2. arts gràfiques Màquina destinada a la fosa de tipus d’impremta, filets, llengots, etc.

■ fonedor
| fonedora

adjectiu Que fon masculí història El qui fabricava peces d’artilleria masculí i femení oficis manuals Persona que es dedica al treball del metall pel procediment de fosa fonedor de lletres El qui té per ofici de fondre les lletres de plom a la impremta màquina fonedora o simplement fonedora f tecnologia Màquina emprada per a fondre metalls arts gràfiques Màquina destinada a la fosa de tipus d’impremta, filets, llengots, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fonejar

fonejar

verb transitiu antigament Disparar amb una fona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonell

■ fonell

masculí apicultura Pedra, suro o fusta amb què hom tapa les boques del rusc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonellar

■ fonellar

verb transitiu apicultura Tapar les boques del rusc amb els fonells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonema

■ fonema

masculí fonètica, fonologia Unitat funcional mínima, distintiva, no significativa, de la segona articulació del llenguatge, és a dir, del nivell fònic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonemàtic
| fonemàtica

■ fonemàtic
| fonemàtica

fonètica, fonologia adjectiu Relatiu o pertanyent al fonema femení Fonologia Cenemàtica
Traducció